RESUM MESA SECTORIAL 12/06/2024

Una vegada més assistim a la Mesa Sectorial i constatem que pel departament aquesta figura que hauria de ser una eina de treball conjunta, de negociació real i de canvi, és només un tràmit, un “tick” al seu llistat de tasques d’obligat compliment. Assistim sempre amb idees, propostes de millora i amb la veu de totes les que lluiten per canviar i millorar l’educació pública des de l’equitat i justícia social, però a l’altra banda hi trobem sempre immobilisme, conservadorisme i una nul·la voluntat de treballar col·lectivament amb la comunitat educativa i escoltar. 

Us fem un resum dels punts tractats en aquesta mesa, però volem deixar clar que totes les resolucions són propostes ja tancades i confirmades amb el departament molt abans de fer la mesa i que, per tant, la paraula “esborrany” és un mer formalisme. 

1.- Lectura i aprovació, si escau, de l’acta núm. 11/2024 corresponent a la sessió del 17 de maig de 2024. Les esmenes les envia cada sindicat a la secretària de la mesa. 

2.- Borsa: Aclariments dubtes en relació amb el segon algoritme. 

3.- Resolució per la qual s’obre convocatòria pública per a la selecció de personal docent novell per participar en el Programa temporal de residència inicial docent en centres educatius – SENSEI -, durant el curs 2024-25 (document adjunt).

Des de CGT insistim en l’anàlisi i valoració negativa dels aspectes estructurals del programa (remuneració de només mitja jornada, excés de burocràcia i greuges comparatius). Insistim que en cap cas estem en contra de l’acompanyament i la formació al professorat novell, sinó que si realment hi creuen, caldria replantejar el curs de novells, de funcionariat en pràctiques així com les pràctiques dels graus i del màster que habiliten per a la docència.

Per part de CGT considerem que no se’ns ha tingut en compte com a agents a l’hora d’avaluar el programa, sinó que hem hagut de ser nosaltres amb una actitud vigilant i anant constantment darrere del Departament.

Les principals novetats per al curs vinent són que les hores de codocència seran obligatòriament a la part retribuïda del programa, la reducció de la burocràcia i replantejament d’alguns cursos formatius. Unes novetats que estan per concretar, però que sense la pressió sindical no s’haurien produït.

Aspectes concrets de la Resolució

• Des de CGT ens estranyem davant aquesta resolució on s’especifiquen 55 centres que ara com ara encara no han celebrat els consells escolars i claustres per proposar-se com a centres-SENSEI pel curs vinent. Dit això, des de CGT demanem el següent: 
• Buidatge en brut de l’enquesta de valoració feta pels Sensei 
• Informe de les hores de codocència realitzades per cada professor/a Sensei en la part no retribuïda del programa Sensei durant el curs 2023-24 que, de conformitat amb les instruccions del mateix departament de febrer de 2024, s’havien d’incloure a la part retribuïda. Alhora, demanem que aquestes hores siguin retribuïdes de manera retroactiva. 
• La no continuïtat del programa en aquestes condicions que representen una precarització de l’accés a la docència i un greuge comparatiu amb la resta del col·lectiu, i si, tot i això, tira endavant, exigim que, si es fa, el programa sigui retribuït a jornada completa.
• Espai sindical per participar en les jornades de cloenda i inici de curs del programa Sensei d’aquest curs i el vinent. 
• Incorporació o participació sindical dels següents àmbits de formació, aprofitant que se’n revisen alguns dels cursos: 

○ Democràcia als centres educatius 

○ Patrimoni obrer històric educatiu 

○ Drets laborals bàsics 

○ El Personal d’Atenció Educativa (PAE) 

○ Prevenció de riscos laboral

RESPOSTA DEL DEPARTAMENT:

• Es va negociar amb la UE perquè fos un programa més llarg i finalment va ser de 2 anys. Això no vol dir que no fem un seguiment de les persones que han fet el Sensei aquest any per veure quin impacte ha tingut el programa. 
• Pel que fa al fonament del programa, ja es va explicar en els espais corresponents, i a més està penjada tota la informació. 
• Creiem que està molt bé, poder fer un acompanyament de les competències claus per poder construir la identitat professional del docent. 
• És veritat que hi ha un greuge comparatiu pel que fa al sistema d’accés. No és la nostra voluntat, però és la condició per ser un programa experimental. 
• El màster i els graus tenen molts crèdits de pràcticum i insistim que aquesta pràctica és diferent de l’essència del programa Sensei. Nosaltres parlem amb les universitats i ens preocupen perquè incloguin aquelles pràctiques per a poder millorar aquests programes. 
• Ens semblava oportú que fossin persones acabades de titular en el grau i en el màster. La durada d’estada a la borsa, es pot plantejar que sigui 3, 6, 8 mesos, però en algun moment s’ha de posar el cribratge i vam optar per posar 3 mesos. 
• Horaris dels mentors estan tots publicats
• Instruccions pel curs vinent està clara, codocència, reducció de la burocràcia. 
• Acotarem les formacions a la tarda perquè no pot ser que siguin fora de l’horari escolar
• Els centres participants, ja es van comprometre per dos cursos. 
• Ens comprometem a donar els resultats.
• Ivàlua (Institut de Català d’Avaluació de Polítiques Públiques), organisme que recull les dades i les avalua. 
• No hem passat el formulari els mentors, i no descartem que així pugui ser, perquè és una opinió molt valuosa. Però sí que s’han fet accions en altres camps, en direccions, mentors, novells, inspecció, docents col·laboradors, grup mix amb docents, i SSTT; volem tenir resultats, i encara hi estan treballant. 
• La planificació de formacions encara no la tenim tancada. 

4.- Resolució per la qual s’obre convocatòria per a la selecció de centres educatius, de titularitat del Departament d’Educació, que imparteixen ensenyaments de l’educació bàsica per participar en el Programa temporal Florence per a la millora de la competència matemàtica (document adjunt).

Preguntes concretes: 

• Centres privats i concertats entraran dins d’aquest programa? 
• Hi ha empresa privada pel mig, ja sigui en el procés de creació de materials o en el procés d’avaluació del programa, o en altres? 

Aspectes generals respecte als resultats PISA de competència matemàtica: 

• De manera general ens preocupa que el departament estigui plantejant preparar l’alumnat per passar amb bona nota les proves PISA, i que el nostre referent de bona pràctica educativa siguin països com Singapur o Corea del Nord, pel simple fet d’obtenir bons resultats de l’informe.  El departament hauría de posar el focus, no tan en els resultats sinó en el perquè dels resultats i d’aquesta manera s’hauria de preocupar per posar solucions a: la segregació escolar, la manca d’inversió en recursos escolar, la manca del professorat, etc.
• Ens sembla tendenciós l’anàlisi dels resultats de l’informe PISA i que no es reflexioni sobre el fet que de tots els països que fan la prova, Catalunya és un dels 7 sistemes educatius de l’OCDE amb major pes de la concertada (31,5%) per tant, caldria esperar que els esforços del departament per millorar aquests resultats sigui abordar la segregació persistent amb 2 i fins a 3 xarxes educatives.
• Les dades extretes de l’informe PISA demostren que els factors “exògens” són determinants del rendiment. Aquests factors són mesurats amb ESCS – Econòmic, Social ans cultural Statuts – en el que es qualifiquen ingressos familiars, el tipus de treball i estudis dels pares i mares, i hi ha una relació significativa entre baixos ingressos econòmics i baix rendiment i nivell d’estudis bàsics familiars amb baix rendiment. Per tant, centrant-nos amb aquests estudis s’haurien de fer de manera urgent  polítiques per reduir la precarietat i potenciar els estudis superiors de tota la societat.  
• El departament també hauría d’avaluar la LEC, que ha desplegat aquells decrets que van en detriment de la democràcia als centres que ens oferia una diversitat de coneixements, criteris i bones pràctiques; en canvi, ara estem davant de projectes personals de direccions que potencien l’ego i el clientelisme per obtenir bons resultats buits de contingut i aprenentatge. En canvi, econòmicament no s’ha assolit quasi ni la meitat de la inversió del PIB que fa més de deu anys que s’hagués hagut d’arribar.  
• A més s’ha canviat el currículum sense cap mena de suport pedagògic sense un ventall de situacions d’aprenentatge de cada una de les especialitats per poder tenir un repositori ampli perquè les docents puguin utilitzar, no només en matemàtiques sinó en tots els aprenentatges. 

Aspectes concrets del Programa Florence:

• Aquest programa, tot i l’esforç dels tècnics que l’han desenvolupat és un “pegat” en tota regla. Totalment insuficient, a part d’experimental. 200 centres i durant tres anys. 

Per millorar la competència matemàtica cal:

• Cal baixar ràtios, Condició essencial per la millora de l’ensenyament – aprenentatge en totes les matèries. 
• Millorar l’atenció individualitzada de l’alumnat, amb més hores d’orientació educativa.  
• assegurar el benestar i la prosperitat de les famílies i no limitar a 120 centres el suport documental i de recursos pedagògics i la formació específica. 
• Tenir material de suport que es basi en el nou currículum, ja preparat pel Departament. 
• Augmentar les hores de coordinació entre docents per poder crear material i valorar l’aprenentatge. 
• Oferir cursos gratuïts, de qualitat i dins l’horari, de reciclatge en didàctica matemàtica. I tallers des dels CRP’s perquè els docents coneguin de quins recursos educatius disposen i què ens poden oferir. 
• Volem veure les valoracions de la implementació del programa Innovamat, que s’implementa el 2018-19 (just l’any que comença la davallada dels resultats PISA), començant per primària i acabant amb secundària. Un programa, que recordem, és un programa subcontractat a l’empresa Innovamat amb la corresponent web de suport, Math Tutoring per Fundació Bofill, que alhora està subcontractada pel departament. Entenem que existeix aquesta valoració segur que el departament la té, tenint en compte, els resultats obtinguts en els últims anys de competència matemàtica, i per tant segur que el departament ha tingut interès a veure si realment funciona. A més, aquest programa que representa una despesa econòmica pels centres pel departament i que a més lliga als alumnes a les pantalles i la gamificació constant. 

RESPOSTA DEL DEPARTAMENT 

• Si podem ampliar els centres millor. Si arribem els diners ho obrirem. Però de moment ens centrarem en els que tenen pitjor resultat
• Requisits: Resultat, complexitat i que el centre vulgui millorar, mínim el 50% mèrit més de 80%. 
• Juliol una primera setmana de formació. Departament i Cesire i formadors. Durant tot el primer trimestre i també acompanyament durant tot el programa.  
• 2 persones coordinant el projecte de secundària. Expertes en secundària. 
• Oferir Postgraus que no siguin de l’especialitat de matemàtiques. 
• Modelatge, és acompanyament amb codocència. 

5.-  ACORD GOV/xxx /2024, de xxxx de mesures en matèria de personal docent dependent del Departament d’Educació (document s’enviarà abans de la sessió).

Des de CGT no estem d’acord amb mantenir la retallada un cop més. Recordem que aquest dret/ necessitat  a la reducció de 2 hores lectives pels majors de 55 es va aplicar al 2005 quan l’edat de jubilació era de 60 anys, Posem de manifest que la situació al centres educatius ara és molt diferent, doncs la tasca i la càrrega docent s’ha incrementat ( més diversitat a l’aula, més conflictes, més tasques administratives i burocràtiques…) i que las docents no arriben en condicions als 60. Com l’edat de jubilació per la majoria serà els 64-67 creiem que la mesura és insuficient  i la reducció d’hores lectives hauría d’anar augmentat, ja que si la situació en la qual arriben els docents de 60 ja és límit a partir d’aquesta edat el cost pel departament podria ser més alt ja que podria afectar greument a la salut del col·lectiu i crear moltes baixes que a la llarga suposen un cost més elevat per l’administració.

 RESPOSTA DEL DEPARTAMENT

Es faran dues resolucions per separat perquè no hi ha hagut acord de Govern, aquest divendres 14/6 es publicarà al DOC

Curs 24-25 reducció de dues hores  lectives majors de  60 anys i pels docents de 55-59 anys dues hores de reducció d’hores complementàries. 

Majors 60 anys, període d’inscripció a l’ATRI per demanar la reducció de dues hores lectives del 14 juny al 27 de Juny.  Requisits haver fet els 60 anys màxim a 31 d’agost 2024  i tenir un mínim de 15 anys de serveis prestats a centres públics, La mesura no es aplicable a  equips directius. 

Pels compresos entre 55 i 59 anys, reducció de dues hores complementàries no donen dates concretes del període d’inscripció, també per l’ATRI es preveu a finals de juny ppis de juliol , Novetat és compatible amb càrrecs de coordinació. 

Curs 25-26 majors de  55 reducció de dues hores lectives. S’haurà d’esperar a la publicació al DOC

6.- Decret 91/2024, de 14 de maig, del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari de Catalunya.

Aquest decret no blinda el català als centres. Per tant, encara avui dia no tenim cap llei que blindi la nostra llengua com a única llengua vehicular. En tot el decret davant de la paraula vehicular trobem l’adverbi “normalment” donant pas a què no sempre s’utilitzi el català. 

• En aquells centres que aposten per l’ús constant del català, com es regularà que així sigui? Inspecció treballarà perquè es compleixi aquest decret, acompanyant les centres i els docents?

• Es mantindrà l’obtenció del  C1 en acabar l’ESO? Hi ha molts docents de llengua catalana (especialistes) que dubten sobre aquesta titulació, com docentscat i Col·lectiu Pere IV. 
• Les noves metodologies (entre iguals) tal com diuen els experts (Montse Sendra per exemple) apunten que fan augmentar l’ús del castellà entre l’alumnat en detriment del català, per tant, aquestes metodologies horitzontals (amb les que estem a favor) han d’anar acompanyat d’una planificació lingüística. 
• Defensem un Projecte Lingüístic Comú per tots els centres públics. I després que cada centre en funció de la seva idiosincràsia pugui modificar-lo en part. 
• Celebrem que el departament faci una dotació jurídica per la protecció dels centres i, per tant, de les seves treballadores i alumnat. 
• Tenint en compte tots els nouvinguts el desplegament d’immersió lingüística hauria de contemplar el Model d’Adopció de la llengua que defensen molts lingüistes

Sobre l’apartat 1 de l’article 28 que entra en vigor a partir de 2027, en la seva lletra e) s’habilita al Govern a poder demanar el C2 en e) Qualsevol altre procediment que impliqui una promoció docent o un canvi de lloc de treball o cos funcionarial, provisional o definitiu, mitjançant qualsevol dels sistemes de provisió de llocs de treball. Demanem una explicació clara de quins procediments s’inclouen en els afectats en aquesta lletra: assoliment d’estadis? Concurs de trasllats que és norma Estatal i, per tant, afecta altres comunitats? Altres? 

Demanem concrecions de quins mitjans posarà el Govern per assegurar que aquells funcionaris que adquirissin la seva plaça abans de la modificació legal dels requisits del C2 tinguin accés a cursos gratuïts i en horari lectiu per tal de poder obtenir la certificació del C2 i estar en igualtat de condicions amb els que accedeixin complint ja els nous requisits

RESPOSTES DEL DEPARTAMENT

El decret pretén clarificar el marc normatiu i, per tant, ser un element de claredat en el marc jurídic local, pretén que els centres i direccions se sentin acompanyades i recolzades. El decret recull totes les normes que hi ha i les ajunta en un marc que puguin ser anomenades en claredat. No podem fer aquest decret prescindint de l’adverbi normalment. I tal com diu la normativa s’inclou el castellà com a  llengua curricular i es garanteix l’aprenentatge de les dues llengües en finalitzar l’etapa educativa. Es continua (instruccions inici de curs de l’any 14) donant l’opció que si s’ha de millorar la competència en llengua castellana (relacionats amb uns indicadors d’aprenentatge i situació sociolingüística determinada) es podran ampliar més continguts fets en castellà.

Requisit des de l’aprovació de LEC el 2009, desplegament del títol II de la LEC (per accedir a la docència cal acreditar el c2) per tant, va amb concordança amb la LEC i el mateix passa amb el B2 de llengües estrangeres. 

Oposicions hi ha prevista una prova per aquells aspirant que no hagin acreditat el C2 i permet continuar el procés d’oposició, però no permet acreditar al C2 perquè es tracta d’una prova equivalent, però no té les mateixes característiques (per exemple aquesta prova té una durada de 45 min i, en canvi, el C2 és de dues proves de més 1 h cada una) 

S’ha augmentat substancialment les places de C2, actualment estem al voltant de les 5000 a part de les que tenim en altres institucions. 

La formació semipresencial, en línia, majoritàriament són en horari laboral, però també hi ha modalitats (com telemàtica) que és fora d’horari. La formació/proves són gratuïtes, però les proves que es fan a l’IOC o a l’EOI s’han de pagar unes taxes que després es retornen un cop superada la prova. 

Recursos adients i necessaris per fer l’acollida de manera adequada, però no específica si serà en forma d’aules d’acollida o altres recursos. S’hauran de preveure fórmules noves per a fer aquesta acollida com les AAA (accelerades), AAC (continuades) i AAE (Experimentals). Utilitzar totes les fórmules possibles. 

Sobre el PLC, s’ha de tenir en compte la normativa (realitat sociolingüística i necessitats educatives dels centres) i una raó pedagògica i estem convençuts que cada centre ha d’articular un Projecte de Centre concret, per assolir els objectius del coneixement de la llengua tenint en compte la seva idiosincràsia. En el decret es defineix quins són els continguts, el seguiment del PLC i, per tant, garanteix que el PLC sigui una eina que s’adequa i que es pot aplicar de manera directa sobre els centres. 

Dos procediments: modificació substancial → refer el seguiment; però quan no sigui substancial seguiment d’inspecció. L’última responsabilitat recau en el departament. 

Capítol V: les normes estan per complir-les, el projecte lingüístic s’ha de complir i vetllar pel dret de l’alumnat que ha d’aprendre les dues llengües oficials. Es preveu el que diu la normativa davant la funció d’inspecció amb el seguiment i els advertiments oportuns. 

Nivells lingüístics de l’alumnat (art.12 i 13) es descriu de quina manera s’acreditarà, ens comprometem a revisar que els alumnes surtin amb un C1, i es farà un estudi per buscar quina acreditació està més acurada amb el nivell de l’alumnat. S’obre les possibilitats d’explorar també la realització d’una fórmula amb una prova per obtenir un certificat. I miraran el nivell de l’alumnat amb relació al tipus de centre: concertats, privats i públics. 

Les aportacions dels sindicats han servit per millorar aquest decret pel qual fa a la Formació professional. 

Curs vinent s’inicia projecte de reforç de metodologia d’immersió lingüística. Volem la normalització lingüística però més encara defensar els drets individuals d’equitat. El Projecte lingüístic ha de ser de centre (la immersió ha de ser quan la llengua familiar i de l’entorn majoritàriament no és en català).

Decret de règim lingüístic fa que els projectes lingüístics vehiculin i el departament se’n fa responsable. Corresponsabilització per les garanties dels centres. També obliga a la comunitat educativa. Han detectat que fora de l’activitat lectiva es perd la llengua, per això projectes OLAE per mantenir usos lingüístics.

Permet que a partir del curs 27-28 si així ho determina el departament es podria requerir el C2 i el B2 com a requeriment. Es deixa la porta oberta i es valorarà en el seu moment.

Pels docents que són al sistema no serà un requisit el C2, però per un concurs de trasllats o pertànyer a direcció es PODRIA DEMANAR sempre que el departament ho valori d’aquesta manera. 

7.- Lectures obligatòries a Batxillerat

Altra vegada constatem que la mesa és un pur tràmit burocràtic, ja que la proposta està més que tancada. Aleshores, ens preguntem per què estem perdent el temps fent síntesi de la nostra opinió si després els que remenen les cireres són incapaços de canviar ni una coma del que ja tenen redactat, pensat i assimilat?

Estem fartes que no es compti amb les professionals que estan a peu d’aula, que redactin noves normes, lleis i decrets sense tenir ni un peu a la realitat educativa dels centres. 

Pel que fa a la decisió d’eliminar les lectures obligatòries de la Literatura Catalana i la seva presència a les P.A.A.U., creiem que és una mesura molt poc pensada i contrastada. Els clàssics, els nostres clàssics, són un patrimoni de la humanitat, és part de la nostra cultura i història, amb aquesta mesura creiem que es pot perdre la transmissió d’aquest bé tan preuat com és la literatura. Evidentment que entenem la literatura com un art canviant, que evoluciona des del s. XVI fins a les obres contemporànies del s. XXI; però s’han de llegir, comentar i estudiar per poder després fer una anàlisi crítica de qualsevol altre obra. Fem una defensa d’aquest patrimoni i demanem que si més no hi hagi una llista orientativa comuna a tots els centres de lectures . Donant l’altaveu a aquells col·lectius de docents organitzats com el Col·lectiu Pere IV i Docentscat, demanem també que es reconsideri el fet que no hi hagi cap lectura obligatòria i que a més no hi hagi representació a les P.A.A.U. 

RESPOSTA DEL DEPARTAMENT.

• Estem d’acord en el fet que ha d’haver-hi accés als clàssics, perquè és un patrimoni literari. 
• Volem fomentar l’interès per la lectura i tenim com a prioritat competencial i enfocament de les lectures obligatòries.  (mínim 2 hores). 
• El nou currículum hi ha canvis pedagògics, que fomenta als aprenentatges competencials i no tant els memorístics o de lectures obligades. 
• Els centres han de poder tenir llibertat per escollir les lectures segons el seu context. 
• Però no hem eliminat les lectures obligatòries, perquè, es demanaran 2 LECTURES OBLIGATÒRIES i es passarà un llistat orientatiu de lectures a tots els centres. 

8.- Torn obert de paraules 

Després de 6h de mesa, en què dubtem enormement de la seva utilitat pels treballadors i treballadores de l’educació pública, el temps s’ha acabat i les preguntes i esmenes a la totalitat que teníem apuntades queden al tinter. Ens comuniquen que enviem les preguntes a la secretària de la mesa, i així hem procedit. Les preguntes concretes són les següents i esperem tenir-ne resposta. 

1. Quantes places quedaran vacants de les 9.344 convocades al darrer concurs ordinari? Volem les dades dels aprovats/des vs. les places disponibles.
2. Les treballadores que no s’han estabilitzat i estan en abús de temporalitat, quin futur els hi espera? Portem des d’inici de curs preguntant el mateix i insistint que el departament ha de definir l’estratègia que seguirà davant aquest abús tenint en compte la Llei 20/21. Aniran a una borsa específica? Tindran una indemnització per abús de temporalitat? Cessaran a aquestes treballadores, però després les hauran de tornar a contractar per manca de docents?  
3. Donat el pèssim mètode de treball dels DOIGCS de les dues sessions, demanem respostes per escrit al nostre document que vam enviar, a les que no es van respondre en mesa, i a aquelles que es va dir que s’estudiarien. 
4. Per a quan està prevista la llei catalana que adapti la nova llei estatal sobre ensenyaments artístics? 

ACLARIMENTS D’ÚLTIMA HORA: 

• Examinaran que ha passat amb el Tribunal 04 de PAN (Especialitat d’anglès a primària) amb la baremació de temps treballats a diferents especialitats dels diferents apartats de primària. 
• El temps treballat a les llars d’infants municipals segons la resolució es compta en l’apartat 1.3 i s’està fent en l’1.1. El departament diu que és per una sentència, però ni ens aclareix quina sentència és ni ens diu què farà al respecte. Es té por que torni a passar com el CM que en un inici els hi van comptar a l’1.1 i després a l’1.3 fent que les treballadores no es poguessin estabilitzar. 
• La presa de possessió en principi no serà digital.