Ha hagut d’aparèixer un informe extern (PISA), al servei d’una institució de caràcter neoliberal (l’OCDE), per encendre les alarmes del Departament d’Educació i del Govern sobre l’estat de l’educació a Catalunya. Mentrestant, famílies i treballadores fa anys que denunciem el seu deteriorament, fruit d’una greu desinversió cronificada i de mesures imposades sense consens amb la comunitat educativa.
Fent cas omís d’allò que les treballadores de l’educació portem assenyalant des de fa anys, el Departament ha decidit crear un “comitè d’experts” tot muntant l’enèsim circ mediàtic al voltant del problema de l’educació en el qual no han faltat conceptes grandiloqüents com “pacte nacional”, “cimera de l’educació”, etc. Davant això, el mateix grup d’experts evidencia qüestions que ja hem anat assenyalant des de la CGT, com la necessitat de baixada de ràtios o la necessitat d’augment de recursos per fer efectiva l’escola inclusiva. A més, s’assenyala de nou allò que anem dient des de fa massa anys: que l’aplicació de greus i persistents retallades i una inversió molt inferior al 6% marcat per la LEC han provocat conseqüències catastròfiques. Ara, l’informe dels experts parla d’arribar al 6% abans del 2029 [sic], però és que la mateixa LEC, aprovada el 2009, va establir el 2018 com a data de compliment!
A més de totes aquestes qüestions, cal tenir en compte que el “grup d’experts” ha plantejat unes propostes sense haver fet un diagnòstic complet amb una anàlisi de dades prèvia, tal com reconeixen a l’informe, s’han basat en la seva pròpia experiència i, per tant, en un lapse de temps excessivament curt. D’altra banda, cal remarcar que aquest grup de divuit experts —escollit de forma opaca i sense obrir un procés amb què els diferents col·lectius que conformen part del sistema educatiu fessin les seves propostes d’experts d’acord amb la capacitat, la formació i el que delimitessin per portar a terme la important tasca a desenvolupar— ha fet aquesta tasca d’avaluació de forma voluntària. Això fa que ens preguntem, sent un problema a escala de país, com pot ser que s’hagi encarregat una tasca de tal responsabilitat i no s’hagi remunerat? A què es deu aquesta no remuneració? A una consagració a la figura del professor que fa les coses per pura vocació? És un missatge disciplinari del docent model amb relació a què les coses s’han de fer per amor a l’art? No ho entenem ni ho compartim.
Continuant amb la sèrie de despropòsits, el passat dia 1 de març, la consellera Simó anunciava 50 milions d’euros per portar a terme les mesures de curt termini que proposessin el grup d’experts. Ho va afirmar sense saber encara en què consistirien, tot i que algunes propostes del grup s’ajusten sospitosament a mesures posades ja prèviament en marxa per la consellera. A primera vista, aquest és un pressupost completament irrisori si es volen fer efectives les recomanacions. Així doncs, sorgeix la següent pregunta: en quin àmbit se centraran aquests diners? En fer, per exemple l’escola inclusiva? O potser, se seguirà amb la tònica habitual del Departament i es traslladarà de nou la responsabilitat als docents gastant-s’ho tot en més formació? La concreció marcarà la línia política i la presa de responsabilitat per part de l’administració, la concreció és el que dirà fins a quin punt aquest és un procés de paper mullat fet de nou a correcuita.
L’informe assenyala que “és molt important que la inversió pública en educació asseguri la gratuïtat per a tothom”, una afirmació que reforcen posteriorment indicant que cal “aconseguir una escolarització equilibrada entre els centres finançats amb fons públics”. Aquests principis xoquen frontalment amb el model d’una escola 100% pública i gratuïta defensada des de CGT, i obren la possible acceptació del model segregador social que genera l’escola concertada, destinant-hi un increment de fons públics amb finalitats merament empresarials i privatitzadores.
L’educació es millora dia a dia. Fa anys que docents i sindicats n’assenyalem la degradació. Fer tota una posada en escena grandiloqüent, però sense dotar-la de finançament suficient, lluny de resoldre materialment el problema, l’únic que fa és centrar el focus en la cosa mediàtica i no en el material. Ara, tornen a sonar campanes de reprendre mesures inútils i demagògiques, com el retorn de la sisena hora o la jornada partida: ampliar l’horari dels pàrquings d’alumnat (tot beneficiant a empreses privades) i no pas a millorar resultats. D’altres comunitats autònomes obtenen millors resultats fent jornada contínua perquè implementen mesures com la reducció de les ràtios o una major inversió. I, alhora, la gran major part dels països que tenen millors resultats fan menys hores lectives que nosaltres i, a més, tenen grups més reduïts.
Als pèssims resultats de PISA, s’hi suma, entre d’altres, el greu problema de manca de professorat. Val a dir que Catalunya és la comunitat autònoma que pitjor paga els professionals de l’educació pública. Les solucions han de passar, costi el que costi, tal com ho hem estat repetint des de fa ja anys, per una millora de les condicions laborals que dignifiqui i reconegui la nostra professió. Aquestes millores no depenen de crear un sistema d’incentius, tot reproduint lògiques de l’empresa privada, com augmentar els perfils professionals o crear sistemes d’avaluació professional fiscalitzadora entre iguals. Ni tampoc en la necessitat de revisar els horaris tant de l’alumnat com dels professionals ampliant el temps d’estada als centres. No podem sostenir més l’educació partint de la bona voluntat del professorat per dur a terme els mil canvis que successivament arriben d’un Departament que mai dona prou recursos per garantir la qualitat de les seves propostes.
Previ a una valoració més exhaustiva de l’informe, des de la CGT Ensenyament, exigim al Departament d’Educació, el que reclamem des de fa temps:
- Inversió immediata del 6% del PIB en l’educació pública destinada a:
- Increment exponencial de personal docent i de suport educatiu per fer efectiva l’educació inclusiva.
- Reducció de les ràtios de grup a tots els nivells educatius.
- Davant l’escassetat de docents: millora de les condicions laborals i salarials (mínim immediat igual a la mitjana estatal).
- Defensa de l’educació pública i contra la privatització:
- Cap tancament de línies als centres públics.
- Prou beneficiar la privada en els processos de matriculació.
- Supressió progressiva dels concerts educatius per evitar la segregació escolar.
- Internalització del personal externalitzat que treballa a centres públics.
- Finalització de tots els contractes amb la indústria privada del lleure (Pere Tarrés, Fundesplai, Rosa dels Vents, etc.) que es lucra amb fons públics explotant les treballadores.
- Democratització de l’educació pública i dels centres educatius:
- Derogació dels decrets que han malmès la democràcia als centres (plantilles i direccions) i avaluació dels efectes del conjunt de la LEC.
- Recuperació de poder decisori de claustres i consells escolars.
- Estabilització real a totes les treballadores en frau de llei.
- Defensa decidida de la immersió lingüística al 100% en tots els centres com a eina de cohesió social.
Des de CGT ja sabem que ni aquest departament ni aquest govern tenen voluntat real de millorar la qualitat de l’educació pública i que, per arrencar millores rellevants, ens caldran mobilitzacions prou contundents. Per això, cridem a totes les treballadores a organitzar-se i a participar de les assemblees i accions que es puguin convocar pròximament.
Per una educació 100% pública, 100% gratuïta i de qualitat exemplar i referent, entre totes, tot!
Juntes, organitzem-nos!