Aquest curs va començar amb un preocupant Decret Llei que facilitava que els centres educatius rebessin i gestionessin dades d’alumnat i professorat a través de l’aplicació Traçacovid.
Des de CGT Ensenyament Ponent ja vam fer públic el nostre posicionament (article Vacuna’t contra la pèrdua de confidencialitat i dels teus drets!). L’escrit, bàsicament era una clara postura en contra d’aquest decret. Entre d’altres coses, perquè s’entrava en un terreny perillós amb una sèrie de mesures que s’anunciaven en nom de la salut pública per fer front a la COVID i moltes de les docents afiliades a la CGT ja vam manifestar la nostra preocupació pel que podia comportar si s’implementaven. Aquesta preocupació també la vam exposar durant la reunió de treball mantinguda a inici de curs amb el nou delegat d’Educació a Ponent, en Claudi Vidal, i ell hi treia importància a les queixes.
Doncs bé, estem a gener del 2022 i la situació sobre la gestió global de la Covid que ha fet l’administració educativa és preocupant, quan no indignant, per diversos aspectes.
Anem a pams. En primer lloc, estem completament d’acord i compartim l’anàlisi que el principal problema és la improvisació constant del Departament d’Educació en la implementació dels protocols pandèmics. Aquesta política de fets consumats mostra una cosa: l’objectiu principal és tenir els centres educatius oberts a tota costa sense sense cap mena de criteri pedagògic ni de salut; tenir centres oberts com a pàrquings on deixar-hi col·locats infants i joves. El que importa és tenir-nos disponibles per produir, el mercat ens necessita i per tant, calen alguns espais on s’hi puguin estar les persones que depenen de nosaltres, i aquests espais són els centres educatius. Aquest fet queda palès en la diferenciació que els protocols fan entre els infants de primària (ja que no es poden quedar sols a casa i per tant no es confinaran fins que hi hagi un nombre prou alt) i els infants de secundària no vacunats (ja que el fet de no necessitar adults que deixin de treballar fa que els protocols els enviïn a casa sense cap mena de pudor).
En segon lloc, una altra anàlisi que no és fútil, és la poca voluntat que hi ha per part del Departament a consolidar els serveis públics, única garantia col·lectiva i comunitària per salvaguardar el bé comú. Les retallades no s’han revertit, les ràtios segueixen sent altes, l’augment de plantilles és insuficient, les funcions del professorat s’han vist augmentades assumint tasques que no ens pertoca, s’ha de fer simultàniament atenció presencial i telemàtica sense suport de personal ni compensació d’hores, no s’ha contractat personal sanitari necessari per assumir funcions de salut a les escoles, les inacabables polítiques en benefici de la concertada, etc… Aquesta nul·la voluntat de reforçar l’educació, un servei públic de i per a totes, tot i que és una demanda històrica que fem i que no solucionen, també té molt a veure amb la mala gestió de la pandèmia. Negar això, és negar una evidència.
Però més enllà d’aquestes reivindicacions legítimes que posen sobre la taula la nefasta gestió, hi ha un enorme problema, una lacra que arrosseguem de fa anys a Catalunya en general i, a Lleida, en particular. El problema de la segregació escolar. No ve de nou. La segregació escolar l’entenem com una distribució desigual dels estudiants als centres educatius en funció de les seves característiques o condicions socials i/o personals. Hi ha un gran consens, almenys dins les esquerres, que aquesta segregació per qüestions econòmiques, socials, ètniques o fins i tot en funció de les capacitats o habilitats cognitives, s’ha de revertir per acabar amb les desigualtats i poder tendir cap a l’equitat, la justícia social i el bé comú. Fins i tot, a Lleida ara mateix s’està negociant un Pacte Local contra la Segregació per evitar aquestes injustícies (ja veurem on ens portarà). Doncs bé, amb l’excusa de la pandèmia i sota uns criteris cientifistes que res tenen a veure amb criteris ètics, sinó més aviat amb criteris ideològics, econòmics (pels ajuts europeus subjectes a vacunació) i polítics, s’està perpetuant una nova segregació per qüestions de salut. Aquest és l’elefant que tothom sap que tenim dins l’habitació i que ningú no vol veure.
Des dels Departaments d’Educació i de Salut, amb els seus suposats protocols sanitaris, han decidit qui pot i qui no pot tenir dret a l’educació. I de manera aleatòria, però intencionada, han decidit que qui té més dret són les persones vacunades i les que demostrin estan immunitzades perquè han passat la malaltia per sobre de les no vacunades.
No podem oblidar que, al final, aquest assenyalament qui el pateix més directament és l’alumnat. Infants i joves amb una salut mental més vulnerable que mai, als que estem confinant de nou (i en molts casos de forma reiterada), assenyalant enmig de l’aula,… en un moment vital on sentir-se part del grup entre iguals i no esdevenir diferent és un dels aspectes més importants per elles i ells.
Des d’inici de curs s’estan vivint arreu del territori casos i casos de vulneració de drets fonamentals a infants i joves; se’ls està privant de tenir accés a l’educació en igualtat de condicions, i aquest cop per qüestions de salut. Darrera aquestes mesures hi ha una campanya encoberta per obligar a vacunar a estudiants i treballadors. I diguin el que diguin, no es pot negar l’actitud acrítica i el silenci que hem tingut, i seguim tenint, des d’alguns sectors de l’esquerra cap a aquestes mesures preses sense cap mena de rigor científic, cosa que ens fa còmplices de la segregació escolar. És qüestió de prendre una decisió. Estem a favor o en contra d’aquestes mesures segregadores? La resposta està en les nostres accions i el nostre silenci.
Un cop més, l’escola catalana, la nostra i la de totes, demostra que no només és elitista i neoliberal sinó que també és excloent. Ja sigui per qüestions socials, econòmiques i, ara també, per qüestions de salut. I malgrat ens pesi i no ho vulguem reconèixer, no aixecar la veu contra aquesta injustícia ens fa còmplices.
És per això que, davant aquesta realitat, des de CGT Ensenyament Ponent exigim:
- Acabar amb aquests protocols segregadors que deixen sense educació a persones per la seva condició de vacunació. Igualtat de dret per a l’accés a l’educació.
- Demanem a la comunitat educativa, i sobretot a les famílies afectades, que alci la veu contra aquestes mesures i les denunciï:
- interposant aquesta queixa a la Generalitat. Al web de la Plataforma Debat Social podeu trobar enllaç al formulari per fer la queixa;
- enviant-nos propostes de tuit perquè difonguem el que està passant dins els centres on treballem. Ho podeu fer a la direcció de @cgtenseponent o al nostre correu electrònic: cgtenseponent@gmail.com
- Fem una crida al col·lectiu docent a negar-se a fer classes (o almenys a avançar temari) quan dins les aules es trobin amb situacions que segreguen l’alumnat per no estar vacunat. És la nostra obligació no discriminar i atendre igual als infants i joves confinats o no.
- Una reprovació col·lectiva de tota la comunitat educativa cap al Departament d’Educació en general i al conseller Josep González Cambray en particular per la seva incompetència i la seva negligència. Per això, exigim la seva DIMISSIÓ!
O TOTES A CLASSE O TOTES A CASA!
ACABEM AMB LA DIFERENCIACIÓ DE TENIR ACCÉS A L’EDUCACIÓ EN FUNCIÓ DEL TEU ESTAT DE VACUNACIÓ!
ALÇA LA VEU PER UNA ESCOLA DE I PER A TOTES!
PROU SEGREGACIÓ ESCOLAR!
CGT Ensenyament Ponent
@cgtenseponent