REFUGIADES DEL CAPITAL, UNIM-NOS CONTRA EL SISTEMA DE MISÈRIA

La crisi capitalista que estem vivint des de 2008 no s’esvaeix, ans al contrari! Mentre les elits que ens dominen parlen de “brots verds” i de “final de cicle”, la situació de les classes populars cada cop és més precària. I, el que és més greu, el model econòmic que proposen per sortir d’aquesta crisi, encara ens condemnarà més en aquesta situació: pèrdua de drets laborals, reducció de salaris, privatització i exclusió dels serveis públics, i un llarg i trist etcètera.

L’explotació del Capital i els Estats continua. A nivell mundial 62 famílies acumulen tanta riquesa com els 7.000 milions de persones restants que poblem el planeta. Aquí, a Catalunya, seguim patint els efectes de la destrucció de condicions laborals a través de successives reformes laborals, que precaritzen la vida mateixa de milions de persones. Precarització que en alguns dels sectors que ara mateix generen més beneficis al Capital, com el turisme i l’hosteleria, és el pa de cada dia per a la majoria de treballadors i treballadores. Continuem essent víctimes de la destrucció de la nostra salut laboral, amb una enèsima reforma de la llei de mútues i amb el manteniment de tribunals mèdics d’excepció com ho és, ara mateix, l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM). I seguim observant com els salaris cauen, mentre els beneficis i les grans fortunes capitalistes creixen enmig d’aquesta crisi que, en realitat, no és sinó un gran espoli social.

Indignats, veiem com el Capital aposta per projectes com el TTIP que pretén eliminar les fronteres entre la Unió Europea i el nord d’Amèrica, perquè els capitals puguin circular lliurament, mentre la Unió Europea aixeca murs perquè les persones que fugen de la misèria i de la guerra, no pugin aspirar a una vida i a un futur més digne.

Vet aquí una de les moltes paradoxes del capitalisme. La llibertat de circulació només existeix quan beneficia els seus interessos econòmics. Aquests mesos hem assistit a l’enduriment dels apartheids europeus, amb el confinament i deportacions massives de milers de refugiats que han fugit de les guerres que el capitalisme i l’imperialisme provoquen. Aquesta és la seva única preocupació: tenir cada cop majors facilitats per guanyar més diners sense importar-els-hi gens ni mica com vivim els treballadors i treballadores que fem possible la generació d’aquesta riquesa.

Per aquest motiu, tant les qui es troben fugint de la guerra com les que vivim condemnades a la dictadura europea de la deutecràcia, som refugiades del Capital. Som persones que no podem aspirar a viure amb plena dignitat perquè els qui representa que han de vetllar perquè així sigui, té l’únic objectiu de mantenir un status quo que permeti la reproducció del Capital.

Ho veiem a la Unió Europea, a París i a Madrid, però també ho veiem a Barcelona i a la nostra pròpia ciutat. La necessitat d’organitzar-nos les classes populars per capgirar la història no sols és un imperatiu a nivell internacional, sinó que com fem avui en motiu del Dia Internacional de la Classe Treballadora, també ho hem de fer a cadascun dels racons d’aquest món.

Per això és important recordar, que per molt que ens sentim impotents davant d’aquesta ofensiva neoliberal que ens desborda, cada dia a Reus hi ha centenars de persones que treballem plegades i en una mateixa direcció per posar sobre la taula que tenim una proposta alternativa, que no sols és necessària, sinó també imprescindible.

Ho fem, als centres educatius exigint que amb diners públics no es pagui a l’escola privada o votant per dir que no volem que se’ns imposi el model 3+2 a la nostra universitat, i lluitant per la derogació definitiva de la LOMCE i la LEC. Ho fem concentrant-nos a la plaça del Mercadal cada cop que es produeix un assassinat masclista que taca de sang la societat patriarcal. I, dient que no ens fa por que ens amenacin als jutjats per haver sortit al carrer a denunciar que cap religió pot atemptar contra els drets de les dones.

També ho fem, denunciant als jutjats que els gestors d’empreses municipals i polítics d’aquest Ajuntament han provocat la misèria de la ciutat perquè uns quants en poguessin fer el negoci privat. I, que per exemple, els treballadors i treballadores de l’Hospital no puguin cobrar les productivitats que s’han guanyat amb la seva imprescindible tasca social.

Ho fem, també davant dels jutjats, per defensar a les persones imputades per xiular a a aquests polítics corruptes durant Completes o per haver participat en les vagues generals o en la defensa dels centres socials.

Com a conseqüència del fet de ser molestos per al poder patim la repressió, en forma d’acomiadaments, amenaces, sancions i denúncies. O de l’aplicació de la Llei Mordassa. Però aquí seguim. I seguirem. Lluitem perquè hem decidit ser protagonistes del nostre present i, sobretot, del nostre futur. Com el que som, treballadores i treballadors. Amb contractes estables, amb contractes precaris, sense contracte o, també, sense feina remunerada. I com a pensionistes o estudiants. Nascuts aquí i també arribats d’arreu, fa dècades, fa uns anys o fa pocs mesos. Perquè som part de la immensa majoria de la població mundial, les que vivim de la nostra força de treball i no de l’explotació d’altres persones.

I, com no podria ser d’una altra manera en un dia com avui, ho fem construint un sindicalisme assembleari i de lluita que retorna la dignitat als treballadors i treballadores, que els sindicats majoritaris han volgut regalar als governs de torn i a la patronal.

Davant d’aquesta ofensiva capitalista que pretén sortir de la crisi exprimint-nos encara més perquè els de sempre continuïn guanyant, avui diem ben fort: refugiats del Capital, unim-nos! Unim-nos per respondre i construir el poder popular que ens cal a Reus, i arreu, per capgirar la història.

Bloc Anticapitalista