CGT Universitats. Un dels fets que ha quedat de manifest en la pandèmia que estem patint ha estat la incompetència i la manca d’escrúpols d’aquells que, en raó dels càrrecs que ocupen, es consideren legitimats per prendre decisions que afecten les nostres vides.
Tant se val que siguin responsables de la Unió Europea, de l’Estat o de la Generalitat. En tots els casos, la gestió ha estat i és un desastre: residències de gent gran on, literalment, s’ha deixat morir persones; personal sanitari amb manca d’equipament o amb equipament “fake”; persones hospitalitzades o malaltes de llarga duració que han hagut de patir les retallades que s’arrosseguen des de fa anys en la sanitat pública. Ningú s’ha fet responsable malgrat el desastre ni dimiteix per incompetència manifesta.
Ens sumem a la vaga de l’ensenyament públic no universitari, convocada també per CGT i ASPEPC·SPS. Aquesta convocatòria arriba desprès que el Departament d’Educació i la Generalitat de Catalunya no s’avinguessin a considerar en cap moment les propostes que es feien des de la CGT i d’altres sindicats per tal per salvaguardar el dret a l’educació i, alhora, la salut de l’estudiantat i de totes les treballadores i treballadors dels centres educatius.
En l’àmbit universitari estem patint el mateix que a l’ensenyament públic no universitari: un Ministre que improvisa sobre la marxa i que espera fins el darrer moment per intentar plantejar unes mesures de mínims, completament insuficients per garantir la salut de totes i tots a la llum de les evidències. El mateix passa amb el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat que ni tant sols es compromet a proporcionar equips de protecció individual a la totalitat de treballadores i treballadors de les universitats ni a l’estudiantat.
Què dir quant als Rectorats i Equips de Govern que patim? Els fets són evidents: han preferit sempre anar de la maneta del Ministeri i dels òrgans polítics de torn per forçar les coses i imposar una falsa creença de normalitat.
Però obliden que la situació dista molt d’estar normalitzada. Obliden que la taxa de contagis porta setmanes disparada. Van “oblidar” també convocar Claustres extraordinaris telemàtics on estudiantat, PAS i professorat pogués expressar i debatre les seves opinions i inquietuds. Obliden fins i tot incorporar en els plans de contingència qüestions bàsiques com l’obligatorietat de les mascaretes en tots els espais dels centres així com assegurar una distància mínima d’almenys 1,5m a les aules i laboratoris i resta d’espais.
Però nosaltres no oblidem ni oblidarem: a més de solidaritzar-nos amb la vaga de les companyes i companys de l’Ensenyament Públic no universitari, fem una crida a la mobilització i la lluita a les universitats contra els responsables de posar en perill la salut de tots plegats.
ARA I SEMPRE, LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ.
