Els darrers mesos, i en especial les darreres setmanes, estem vivint l’expansió d’un virus denominat COVID19 i comunament coronavirus. La seva existència és una evidència, com també ho és el seu impacte que es tradueix amb un nombre creixent de persones infectades i hospitalitzades. Desgraciadament també provoca una mortalitat que ronda entre el 3 i 4% dels casos greus, principalment en persones d’edat avançada i amb patologies prèvies.
En paral·lel, també aquests darrers mesos estem vivint com des dels mitjans de comunicació s’està creant, de manera gradual però sistemàtica alarma social. Només cal veure les imatges de gent amb mascareta a la premsa, o de carros plens als supermercats, escollides curosament per generar un efecte dominó. Es tracta de generar pànic, un pànic que no necessita de cap informació veraç ni d’una anàlisi racional de les dades. Simplement el bombardeig d’imatges, titulars alarmistes i crits a les tertúlies fan la seva feina, contribuir a una producció gegantina de por.
La por sempre ha sigut una bona acompanyant del Poder i dels poderosos. En pro de la seguretat, molts casos contra enemics invisibles o sobredimensionats, en molts moments de la història les societats han acceptat que es mutilessin les llibertats. Ara estem patint una altra situació similar. Se’ns està sotmetent a una autèntica doctrina del shock que pot obrir la porta, un cop superada la situació d’emergència sanitària actual, a iniciatives que precaritzin encara més les nostres vides. La patronal Foment del Treball ja ha dit, ben clar, que vol que es facilitin encara més els acomiadaments i que, amb diner públic, s’ajudi a les empreses privades. Unes empreses que, recordem, fa quatre dia tornaven a tenir uns beneficis milionaris que no han compartit mai. També el Fons Monetari Internacional (FMI) ha requerit al govern de l’estat que mantingui una reforma laboral que des del 2012 ha destrossat les condicions de vida i la capacitat de lluita de la classe treballadora. Precisament quan s’està reobrint amb força l’exigència de la seva derogació.
img_20200311_230251_447-763d9.jpg?1583999274
Les properes setmanes aquesta doctrina del shock anirà a més. És per això que fem una crida a tota la CGT de Catalunya, i al conjunt de la classe treballadora, a analitzar constantment la realitat. A intentar obtenir i compartir informació. A no deixar-nos manipular pels mitjans de (des)informació massiva. A distingir entre aquelles mesures que poden plantejar-se per combatre l’expansió del coronavirus d’aquelles que es dissenyen i s’apliquen per enfortir els estats, el seu autoritarisme i beneficiar a les grans empreses.
Que el coronavirus no serveixi per tapar una crisi estructural del capitalisme, un sistema econòmic que destrossa la vida de milions de persones i, de fet, el propi planeta.
Que el coronavirus no sigui la coartada per una nova, l’enèssima, retallada de drets i transferència de recursos públics a les empreses privades.
Informem-nos, organitzem-nos i defensem els nostres drets. Ara, precisament, amb més força
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya