La jornada d’escoles rurals omple la Masó
El dissabte 4 de juny, es va realitzar a la Masó la jornada d’escoles rurals “Fem escola, fem poble”. La jornada la van organitzar les ampes de la ZER El Francolí, amb la col·laboració del Grup Interuniversitari de l’Escola Rural (GIER). L’acte s’ha dut a terme en un moment important per a aquesta ZER (formada per les escoles Els Til·lers, de la Masó, i Rocabruna, de Picamoixons), ja que l’any vinent s’hi incorporaran la Riba i Mont-ral, que reobrirà l’escola després d’estar tancada 18 anys.
La trobada es va iniciar a Els Til·lers amb assistents del poble i de fora, un representant municipal de la Masó i els equips directius de les escoles. Tot seguit, Robert Vallverdú —exalumne del centre i historiador— en va repassar l’evolució, des del moment que Eugeni d’Ors la va inaugurar el 1919. Cal recordar que Els Til·lers és la primera de les quatre escoles que va aixecar la Mancomunitat de Catalunya.
A continuació, petits i grans van agafar forces amb les magdalenes de Mont-ral i van començar a enfilar cap a la Llar Social, acompanyats pel toc de gralla d’Espaitrad. A la plaça de la Llar Social, els infants es van abocar als espais de joc que els havien preparat, i a la sala d’actes els més grans van participar en una conferència debat.
Laura Domingo —professora de la Universitat de Vic i membre del GIER— va exposar la ponència “Potencialitats de l’escola rural”. Després de desmuntar-hi molts dels tòpics que s’associen a aquestes escoles, va reflexionar sobre les possibilitats pedagògiques que reuneixen. La Dra. Domingo en va subratllar la multigraduació (és a dir, els grups classe formats per alumnes de diferents edats).
Aquesta realitat de les escoles rurals esdevé, cada cop més, una opció pedagògica per a molts centres educatius d’arreu de Catalunya, fins i tot per a grans escoles. La ponent va convidar a explorar i avançar en el disseny dels espais educatius amb aquesta mirada inclusiva, que ha de tenir en compte els nens i nenes i també la resta d’agents de la comunitat educativa.
Per acabar la ponència, va accentuar que calia defugir la idea d’un model únic d’escola rural. Va emplaçar els equips docents i les comunitats educatives a avançar en un model propi que posi l’alumne en el centre, que s’esforci a potenciar la curiositat dels infants i que es responsabilitzi a crear situacions que estimulin el desig d’aprendre.
A continuació, Francesc Xavier Grau —pare d’exalumnes de l’escola de la Masó, catedràtic universitari i rector de la URV (2006-2014)— va obrir el debat. D’una banda, va plantejar que els models pedagògics integrats, o que busquen activitats globalitzades com a via per estimular l’aprenentatge, són els més desitjables; però va preguntar com i de quina manera el sistema públic pot supervisar la qualitat de les diferents propostes educatives que apareixen dins de l’escola pública.
Al mateix temps, va convidar a analitzar la dotació pressupostària que els governs actuals destinen a garantir la qualitat de l’educació i com condiciona aquest fet la implantació de canvis pedagògics que afavoreixin l’excel·lència. Per acabar, Grau va explicar que, com a família, sempre van tenir clar que l’escola de la Masó era l’opció educativa per als seus fills, perquè, des del seu punt de vista, les escoles rurals constitueixen un marc idoni, sobretot, per a les etapes formatives inicials dels infants.
Després, Teresa Franch —tècnica territorial de la FAPAC al Camp de Tarragona i el Priorat— va exposar la importància que les famílies participin en les escoles com a mesura per garantir la qualitat i la inclusió en els centres educatius. Franch va remarcar que, en el marc d’una escola rural, on l’entorn és molt més proper, és important que existeixin canals de participació de qualitat perquè les famílies puguin retroalimentar l’escola i la comunitat on aquesta s’inscriu.
A continuació, Núria Gavarró —directora de la ZER El Francolí— va localitzar el debat explicant com està formada actualment la ZER i quines implicacions quotidianes tenien algunes de les qüestions debatudes.
A partir d’aquest moment, el debat va agafar embranzida entre tots els assistents. Es va parlar sobre diverses qüestions, com ara els sistemes de supervisió i qualitat de l’escola pública, la formació específica que han d’assolir els mestres que vulguin desenvolupar la seva carrera a les escoles rurals o les eines de què disposen els centres educatius per consolidar els equips de mestres i els projectes educatius.
A quarts de dues, l’intercanvi d’opinions i l’espai de trobada es va traslladar a l’exterior del local, on un concert vermut, animat per Xavi Picarols, va tancar la jornada.