Vilanova: privatitzacions i LEC

MUNICIPIS, PRIVATITZACIONS I LEC: EL CAS DE VILANOVA

Isabel Pérez, historiadora i professora.

El divendres 23 de maig, el neoliberal (a l’escola privada d’elit on va anar no li van dir que vol dir en realitat el terme socialista, o bé és només una disfressa) conseller d’Educació, Ernest Maragall i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, van signar un conveni o protocol per “dissenyar i gestionar de forma conjunta l’educació al municipi” i que “suposarà que totes dues administracions es co-responsabilitzin de la planificació i gestió del sistema educatiu al municipi”.

Un conveni similar s’ha signat amb Ripoll, d’entre uns cinc o sis municipis, que seran els primers a aplicar “la col•laboració” amb els ens locals que preveu la LEC.

A l’article 139 de l’avantprojecte de la LEC, sobre les competències de les entitats locals, i al més específic núm. 143, s’obre la porta a la municipalització dels centres educatius públics. El darrer diu “Mitjançant un conveni de cooperació amb l’Administració educativa, les entitats locals poden crear centres que imparteixin ensenyaments de règim ordinari.”

Nombrosos estudis a nivell internacional indiquen que la municipalització és una via cap a la privatització dels serveis públics. Més encara a l’estat espanyol, amb el dèficit crònic de finançament, la dependència dels ara menys importants ingressos deguts a l’especulació immobiliària i la corrupció endèmica de una part ben considerable d’ajuntaments de l’estat espanyol.

L’any 1998 a la reunió del GATT (Acord General sobre Tarifes i Aranzels) es va acordar seguir el neoliberalisme més implacable après de Milton Friedman i marcar com a objectiu la privatització de tots els serveis públics, incloent sanitat i educació. Els resultats d’aquesta política comencen a donar ara els seus fruits.

El pitjor de tot és que no és el PP o el govern de dretes de torn (CIU, per exemple), els únics que caminen en aquesta direcció, sinó que aquells que, en teoria, ens haurien de mantenir lluny d’això i que s’autoanomenen socialistes, estan emprant aquesta mateixa política.

Un exemple clar és Vilanova i la Geltrú. Ja fa temps, els serveis de la llar d’infants municipal, “La baldufa” es va externalitzar i funciona a través d’una empresa privada. Les treballadores cobren entre 700 i 800 euros al mes, és a dir, menys del que cobren i amb pitjors condicions laborals que les de les llar d’infants que encara són públiques i depenen del Departament, com “El Gavot” i “El Drac”.

El regidor d’Hisenda actual, Albert Sanabra, davant d’alguns treballadors de l’ajuntament, funcionaris i no funcionaris, alguns dels quals cobren “l’exorbitant quantitat” de 1.200 euros al mes, va fer un comentari del tipus que els treballadors/es de l’ajuntament cobraven massa -i se suposa, treballen poc. Ell li ha donat empenta a les privatitzacions -tot i que ell es nega a anomenar-les així, com si externalitzar no portés annex el privatitzar. Part del servei de neteja es privatitza i els treballadors passen a cobrar 800 euros al mes. No està malament per algú que en un moment determinat va ser sindicalista de la UGT a l’empresa Pirelli!

Ara s’han inventat un organisme autònom anomenat IMET (Institut Municipal d’Educació i Treball), que té com a objectiu “unir les ofertes educativa, formativa i laboral de la ciutat en un únic espai. L’institut absorbirà la regidoria d’Educació i l’històric centre ocupacional de La Paperera, els seus treballadors i els seus serveis”. Es tracta d’un organisme amb funcionament semi-privat o semi-públic (una societat anònima estatal?). Dins d’aquest organisme queden inscrits els conserges de les escoles, l’Escola d’Art o l’Escola de Música. Els treballadors que es vulguin quedar en els seus llocs de treball ho faran en comissió de serveis si són funcionaris o seran subrogats per l’empresa si no ho són, en condicions laborals, com a nivell salarial, pitjors. Si no, poden ser enviats a qualsevol altre organisme de l’ajuntament fins que també sigui privatitzat-externalitzat.

És això el que ens espera amb la LEC? I aquí no s’ha mencionat el funcionament a l’estil de l’empresa privada que promouen altres articles de la LEC sobre la falsa autonomia de centres, entre altres.