Una trentena de professors i professores han interposat un recurs d´alçada al director de Professorat i Personal de Centres Públics de la Generalitat de Catalunya, per anul·lar les oposicions que van portar a terme al Tribunal 1 en l´especialitat d´Educació Física el 14 d´abril del 2018.
El grup demana que es repeteixin les proves efectuades a l´institut Jaume Balmes de Barcelona, ja que hi ha fets i actituds relatives al tribunal que han trobat «irregulars». També declara haver-se sentit «menyspreat per l´Administració».
Aquest és el document que ens ha fet arribar les persones afectades:
Som un grup de 32 mestres funcionaris que aquesta setmana ha presentat de manera individual un recurs d’alçada al Departament d’Ensenyament després dels esdeveniments que s’han anat produint :
Ens vam presentar a una oposició per a professors d’Educació Física a secundària, una oferta de 81 places, on 20 es reservaven per a mestres funcionaris amb més de 6 anys al cos. Per aquesta reserva ens presentàvem 42 persones, tots diplomats en Magisteri i llicenciats, la gran majoria en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, coneguda popularment com INEFC, i amb una experiència evident a l’administració pública, ja que aquests eren requisits indispensables per optar a aquestes places. Per tant, tots 42, som professionals docents més que preparats per donar el salt a l’institut.
Després d’aquest procés, la majoria de nosaltres va sortir de les proves amb la il·lusió d’estar entre els 20 escollits i estar entre les 20 millors notes del Tribunal, ja que tots formaven part d’un mateix Tribunal, el Tribunal 1 d’Educació Física que seleccionava als aspirants d’accés a cos superior. La sorpresa va ser majúscula al veure que només 2 de nosaltres havíem estat agraciats amb l’aprovat (7’9 i 7’2).
Aquest fet s’agreuja sabent que en l’especialitat d’educació física i en concret per la via d’accés a cos superior segons l’apartat 5.11 de la resolució de la convocatòria RESOLUCIÓ ENS /2742/2017 , els tribunals havien de publicar els criteris de correcció que especifiquessin que s’avaluaria, quins aspectes del examen s’observarien, en definitiva, uns criteris de correcció que concretessin la puntuació en cadascuns dels apartats. La resta d’especialitats (música, anglès, orientació educativa…) els van publicar i van especificar. En la nostra especialitat van copiar l’explicació del funcionament de l’examen que ja sortia en el punt 6.5 de la resolució (21 de novembre) en el moment de la publicació d’aquesta. Un altre motiu de la desídia i la manca d’ interès perquè hagués transparència en tot aquest procediment.
Veient això, pràcticament tots nosaltres vam fer una reclamació entre dilluns i dimecres, que havia de tenir resposta al dia següent, dijous, tot i que tots sabien que no es canviarien notes, ja que la presidenta del Tribunal havia dit a uns quants opositors que no modificaria cap nota i que donaria la mateixa resposta a tots. Sabent això fins i tot alguns de nosaltres ni vam anar a discutir la resposta, ja que el Tribunal quedava lluny de casa en molts casos i hi havien obligacions familiars en d’altres.
Efectivament, el dijous la presidenta contesta totes les reclamacions de forma negativa, o al menys totes menys una de la que no tenim constància. Després de les respostes negatives el tribunal s’enfronta dialècticament als opositors i molts dels opositors diuen que són especialistes en el tema que han desenvolupat i que no entenen la nota. Fins i tot una de les opositores, amb 4’55 explica que ella domina el tema que ha explicat, que és formadora de mestres i professors en la universitat i que entre tots portaran el tema endavant. La presidenta del Tribunal, li diu que s’esperi i que ja en parlaran. Passades les 20 hores, fora del període de respostes que ha marcat el Tribunal, un noi amb 4’64 escriu en el grup de whatsapp que hem fet els opositors que l’han aprovat. Al veure això una de les opositores que ha suspès amb 4’60 i està a punt d’agafar el tren amb el seu paperet on posa que han desestimat la seva reclamació decideix tornar a l’Institut, ja que han aprovat a la persona que té 0’04 més que ella. I torna, on troba a la del 4’55 esperant, i sense explicació, ni una altra revisió i fora de temps, les entren, les canvien el paperet i surten aprovades. Sembla ser que el currículum de la del 4’55 va fer canviar l’actitud del tribunal i sense cap criteri va decidir que aquestes persones estaven preparades, quina casualitat. Al veure la barbaritat, el següent de la llista de notes, la 6a millor nota del tribunal, amb 4’5 va -anar a veure a la presidenta del Tribunal, a fer-li constar de que tenia la sensació de que si hagués anat a allà hagués sortit aprovat, la resposta de la presidenta va ser que les notes havien estat revisades el dimecres després de les reclamacions i que van decidir aprovar a aquelles 3 persones i que a ell després de molt dubtar i valorar van decidir que per justícia amb els altres no el podien aprovar.
Això sumat a la manca de rigor no demanant els DNIs a la majoria dels aspirants, no apuntant el número de les boles que sortien en el moment de la tria dels temes, no havent fulls per a que els aspirants preparessin el guió de les exposicions a les 2 hores de “la tancada”, no demanant els guions, no fent gravacions de les exposicions, no marcant graelles, ni ítems, ni rúbriques mentre els opositors exposaven ha fet perdre la paciència del col·lectiu d’aspirants.
Cal destacar que les proves d’accés a cos superior són dotades per llei amb la finalitat de que el personal de l’administració pública pugui accedir d’una manera més senzilla a llocs de treball de categoria superior ja que són un personal que ja han estat seleccionats mitjançant unes proves d’accés lliure amb anterioritat.
En el cas dels docents d’Educació Física sembla demostrar-se amb un sense fi d’estadístiques paranormals que aquesta via d’accés és pràcticament impossible.
És inversemblant que un personal més format que el personal que es presenta per accés lliure tingui un % d’aprovats inferior. Pensem que els docents que es presenten a aquestes oposicions d’accés a cos superior són diplomats en magisteri i a més tenen unes oposicions a les esquenes, no només són llicenciats com els d’accés lliure.
És inversemblant que al 2007, només 3 mestres funcionaris amb més de 7 anys al cos i llicenciats aprovessin per aquest procés.
És inversemblant que només 1 aprovés en 2009.
És inversemblant que 0 aprovessin al 2011.
És inversemblant que de 42 al 2018 només aprovessin a 2 abans del període de reclamació.
És inversemblant que una persona llicenciada, diplomada, funcionària amb un munt d’anys de docent, amb un munt de cursos a l’esquena, amb un 10 a la prova d’accés a l’ensenyament públic de primària tregui un 2.
És inversemblant que molts d’aquests 42, amb notes de llicenciatura i diplomatura superiors al 7 en molts casos i en 8 en altres treguin notes ridícules.
És inversemblant que gent que va treure més de 7 i de 8 en la prova d’accés a l’ensenyament públic en primària no superi aquesta prova.
És inversemblant que gent formadora de mestres en determinades disciplines tingui la sort de que entre els temes que li va tocar pugues agafar el tema en el que són especialistes i no arribin a aprovar, tenim l’exemple d’una noia professora de Judo, formadora de mestres per a portar les activitats de lluita a les aules, escriptora de llibres sobre aquest tema no superi el 4 en el “seu tema”.
-És inversemblant que hi hagi persones que han aprovat en altres anys les proves d’accés lliure per a secundària i que van quedar fora per mèrits, hagin donat el pas de provar per aquesta via, ja que hauria de ser més senzilla i han suspès.
És inversemblant que ens trobem amb persones que han provat per entrar fins a 2 vegades per la via d’accés a cos superior i hagin suspès, hagin provat per la via d’accés lliure i han entrat.
És inversemblant que de 42 persones que es presenten a aquesta prova, aprovin 2, una amb 7’9, una altra amb 7’2 i d’aquí ens anem al 4’6, 4’55, 4’5, 4’4… probabilitat estadísticament inferior al 1%.
La suma de tantes improbabilitats fa pensar que ens trobem davant d’un cas de presumpta prevaricació. On un sector de llicenciats que es fa càrrec de la gestió de les oposicions decideix qui i quants han d’aprovar per aquesta via. És evident que aquest col·lectiu no vol als mestres llicenciats que venim de l’escola pública i que portem noves metodologies, i pedagogies més modernes i efectives.
És per això, que davant els fets, hem començat un procés de recurs administratiu per l’anul·lació de les oposicions d’accés a un cos superior de l’especialitat d’Educació Física. També continuarem amb una denúncia als mitjans de comunicació perquè tothom s’assabenti de les irregularitats d’aquest procés, iniciarem les accions legals oportunes per tal d’acreditar el que s’exposa (que de tot el que exposem hi han proves) i no es descarta la via penal per presumpta prevaricació.