Davant la informació de la mesa sectorial d’ahir amb relació al calendari escolar i on el Departament sembla que acceptaria una moratòria sobre la presencialitat obligatòria al mes de juliol, des de CGT creiem que:
– Aquest petit pas enrere només és una part del gran problema que el mateix Departament va crear sense cap justificació pedagògica ni organitzativa i que no aporta cap millora per l’educació pública.
– No només no arregla el problema del setembre, que hauria de començar per retirar l’avançament del curs escolar, sinó que el mateix nyap amaga una trampa quan es diu «la presencialitat dels docents als centres els juliols de 2023 i 2024 només es podrà exigir en casos excepcionals i degudament justificats». Deixant la porta oberta novament a què algunes direccions puguin imposar, de manera discrecional i injustificada, l’assistència del professorat al juliol en determinats centres, amb el conseqüent greuge comparatiu que es generaria (ja vam dir fa temps que teníem LEC per estona… i la democràcia als centrescontinua essent una assignatura pendent important).
– D’altra banda, creiem que aquesta mesura és de conveniència pel Departament, donat el desgavell que està suposant el procés de concurs de mèrits i oposició extraordinària que farà impossible tenir la plantilla planificada pel mes de juliol.
És necessari exigir que l’inici del curs s’ha de retardar. No només per garantir un començament amb les adjudicacions de plantilla necessàries i des del primer dia o per disposar del temps que cal per planificar totes les tasques organitzatives, sinó per les condicions de temperatures que ens trobarem a les aules. Una situació d’emergència climàtica que el que reclama justament és un retardament del curs en aquestes dates, una jornada continuada i tota la resta de mesures a curt i llarg termini pel benestar de l’alumnat i de la nostra tasca docent.
Aquesta primera resposta del Departament, en el context d’eleccions municipals, posa de manifest precisament que la pressió, la nostra organització i les mobilitzacions és l’únic camí que hem de seguir per revertir les retallades i millorar les nostres condicions laborals.
És amb aquesta lluita que no podem perdre de vista la resta de reivindicacions: la situació de les companyes interines en abús de temporalitat, l’estabilitat i el futur de moltes companyes interines que restaran a la borsa en una situació precària i sense perspectives d’una contractació digna durant el curs; la recuperació del primer sexenni a sis anys amb el retorn del deute acumulat; la integració immediata del personal tècnic d’FP i l’equiparació salarial dels professors tècnics que no tenen titulació universitària; la dignificació i increment de personal del conjunt de col·lectius als centres (PAE, vetlladores…), etc.
Prou imposicions, el govern ha de complir la llei de manera exemplar i urgent: temperatures, estabilitat i 6%.
Organitzem-nos! Ara és l’hora!
ENTRE TOTES, TOT!
