Després d’haver-hi anat a donar suport, junt a una companya de la secció sindical de la UB,
El dimarts 25 al Hall de la universitat central es va fer una presentació del Projecte de LEC en relació a les mesures que suposen els Plans de Bolonya, amb la participació d’unes 40 estudiants.
El dimarts 2 a la tancada del Campus Mundet es tornar a fer la xerrada amb una participació que va arribar a un centenar de persones.
La universitat avença els plans de privatització que després s’apliquen -amb variants- a tot el sistema educatiu, començant habitualment pels sectors no obligatoris i acabant pel nucli dur del sistema: el periode obligatori o general de 3 a 16. De manera que l’equivalent que avui viu l’educació universitària amb la LEC va ser la LOU: potenciació de les universitats privades. Una universitat que ha de renunciar a obtenir un finançament públic suficient i que ha de cercar fonts d’autofinançament: amb una pujada d’ingressos directes dels alumnes, no només per tasses sinó també amb la creació de “productes” com ara màsters i postgraus a preu d’or. Una Universitat que obra les portes a les empreses per a posar-se al servei a canvi de diners (espònsors, investigacions, …). Una Universitat que entra a competir amb les altres universitats públiques i que rep finançament públic segons demanda i resultats, deixant en la més absoluta precarietat les Universitats petites i les carreres que no tenen un interès empresarial més directe (història, filosofia,…). Una Universitat en la que proliferen tota mena de precarització laboral pel nou professorat. Una Universitat verticalitzada, amb una gestió empresarial professionalitzada, amb més poder als organismes centrals de gestió i una pèrdua de control democràtic de la universitat pels sectors implicats (estudiants, professorat i PAS) que deixen el claustre reduït amb presència i amb caràcter merament consultiu, mentre els nous poders empresarials prenen posicions directes pel Consell Social o directament a través de les Juntes de Govern. En essència, més privatització, més selectiva segons possibilitats dels i les estudiants, jerarquització menys transparència i menys diàleg entre els sector que hi participen.
Òbviament aquestes claus que van ser, primer l’informe Bricall i més tard la LOU ara arriben amb la LEC a la resta del sistema educatiu. Les mateixes claus, el mateix futur per discriminar l’alumnat i reproduir amb més eficàcia les classes socials d’origen.
A partir d’aquí la xerrada va recórrer els principals ítems de la LEC, que per moltes repetits ene els nostres documents no els repetirem aquí ara.
Però la Universitat ja s’avença un pas més en el camí de la privatització i desregulació/elitització de la universitat amb el pla de Bolonya: ara vé un procés selectiu que colpeja els sectors més populars: d’una banda amb un nou sistema de crèdits que impossibilita la comptabilització de l’estudi amb el treball, de l’altre una devaluació de les titulacions generals, com ara les antigues llicenciatures per obligar a completar els estudis universitaris amb els màsters i post-graus a preus exorbitants i que dictaminen no qui està més ben preparat pel futur sinó qui disposa de diners suficients per pagar-se’ls. Aquesta devaluació general de les titulacions serà el proper pas que viurem a l’ensenyament obligatori.. quan el procés de maquillatge actual (pagament segons resultats) hagi donat per conseqüència una desvirtuació general de les titulacions, aleshores aquestes titulacions valdran no elles de per sí, si no pel centre el que has cursat els estudis.
La lluita contra la LEC i contra Bolonya és la mateixa lluita en defensa de l’ensenyament públic. Som-hi tots i totes.
Tot el suport a la lluita dels estudiants