El passat dijous dia 2 de maig la CGT, la plataforma Dignitat pel 0-3, i altres sindicats vam assistir a una taula de diàleg amb ERC, CUP, PSC, COMUNS SUMAR i JUNTS.
Com és habitual els partits polítics es van omplir la boca parlant de la importància de l’etapa, la necessitat d’universalitzar-la, el seu compromís per la gratuïtat…, i va ser aquí, amb el seu discurs recurrent i buit de contingut on tornem a veure que no saben res sobre el 0-3, ja que si entenguessin una mica d’aquesta etapa i de com és una criatura d’aquestes edats no centrarien el seu discurs en promeses com aquestes; promeses que tan sols persegueixen fins electoralistes.
Des de la CGT CEB-IMEB els vam demanar compromisos reals per millorar el benestar de la petita infància i de les professionals del sector, i els vam instar a portar al Parlament la realitat del 0-3 per tal que URGENTMENT se centrin a treballar el que és essencial:
– Desenvolupar polítiques reals de conciliació, el que realment necessiten els infants i les famílies i les persones que en tenen la tutoria, és poder passar temps junts durant els primers anys.
– Crear un nou decret (el 282/2006 està obsolet) que reguli les ràtios, les professionals, els espais…, i que permeti donar resposta al que la Llei orgànica 3/2020 estableix pel 0-3. Actualment, amb el decret vigent i les condicions que tenim a les escoles, la llei estatal d’educació s’està vulnerant! Cal que aquest s’elabori de la mà de les professionals de la petita infància.
– Responsabilitat de l’etapa per part de la Generalitat. No pot ser que les condicions dels infants i les treballadores vagin en funció del color de cada Ajuntament, i que (per a més inri) a dins de cada Ajuntament hi hagi diferència entre les escoles municipals en funció de les empreses que gestionen cadascuna d’aquestes…
– Una oferta de serveis públics i de gestió totalment pública enfocats en les necessitats de la petita infància i les famílies i persones que tenen criatures. Una proposta coherent que reculli aquestes necessitats enfocades a l’ampliació de la xarxa d’espais de criança com els Espais Familiars i el “Nadons en família” dels Centres d’atenció Primària.
També vam entrar a qüestionar el discurs de la Universalització del 0-3, ja que només s’enfoca en les escoles bressol o llars d’infants. Per què només aquesta opció?, un espai on deixar les criatures per anar a produir, així com la perversió de fons, que barreja la conciliació amb la gratuïtat. Tanmateix, vam instar als partits polítics que des de la seva posició de poder i altaveu forcessin polítiques laborals per dur a terme una conciliació real.
Una de les coses més interessants que van dir els partits és que el plantejament i la gestió del 0-3 havia fracassat, i el més trist va ser que malgrat aquesta “confessió”, però ni amb això van ser capaços de portar cap proposta per revertir-ho… Des de fa molt temps que a la CGT som molt conscients d’aquest fracàs; la diferència de condicions laborals i de condicions de les escoles i els espais per a la petita infància arreu del territori català és terrible, la possibilitat que cada municipi gestioni aquests espais apropa a la realitat del territori, però, per contra, no regula uns criteris que garanteixin una gestió totalment pública, la qualitat i l’oferta entre d’altres.
Ja fa molts (massa) anys que el col·lectiu està alertant que les condicions a les escoles bressol necessiten canviar, però, així i tot, els polítics continuen fent discursos superflus i interessats sense saber com d’important i fràgils són les persones en l’etapa de vida dels zero als tres anys.
Plegades alcem la veu i deixem de permetre que utilitzin la infància en el seu benefici i únicament amb dins electoralistes!
CGT CEB-IMEB