Hola, sóc Silvia Magriñà Puig, Tècnica Especialista en Educació Infantil i pertanyo a la Plataforma d’Interines TEEI a Catalunya. Aquesta plataforma es va constituir el novembre del 2018. Fa 13 anys que treballo en el mateix col·legi, una escola pública de Barcelona ciutat.
Com en molts altres col·lectius estem treballant en frau de llei. Per què es preguntaran? Doncs bé, el Departament d’Educació de Catalunya va crear aquest perfil professional com una prova pilot, però resulta que ha acabat sent un lloc de treball estructural en totes les comunitats educatives dels col·legis públics de Catalunya, ja que la nostra funció està valorada tant per l’equip directiu, com el claustre, com per a les famílies de les quals acompanyem als seus fills a les aules de P3.
Cada vegada que rebo o llegeixo una notícia referint-se a possibles dates de les nostres oposicions, i fins i tot d’oposicions d’altres col·lectius que estan en la nostra mateixa situació, m’envaeix un sentiment de tristesa i empipament, ja que l’Administració Pública que ens correspon directament a nosaltres, que en aquest cas és el Consorci d’Educació, no té en compte quins moments estem vivint la societat referent a la pandèmia de la COVID-19.
Com tenen el valor de plantejar-se convocar unes oposicions en aquests moments on cadascuna/un de nosaltres estem vivint situacions on hi ha un alt grau d’angoixa, preocupació i inseguretat. A més en els nostres llocs de treball també estem sostenint en aquests moments situacions de nens/as que han sofert pèrdues de familiars molt pròxims o de fins i tot pare o mare i que estan passant per processos de dol dolorosos.
Justament avui ha començat el II Congrés per a eradicar la violència masclista en temps de COVID. Un Congrés promogut per l’Institut Català de la Dona i que l’ha enviat justament el Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya. Com pot ser que hi hagi aquesta incongruència? Com pot ser que la mateixa Generalitat d’una banda ens estigui proporcionant la formació o el fet de saber aquestes dades, i altres departaments de la mateixa Generalitat no tinguin en compte que les dones som en aquests moments les persones més perjudicades? Portem una doble càrrega. D’una banda la càrrega laboral fora de casa. Per un altre, la càrrega que suposa en aquests moments de pandèmia les feines dins de la llar, que requereixen la cura i la higiene de tots els membres de la casa, tant persones grans com els menors del nucli de convivència.
En la primera xerrada d’aquest matí han donat els percentatges de les persones que es dediquen professionalment a la cura dels altres. S’emportarien les mans al cap, davant la quantitat de persones que en aquests moments depenen d’unes medicacions per a poder seguir dia a dia amb el seu treball, perquè a més vostès es plantegin en un moment com aquest el que les persones hagin d’estudiar tot el temari memorístic i hagin de passar per una prova memorística de la qual dependrà que elles i ells puguin continuar treballant en el seu lloc de treball, en el qual porten mínim 15 anys.
No paren d’enviar-nos missatges per SMS, pel whatsapp, xarxes socials, mitjans de comunicació sobre tot el que hem de fer, en què hem d’anar amb compte per a no contagiar-nos a nosaltres mateixos i no contagiar als altres, i sembla que a vostès tot això no els importa. Són capaços de continuar cap endavant amb aquests processos on en el nostre cas, com a Tècniques Especialistes en Educació Infantil (TEEI), estem apuntades 5000 persones per a presentar-nos a aquesta convocatòria d’oposicions. Poden dir-nos com ens examinaran?, com evitaran que no ens contagiem?, com ens proporcionaran un lloc segur davant la COVID?
Saben una cosa?, vostès tenen família, però nosaltres també tenim pares grans, tenim fills, tenim marits que molts d’ells estan treballant en primera línia i sembla que tot això a vostès no els importa absolutament res, simplement els importa que la Unió Europea no els posi la multa, no els faci pagar la multa… Perquè saben que els dic?, que tots aquests processos de consolidació havien d’haver-se realitzat molt abans, en el moment que pertocava, com quan es van comprometre amb nosaltres que al cap de 3 anys d’estar ocupant el nostre lloc de treball es convocarien aquestes oposicions, no després de 15 anys i de demostrar amb escreix que realment el nostre lloc de treball ja és estructural.
No els estem demanant que ens regalin res, estem demanant justícia social, que en aquest cas implicaria fer-nos fixes. Sabem que en altres moments quan a vostès els ha convingut han fet excepcions. Tan sols falta tenir voluntat política, només falta tenir ganes de fer les coses bé, mirar per l’economia del nostre país i per no provocar una despesa de xifres escandaloses que hauran de pagar-se com a indemnitzacions, quan aquests diners es poden utilitzar per a ajudar a les persones que en aquests moments estan patint grans desigualtats.
No voldria quedar-me amb la idea que a vostès els convé la desigualtat social, m’agradaria pensar que els nostres polítics siguin del color que siguin, els nostres sindicats siguin del color que siguin, la nostra administració pública depengui de qui depengui, li importen les persones i que escoltaran i miraran de buscar la millor solució per a resoldre aquest tema que afecta tantes persones com he dit abans a nivell de país i a nivell estatal.
Silvia Magrinyà Puig