El departament obligat a convocar un altre Concurs de Mèrits

Manquen docents a l’escola pública, és una realitat. A més a més, el Departament d’Educació amb la nova consellera al capdavant, en comptes de resoldre-ho, entre altres mesures com aportar els recursos suficients o valorar, amb el reconeixement necessari, la tasca docent, fa tot el contrari. Sembla intencionat el maltractament i malestar continu que s’imposa sobre el col·lectiu docent català, amb la part més vulnerable i precària, les interines. A les notes de les oposicions d’estabilització, que es van fer públiques el passat dimarts 12 de setembre, s’observa una valoració generalitzada feta a la baixa; amb puntuacions molt reduïdes davant de materials dignes que en altres processos havien obtingut una nota molt més elevada, provocant en algunes especialitats una ràtio d’aprovats molt més baixa que deixa places oferides buides, etc.

Han fet passar a milers de persones pel suplici d’unes oposicions injustes, arbitràries i sense sentit, sent de les poques, per no dir l’única comunitat autònoma que ha posposat la resolució de les oposicions a després de l’estiu, prorrogant un any que la persona que superi el procés pugui ser nomenada funcionària i hagi de passar com a interina un curs sencer, tot havent superat unes oposicions. Això tan sols passa a Catalunya.

Es van veure obligats a fer un concurs de mèrits que ha estat del tot injust perquè ha resolt la situació tan sols pel 50% de les persones interines en frau de llei, però el van haver de fer pressionats per Europa, tot i que deien que era il·legal i pressionats també per les mobilitzacions de treballadores organitzades i en lluita. Aquesta situació d’abús de temporalitat també s’ha denunciat judicialment i per tots els canals possibles.

CGT Ensenyament sempre estarem al costat de la lluita interina, tant digna com necessària!

Des de l’inici del concurs de mèrits hem denunciat que mancaven vora 5000 places i ara, tard, ho reconeixen.

Per tot plegat, es continua donant la raó a la necessitat d’estabilització de milers de persones que fa massa anys que treballen com a temporals i no s’han estabilitzat. Així el passat 28 de juny es va obrir la possibilitat de tornar a fer un altre concurs de mèrits abans del 31 de desembre del 2024 amb totes les places de les oposicions d’estabilització amb relació a docents que porten treballant com a temporals des d’abans del 2016 que no el superin, perquè amb l’Icetazo (Llei 20/2021 de 28 de desembre de 2021) no s’ha resolt de cap de les maneres la problemàtica.

Ara, amb el RD 05/2023, s’autoritza – és a dir, s’obliga – a les administracions públiques a convocar, en concurs de mèrits un nou procés selectiu que compleixi amb la Disposició Addicional 8ª de la Llei 20/2021 (L’Icetazo) indicant que: “el nombre de places de la tassa addicional (és a dir, aquelles que es podran afegir a les ofertes pel CM) serà l’equivalent a aquelles places estructurals, ocupades de forma temporal a 30 de desembre del 2021, per personal amb una relació temporal anterior al 2016, i que no haguessin superat cap dels processos d’estabilització convocats diferents del concurs de mèrits que preveia la mateixa Llei 20/2021″.

El Departament d’Educació hauria de preparar un nou concurs de mèrits, però a la Mesa Sectorial omet qualsevol informació al respecte i manté el silenci!!

Hem començat el nou curs amb una jornada de vaga, convocada abans de les vacances de l’estiu, com a resposta a la imposició de la consellera Simó d’avançament del calendari escolar. Aquesta jornada de vaga ha sigut el tret de sortida d’un nou cicle de mobilitzacions que obliguin el Departament d’Educació a negociar les reivindicacions que des de fa dos cursos hi ha sobre la taula.

El nostre objectiu a l’hora de convocar aquesta vaga era mostrar el descontentament de la comunitat educativa davant d’aquesta mesura que ens obliga a iniciar les classes amb només tres dies hàbils de preparació del curs, amb part de la plantilla que s’acaba d’incorporar als centres, nomenats durant l’estiu, i en molts casos amb vacants i substitucions encara sense cobrir. Ens obliga a iniciar les classes amb unes temperatures excessivament elevades i en molts centres encara amb obres inacabades. Aquesta imposició només ha servit per augmentar encara més el nivell d’estrès en què ens trobem el personal docent i la resta de treballadors i treballadores de l’educació.

L’avançament del calendari, però és només una mostra del ninguneig constant que patim els professionals de l’educació i de les polítiques educatives improvisades i electoralistes a què ens té acostumats el Departament d’Educació.

Amb el canvi de conselleria ha canviat només el to, però el fons continua inalterat.

La Mesa Sectorial que va tenir lloc el dia 5 en va ser una bona mostra de la continuïtat en polítiques superficials i buides, amb una allau de dades i d’eslògans propagandístics que res tenen a veure amb les necessitats reals de l’escola pública i que amaguen el procés de privatització i desmantellament del sistema públic.

En l’àmbit professional mantenim unes condicions laborals a la cua de l’estat pel que fa a poder adquisitiu i el manteniment de retallades de fa més d’una dècada. Ja el curs passat ens vam trobar que en algunes especialitats no s’hi troben docents a la llista per la manca de dignificació de la professió. Per no parlar del patiment de les persones en abús de temporalitat que no s’han pogut estabilitzar per un concurs de mèrits injust i caòtic. A més, aquest curs tindrem professorat novell al centre cobrant la meitat amb un programa Sensei que precaritza encara més la joventut treballadora.

Exigirem i treballarem perquè la Mesa sectorial deixi de ser una roda de premsa i torni a ser un espai de negociació col·lectiva!

En l’àmbit educatiu s’estan arribant a quotes d’abandonament escolar molt preocupants al mateix temps que el nivell de coneixements i competències de l’alumnat català disminueix en picat, com mostren les darreres proves de competències i observem dia a dia a l’aula. A la manca de recursos humans i materials s’hi afegeix el desgavell pedagògic d’una innovació imposada, incoherent, sense atendre al context, sense temps de coordinació i sense cap base científica.

En l’àmbit social trobem que els centres educatius estan cada cop més segregats, amb centres de primera, de segona, de tercera i inclús de quarta categoria que impedeix la igualtat d’oportunitats i dificulta l’accés al coneixement i la inclusió social als sectors de la població amb menys privilegis i més necessitats.

S’ha aniquilat la democràcia als centres educatius, arran del Decret de Plantilles, d’Autonomia de Centres i de Direccions i s’ha consolidat l’assalt al poder i la capacitat de decisió dels claustres. El professorat i la resta de treballadores (algunes, com el col·lectiu PAE, sense veu ni vot ) ens trobem a mercè de direccions cada cop més autoritàries, que funcionen com un mer eix de transmissió de l’administració i que desenvolupen tasques de recursos humans sense tenir-hi la capacitació.

Les treballadores de l’educació pública ens trobem en una situació límit, no podem més, així és impossible: treballar en condicions dignes, educar i ensenyar al jovent d’aquest país.

Les nostres demandes són sabudes i clares, les portem treballant des de fa dos cursos amb la resta de sindicats i amb el professorat organitzat de base. Aquests punts són una proposta de mínims que considerem que s’ha d’atendre de forma immediata: