Ens presenten el pla de formació: “pas important per transitar a un veritable model de desenvolupament professional”. Més principis: autonomia, descentralització, qualitat democràtica, processos participatius, retiment de comptes, generar consensos…
Constitució formal del grup de treball al gener, amb participació sindical. No es descarta la possibilitat de fer trobades cada mes i mig, dos mesos, especialment durant aquest primer any del pla. Objectiu: consensuar amb els sindicats aquest pla.
La inestabilitat de les plantilles i la manca de professorat no ha permès avançar en aquest treball conjunt que es pretén dur a terme sobre la formació.
Pla de formació molt dinàmic on s’incorporen noves propostes formatives que s’han d’integrar en els serveis territorials i els CRP.
Sobre la formació en horari laboral: fora de l’horari fix no hauria d’haver-hi formació. Ara bé, hauríem d’entrar en un debat complex… Fins a quin punt es pot fer formació en hores complementàries? La formació ha de ser en permanència, és la resposta del Departament.
Obligatorietat de la formació: és un debat que hem de tenir un altre dia. És una qüestió que hem de treballar a fons. La formació és necessària, tots hi hem d’estar d’acord. Hem de veure la manera de garantir-la. És un dret i deure de les persones treballadores, segons la LEC, actualitzar-se, però no està regulat (excepte riscos laborals). Podem treballar la no-ingerència excessiva de les direccions… Si hi ha casos de coacció s’han de traslladar.
Estan revisant el SENSEI per millorar-ne la formació.
Calia més temps per poder treballar el document prèviament. Hi haurà una mesa tècnica i un grup de treball, però es podia haver aprofundit més abans de passar aquest document per mesa.
La qüestió de la formació és central: fa temps que des de l’administració i els mitjans s’ha anat construint un relat sobre la identitat docent, distingint bons i mals docents, i situant la formació (o més aviat la manca de formació del professorat) com a l’element determinant de la qualitat del sistema educatiu. No podem acceptar aquesta visió, tenim excel·lents professionals i necessitem més i millor formació permanent, però el problema és la falta de recursos i de democràcia als centres.
El relat de la manca de formació docent ha conviscut amb un abandonament de la formació permanent per part de l’administració. Els últims anys s’ha retallat el pressupost, quins recursos acompanyaran aquest pla?
Denunciem també la privatització: com es regularà la certificació i l’acreditació per evitar aquesta tendència i garantir la qualitat en la formació? La formació permanent s’està externalitzant cap a entitats privades, i es redueix l’oferta del Departament i es creen desigualtats entre centres educatius.
Altres qüestions:
- Entre el personal destinatari caldria afegir laborals docents i sectors singulars.
- Deixar clar que la formació permanent no és obligatòria.
- Reforçar el català especialment a l’FP.