Dissabte 7 de maig de 2022 celebrem la Tercer trobada vers les escoles feministes, una proposta educativa que busca la transformació social, l’emancipació de les persones i tornar a posar la vida al centre des de i per a l’escola pública. Volem, com sempre, repensar metodologies, continguts, objectius i tot allò que afecta a l’educació pública a partir d’una perspectiva feminista, ecologista, antiracista, anticapacitista i, en definitiva, des d’una perspectiva veritablement transformadora.
Si la Primera trobada vers les escoles feministes va servir per començar a construir un espai de treball i organització a partir de sis eixos o coordenades de reflexió (cos, identitat, comunitat, vida, pensament, educació pública), i la Segona trobada vers les escoles feministes pretenia traslladar la reflexió a l’acció amb un fòrum de tallers, xerrades i experiències que ajudin a materialitzar el camí vers les escoles feministes, a la Tercera trobada vers les escoles feministes volem donar continuïtat a aquest pas a l’acció a través d’un nou fòrum de tallers, xerrades i experiències.
Quan i on serà?
Dissabte 7 de maig de 2022 de 10 a 19 h (per confirmar l’horari definitiu)
Escola Paco Candel: c/ Aprestadora, 125 (L’Hospitalet de Llobregat)
Inscripcions: AQUÍ
Programa
La Tercera trobada vers les escoles feministes inclourà tota mena d’activitats (algunes simultànies) des de les 10 del matí fins a les 19 h de la tarda.
DESCARREGA
El programa amb horaris en PDF aquí (ben aviat).
LES TREBALLADORES INVISIBILITZADES DEL SISTEMA EDUCATIU: CUINA, NETEJA, MONITORATGE… TESTIMONIS I ORGANITZACIÓ COL·LECTIVA
El conversatori inaugural girarà al voltant de les condicions laborals i simbòliques d’aquelles persones les feines de les quals, ben sovint, queden invisibilitzades als centres educatius. I, precisament per tractar-se d’aquelles feines menystingudes, les de les cures, hem decidit que formin part de la sessió d’obertura. El personal de neteja, cuina, monitoratge… tot i desenvolupar una tasca essencial en la comunitat educativa es veuen sovint ocupant un rol secundari, menystingut quan no absolutament invisible. En alguns casos, com és el personal de neteja, ni tan sols participen del claustre, rara vegada se’ls veu a les benvingudes d’inici de curs o als comiats. Són figures clau que, com en altres espais laborals marcats pel gènere i la classe —pensem en les porteries dels habitatges o les feines de cures a les cases— reben una desatenció alarmant pel que fa a la seva remuneració, condicions laborals o consideració simbòlica de la seva funció. Amb aquesta trobada volem posar en evidència tot això i que la seva veu i experiència mostri alternatives viables per evitar la precarització de les treballadores. Un reconeixement imprescindible, més encara, si ens preuem feministes.
Damaris Juan, Mujeres Palante, Alba Montfort. Modera: Maria Viñolo.
LA HERSTORY DE LES CIÈNCIES. UNA RELECTURA FEMINISTA I LGTBQ+ DE LES MATÈRIES CIENTÍFIQUES. PROPOSTES D’AULA
Qui ens parla de ciència i des d’on ens parla? En aquesta xarrada desemmascararem la mirada androcèntrica (i misògina, masclista i LGTBfòbica) envers les matèries de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM). Durant la sessió ens aproparem a la herstory de les ciències, visibilitzarem històries de científiques, més enllà de Marie Curie i presentarem les violències a les quals s’han hagut d’enfrontar, com la llum de gas, el terra enganxós o l’efecte Matilda. A més, oferirem recursos i experiències d’aula que ens ajudaran a construir una nova narrativa feminista i LGTBQ+ cap a una ciència diversa i inclusiva.
Adriana Gil (IES Districte Marítim de València), enginyera de forests i professora de l’àrea de ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques (STEAM)
EL POTENCIAL PEDAGÒGIC DELS ARXIUS I LA MEMÒRIA FEMINISTA I LGTBIQ+
En aquesta sessió reflexionaré sobre el valor dels arxius i les històries vivencials feministes i LGTBIQ+ en la (re)construcció de la nostra memòria col·lectiva. Mostraré les possibilitats de l’arxiu com a eina pedagògica i l’oportunitat que representa per tractar qüestions com els drets civils, la diversitat sexual, de gènere i familiar, la interseccionalitat, la coeducació o els drets sexuals i reproductius. Desempolsegarem materials d’arxiu per incorporar-los a l’aula!
Olga Maroto Delgado és Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania per la Universitat de Barcelona, el seu àmbit d’investigació es centra en els arxius LGTBIQ+ i feministes de la ciutat de València
LES BIG TECH I L’EDUCACIÓ, UNA CRÍTICA POLÍTICA I PEDAGÒGICA
Des de l’any 2010, les infraestructures digitals de l’educació pública catalana estan essent progressivament servides per la multinacional Google. Aquesta dinàmica i política educativa té serioses derives que afecten, entre d’altres qüestions, als drets digitals i l’educació de qualitat de l’alumnat. En aquesta xerrada repassarem les implicacions polítiques i pedagògiques del desembarcament massiu de Google a les aules i mirarem de respondre a la pregunta de com hauria de ser una educació digital crítica.
Cecilia Bayo, membre del del grup de pares i mares aliats amb XNET per la democràcia digital en educació i altres col·lectius que defensen l’educació pública com l’Assemblea Groga de Gràcia i les Escoles Feministes
PER QUÈ ÉS IMPORTANT PORTAR L’EDUCACIÓ MENSTRUAL A LES AULES? QUAN I COM FER-HO?
L’Educació menstrual és una eina d’autoconeixement i empoderament per les noies i persones menstruants i per tant reflexionarem sobre la necessitat i importància de incloure-la en el currículum educatiu, com a un aspecte més de l’educació sexo-afectiva. En aquesta xerrada parlarem com tractar la menstruació i cicle menstrual des d’una visió positiva, natural i integral, com adequar aquesta temàtica a les diferents etapes i nivells educatius i s’explicaran diversos materials i recursos que ens poden ajudar en aquest procés.
Victoria López Benito, docent de secundària de l’Institut Terra Roja i creadora del projecte Hystera sobre salut femenina i co-fundadora de l’associació de cultura menstrual “La vida en rojo”.
ABORDAR EL CONFLICTE AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE
El taller tracta de continguts bàsics de l’abordatge de conflictes a l’aula, i en especial la “provenció” de conflictes, ressaltant com prendre en compte algunes especificitats de les persones socialitzades com a homes i com a dones. Està pensat en format de taller interactiu i participatiu.
Cecile Barbeito Thonon, investigadora i formadora en educació per la pau a L’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona. És diplomada en Ciències Polítiques, postgraduada en Cultura de Pau i Salut Mental en casos de violència política i catàstrofes naturals i Màster en Avaluació Educativa.
Modera Alicia Sánchez Valverde, vocal de la Comissió de Coeducació de l’AFA de l’escola Paco Candel de l’Hospitalet de Llobregat i psicóloga.
KURDISTAN: L’EDUCACIÓ COM A FORMA D’AUTODEFENSA
En aquesta sessió viatjarem a la Revolució del Kurdistan: coneixerem els seus orígens, com han aconseguit fer una revolució social i alliberar de l’estat el territori de la Federació Autònoma del Nord-Est de Síria i especialment quin ha estat el paper de l’educació en tot això i quines són les perspectives educatives. A la tornada del nostre viatge i ja aterrades de nou al nostre territori, parlarem de la importància i les possibilitats d’obrir des de les nostres aules finestres a experiències com la Revolució de Kurdistan, on un sistema social basat en la democràcia directa, l’alliberació de les dones i l’ecologia està sent fet realitat.
Comité Jineolojî de Catalunya del Moviment de Dones Kurdes.
LECTURES COEDUCATIVES, PROGRAMA DE LECTURES FEMINISTES AL LLARG DE TOTA LA SECUNDÀRIA PER UNA VISIÓ GLOBAL I ÀMPLIA
Lectures coeducatives és una proposta transversal de programa de lectures feministes pensades per treballar-se al llarg dels quatre cursos de la secundària a l’hora de Cultura i valors, de manera que en finalitzar aquesta etapa de l’educació obligatòria l’alumnat tingui una visió global i amplia sobre el tema. La proposta pretén fomentar la mirada feminista de l’alumnat i potenciar la lectura a l’aula. Les lectures van acompanyades d’una guia didàctica amb activitats de comprensió i reflexió que ajuden el professorat en la lectura dels llibres. Les lectures proposades són: Diari lila de la Carlota (1ESO), Tothom hauria de ser feminista (2ESO), Si es amor no duele (3ESO), La Trena (4ESO) i Mossegar la poma (Batxillerat).
Paula Martínez Alcalá, doctora en Microbiologia i en Biologia per la UAB, és professora de Biologia i geologia a l’INS Canigó d’Almacelles. Laura Dejuan Gonzalez, llicenciada en filologia clàssica per la UB, és professora de llatí i castellà a l’INS Canigó d’Almacelles.
QUÍMICA, CUINA I ELS SABERS CIENTÍFICS DE LES DONES
Entenem per sabers de les dones el conjunt de coneixements que tradicionalment han estat en mans de les dones al llarg de la història i que formen part de la seva tradició cultural. En aquesta sessió explicarem quin és aquest conjunt de coneixements, quins han estat els mecanismes de transmissió al llarg de la història, la seva relació amb el curriculum escolar i ens aturarem, especialment, en la relació entre química i cuina com a via per introduir a les aules els sabers científics de les dones.
Núria Solsona Pairó és química, experta en educació feminista i història de la ciència i pionera en la introducció dels sabers científics de les dones a les aules.
ERADICAR L’ANTIGITANISME A LES ESCOLES DES DEL FEMINISME GITANO
Membres i participants de l’Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen explicaran el treball i l’impacte que es realitza des de l’entitat i des del feminisme gitano per eradicar l’antigitanisme de gènere i aconseguir la igualtat d’oportunitats, accés i resultats en tots els àmbits de la societat, principalment l’educatiu. L’antigitanisme és el racisme específic contra el Poble Gitano i que afecta de manera interseccional a les dones gitanes, té diverses formes d’expressió i es dóna en tots els àmbits de la societat, també a les escoles. Les famílies gitanes i l’entitat tenim clar que l’educació és la clau per transformar la situació de desigualtat, volem acabar amb les males pràctiques i que s’implementin actuacions que contribueixin a l’èxit educatiu de tot l’alumnat.
Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen, creada en l’any 1999 per dones gitanes i no gitanes i amb perfils molts diversos.
UN PROJECTE DE CENTRE AMB PERSPECTIVA COEDUCADORA GLOBAL
Partint d’una visió panoràmica dels últims 30 anys en la pràctica feminista, de l’experiència personal d’una professora de secundària i de projectes i aliances compartides amb companyes i alumnes, aquesta xerrada presentarà el projecte de centre de l’Institut Esteve Terradas de Cornellà de Llobregat, un projecte coeducador global amb propostes de present i de futur. Rosa Maria Aznar Garcia sempre ha entès la seva pràctica educativa com una aposta contundent i radicalment feminista. Des dels inicis de la seva carrera docent ha buscat aliances amb altres companyes de professió i també amb l’alumnat per tirar endavant projectes coeducatius com els de l’Institut Esteve Terradas i ho ha fet des de diferents espais, com aquells en què participa actualment: el grup de Coeducació de Ca la Dona, els grups de treball de Coeducació i Ciutadania del DHIGECS de la UB, el d’Educació feminista de l’associació Rosa Sensat, i la formació de professorat a programes engegats pel Departament d’Educació com el “Coeduca’t amb el currículum” i “Prevenció de violències masclistes entre l’alumnat”.
Rosa Maria Aznar Garcia, professora de Ciències Socials a Secundària des de fa 30 anys, actualment treballa a l’Institut Milà i Fontanals del barri del Raval de Barcelona.
FÒRUM DE COMISSIONS DE GÈNERE: LA COORDINADORA DE COMISSIONS DE GÈNERE DE LES 12 ESCOLES PÚBLIQUES DE SANT CUGAT COMPARTIM INQUIETUDS I EXPERIÈNCIES!
Les Escoles Coeducatives de Sant Cugat —coordinadora de les Comissions de Gènere, Coeducació i Feminismes de les AFAs de les 12 escoles publiques de la ciutat— explicarem des de la nostra experiència la creació de comissions mixtes (famílies i mestres), com fer arribar i treballar continguts coeducatius a l’escola, sinergies amb altres agents educatius i Ajuntament local, i com fer arribar la coeducació al municipi, entre altres aspectes. A partor d’aquí convidarem a la reflexió col·lectiva i el debat per enriquir la participación de les famílies en clau feminista en els centres.
Escoles Coeducatives, coordinadora de les comissions de Gènere, Coeducació i Feminismes de les AFAs de les 12 escoles públiques de Sant Cugat. TW @Afescoeducacio IG @escolescoeducatives
LA VIOLÈNCIA MASCLISTA A LA PETITA INFÀNCIA
L’educació per la pau i la convivència és un aspecte determinant en tots els projectes educatius de les escoles. Encara i així, els projectes són plens de paraules, de silencis, actuacions, organitzacions, propostes… que es contradiuen amb els objectius inicials. Aquest fet és destacable molt especialment en l’àmbit de la coeducació, on es visualitzen accions de violència dels nens i accions de ser submisa de les nenes; de la mateixa manera que es generen desigualtats entre ambdós gèneres. Des d’aquesta perspectiva, el Centre d’Atenció a la Dona de l’Ajuntament de l’Hospitalet (CAID) va iniciar un projecte fa quatre anys de formació i sensibilització dels equips de mestres. La formació anava dirigida als equips de mestres de petita infància, ja que la desigualtat i la violència de gènere s’inicia des de l’embaràs. Dues escoles bressols municipals de la ciutat (EBM La Casa dels Arbres i EBM La Casa dels Contes), l’escola Paco Candel i la Universitat Autònoma de Barcelona s’afegeixen al projecte que planteja inicialment els professionals del CAID tot iniciant un projecte amb petita infància, equip i famílies al curs 2016-17 que ha possibilitat reflexions, intercanvi i modificacions curriculars que han possibilitat canvis en el projecte d’escola. Durant la sessió, s’explicarà el projecte, s’aprofundirà envers les observacions que hem recollit, les reflexions realitzades i els canvis produïts. Més detalls de la sessió aquí.
Olga del Amo, directora de l’EBM La Casa dels Arbres de L’Hospitalet de Llobregat.
LA COEDUCACIÓ A CATALUNYA: PRÀCTIQUES DE REFERÈNCIA I REPTES
Entenent l’educació com una de les eines de transformació més potents de les societats democràtiques, en aquesta sessió s’explicaran els resultats del projecte de recerca “La Coeducació a Catalunya. Pràctiques de referència i reptes”, un encàrrec per part de l’ONG Intered i la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere (PUCVG), desenvolupat durant el curs 2020-2021 de forma col·laborativa entre l’associació EduAlter i el Grup d’Educació i Gènere (GEG-UAB) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Partint del coneixement que aporten les pedagogies crítiques feministes centrades en la presa de consciència crítica i el compromís ètic per subvertir les desigualtats de gènere (hooks, 1989), aquesta recerca té un doble objectiu. D’una banda, (i) visibilitzar pràctiques de referència en matèria de coeducació en centres d’educació secundària d’arreu de Catalunya des d’un enfocament d’Educació per a la Justícia Global i, de l’altra, (ii) fer incidència en les polítiques públiques a partir de generar una anàlisi crítica entorn la normativa que funciona com a marc legislatiu d’aquestes pràctiques en el context català.
Xènia Gavaldà, Angelina Sànchez i Berta Llos, responsables de la investigació.
QUÈ EXPLIQUEN ELS CONTES? SEXISME NATURALITZAT A TRAVÉS DE LES PUBLICACIONS INFANTILS
Partint dels resultats de l’anàlisi de les biblioteques d’infantil de diverses escoles públiques de Catalunya, reflexionarem sobre conceptes com el sexe i gènere, alhora que posarem llum a tots aquells continguts sexistes, racistes i LGTBIfòbics que naturalitzem des de la primera infància a través de les biblioteques infantils. A l’última part de la sessió aportem recursos de contes i publicacions infantils amb perspectiva de gènere i diversitat. El projecte Biblioteca i gènere, obra el camí de transformació de les escoles cap a la coeducació.
Ana Tutzó Puig, impulsora del projecte “Biblioteca i Gènere” i “Juguem en Igualtat” a l’associació Espai i Lleure – L’hora Lliure.
COPAGAMENTS: INFRAFINANÇAMENT, POBRESA I COMPENSACIONS PRIVADES DE LES FAMÍLIES A L’EDUCACIÓ PÚBLICA
La desinversió econòmica per part de l’Administració en educació pública és un fet que ha impactat en la garantia del dret a l’educació en condicions d’igualtat i equitat, no només per la pèrdua de qualitat de les tasques educatives sinó també perquè representa una font de segregació. En els darrers anys, les famílies s’han convertit en finançadores de l’educació pública a través d’un sistema ja estructural de copagament basat en quotes i aportacions econòmiques de les AMPA/AFA als centres educatius públics. En aquesta taula rodona, l’aFFac presentarà amb dades els efectes d’aquesta desinversió i externalització per part de l’Administració, una professora de secundària explicarà les contradiccions diàries amb què es topen els equips docents de la pública, un tresorer d’institut jubilat abordarà algunes de les realitats de les finances dels centres i comptarem amb el testimoni de famílies que explicaran l’impacte dels copagaments especialment en aquelles famílies que es troben en situació de vulnerabilitat.
Belén Tascón, presidenta de l’aFFac, Joan Martori, tresorer d’institut jubilat, Sandra de Furundarena, professora d’institut i famílies de centres públics.
ANÀLISI ANTIRACISTA DE L’ESCOLA INTERCULTURAL: PRESENTACIÓ FANZINE
Per nosaltres, una pràctica educativa orientada a la justícia social implica necessàriament reflexionar al voltant de com ensenyem i aprenem, analitzant les pràctiques dominants i descentralitzant-les. En aquest espai analitzem algunes formes en què es materialitza el racisme, la racialització i la colonialitat dins les institucions educatives.
Cristina Zhang i Isaac Heredia del Col·lectiu Antiracista AICE (Anàlisi, Investigació i Creació en Educació)
TAULA RODONA EDUCACIÓ AFECTIVO SEXUAL A SECUNDÀRIA
Aquesta sessió consistirà en un intercanvi d’experiències i estratègies, compartirem els continguts treballats a les aules d’ Edu Afect Sex a secundària, els canvis sexo-afectius en la transició infància-joventut, el patriarcat, el consentiment, el plaer, les xarxes socials i la pressió estètica, com i on aprenem sexe i afectivitat (amistats i porno), la menarquia i l’espermarquia, les infeccions de transmissió sexual i els mètodes anticonceptius, els mites i els tabús, la violència de gènere, les noves maneres de ser noi… Parlarem de l’experiència del professorat en aquest espai d’aprenentatge on hem hagut de deconstruir molts estereotips i tabús. Sovint estem co-construint amb l’alumnat aquest espai d’educació sexual i afectiva. La necessitat de crear espais on parlar de sexualitat i afectivitat més enllà dels referents més normatius: sèries, famoses, influencers, esportistes. Crear aquest espai d’aprenentatge realment inclusiu on tinguin cabuda totes les sexualitats i afectivitats, incloent la diversitat funcional i la sexualitat, l’asexualitat, les sexualitats que no es defineixen tenint en compte que les i els adolescents estan en construcció i la identitat sexual, de gènere i el desig també l’estan construint. I en definitiva, de la necessitat de parlar de les sexualitats diverses en tot allò que parlem amb l’alumnat.
Irene Choimet és psicòloga i orientadora educativa a un institut de Santa Coloma on fa classe d’optativa d’EAS a 3r d’ESO i és referent de coeducació (àmbit professorat). També forma part de la comissió de gènere de l’escola de la seva filla (àmbit famílies). Marta Caño treballa a l’Institut Maria Espinalt de Barcelona, és biòloga i des de fa 4 cursos és la referent de la Xarxa Activa de Joves per la igualtat a l’institut, una xarxa que dinamitza la plataforma contra les violències masclistes, formada per diversos instituts de Barcelona i que té l’objectiu de prevenir la violència masclista entre iguals. Veronica Escurriol és profe de biologia a l’Institut Alzina de Barcelona i forma part de la comissió de coeducació i de l’assemblea de coeducació de professorat de l’institut.