Des de les declaracions del Consell de Ministres de Rajoy decretant que les manifestacions a Catalunya eren “tumultuoses” i subjectes de persecució penal per sedició, diverses organitzacions sindicals, polítiques i moviments ens vam començar a reunir per la gravetat de l’escalada repressiva de l’estat, tot preparant una resposta com a treballadors/es a l’alçada de la gravetat dels fets que s’anaven succeint i en previsió del que podia suposar l’acció dels més de 10.000 policies i guàrdies civils desplaçats per impedir el referèndum de l’1 d’octubre. A les reunions tots els sindicats hi eren convidats, encara que ni CCOO ni UGT van voler assistir-hi.
La vaga es va concretar per part de CGT, IAC/USTEC i COS. D’altres sindicats, partits i moviments hi donaven suport. Els fets de l’1-O només van confirmar l’escalada repressiva i la necessitat de la vaga general. Es va fixar també les dues manifestacions pel dia de vaga: a les 12h a Plaça Universitat i a les 18h als Jardinets de Gràcia.
La nit de l’1 d’octubre en el marc de l’anomenada Taula per la democràcia, CCOO, UGT, juntament amb USOC, patronal, Òmnium i ANC convocaven una “aturada de país” pel mateix dia 3. Una “aturada de país” no era sumar-se a la vaga general, es faria per acord entre treballadors/es i patronal, també en el sector públic. Temps faltava a la patronal per desmarcar-se de l’aturada, com ha fet Seat. PIMEC i CECOT, malgrat ser a la Mesa, tampoc secundaran una aturada general de 24 hores. Per la seva part Foment del Treball declarava que tant la vaga general com l’aturada eren “il·legals”.
Amb la declaració d’aturada CCOO i UGT deixen els treballadors/es del sector privat a expenses de la voluntat de la patronal. Alguna empresa que s’ha afegit a l’aturada ho fa a canvi que els treballadors/es hagin de recuperar les hores quan a ella li convingui. Aquesta forma de decretar l’adhesió a l’aturada per dalt, pròpia de qui la convoca, pot fer sentir que molts treballadors/es se sentin utilitzats i aquest fet es gira contra el que pretenem defensar. Només al sector públic la Generalitat acabava fent una oferta als seus treballadors/es per sumar-se a l’aturada, sense descomptes ni mínims. L’Ajuntament de Barcelona ha pactat amb CCOO i UGT que les hores de l’aturada es comptabilitzin com a assemblees.
Per completar la confusió, la Taula per la Democràcia, convoca a una manifestació a la mateixa hora en altre lloc de Barcelona. Està clar que l’aturada general –convocada pel mateix dia de la vaga general- no pretén reforçar la vaga general: té un plantejament alternatiu si no oposat, particularment pels interessos de patronal i l’administració presents.
Amb la vaga general hem pretès que la gent treballadora tingui veu pròpia, que dins la defensa de les llibertats democràtiques, també de l’autodeterminació del poble i de la denúncia de la repressió brutal de l’estat, també estiguessin presents les demandes de treballadors/es perquè sovint el procés s’identifica amb el Govern de la Generalitat i la seva política i cal recordar que en molts cops ens hem trobat enfrontats/ades a la seva política neoliberal i de retallades. I s’ha de dir, que aquest cop el seguiment que copsàvem en els centres de treball era que malgrat estava convocada pels “sindicats minoritaris” estava tenint forta resposta a centres de treball, particularment entre el treballador/a pública.
Per això és especialment greu la confusió que han introduït CCOO i UGT en els centres de treball en contra de la vaga general. Una confusió que pretén engolir els crits creixents a les manifestacions de vaga general, per dissoldre el seu contingut clar de gent treballadora en un marc abstracte que per ser-ho sempre cau del costat de la part més poderosa de la societat. Però aquesta confusió introduïa per l’”aturada general” debilita la necessària resposta que hem de donar tots i totes contra les agressions que patim.
Davant de tot això la CGT Ensenyament no fem sinó reafirmar la vaga general convocada per avui i les mobilitzacions convocades.
CGT Ensenyament, 3 d’octubre de 2017