La Plataforma Pública i en Català s’ha constituït per fer front a l’ofensiva que el poder judicial de l’Estat Espanyol exerceix contra el model d’immersió lingüística a Catalunya. Les darreres sentències sobre la qüestió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obliguen que les escoles i instituts ofereixin un percentatge de matèries no lingüístiques en castellà, desballestant d’aquesta manera el model d’immersió en què el català és l’única llengua vehicular de l’ensenyament. Un model que ha donat resultats clarament positius, tant pel que fa a l’aprenentatge i ús de la llengua com pel fet d’esdevenir una eina de cohesió social i de garantia d’igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat que viu i estudia a Catalunya.
Així mateix, s’ha constituït per exigir al Departament d’Educació i al Govern de la Generalitat que no cedeixin a aquestes pressions il·legítimes d’un poder judicial fortament polititzat, que defensin el model d’immersió lingüística actual, blindant el català com a única llengua vehicular de l’ensenyament, i que facilitin els recursos humans i materials necessaris perquè la immersió lingüística sigui realment eficaç i es pugui adaptar als reptes socials i demogràfics del moment actual.
Per això, la Plataforma Pública i en Català vol mostrar públicament el seu suport a les mobilitzacions i vagues convocades per sindicats d’educació al llarg d’aquest final de curs, i que ja van demostrar durant el mes de març que una gran part dels i les treballadores de l’escola pública catalana exigeixen al Departament d’Educació un canvi de rumb en les polítiques educatives que porten a terme i una aposta decidida per un sistema educatiu català, públic i de qualitat.
La llei que han pactat ERC, Junts, Comuns i PSC, i que pretenen aprovar in extremis per acallar l’ofensiva culturicida dels tribunals espanyols, permet flexibilitzar el projecte lingüístic i adaptar-lo al context de cada centre escolar. Aquesta llei no només significa una claudicació encoberta a la sentència del TSJC, sinó que, a més a més s’aprova a correcuita, encabint-la a la força en un canvi de currículum que no ha comptat ni amb el consens ni ha permès la participació de la comunitat educativa. Per una banda, significa una traïció molt greu i potser irreversible al que havia significat un dels consensos més importants per a la cohesió social i per a la normalització lingüística del català al nostre país; per l’altra banda, també és una mostra de la improvisació i la incoherència de les polítiques educatives del Conseller Gonzàlez-Cambray.
El Departament d’Educació, en comptes d’escoltar la comunitat educativa i la societat civil i protegir el català a l’escola, legisla a les ordres dels tribunals espanyols; en comptes d’escoltar les associacions de famílies, continua mantenint els concerts a les escoles privades alhora que mercantilitza les activitats extraescolars; en comptes d’escoltar els sindicats de treballadors i treballadores, manté les retallades, no abaixa les ràtios i no augmenta els recursos ni per a la inclusió, ni per a la immersió lingüística ni per a la innovació educativa de la qual fa tanta propaganda.
En definitiva, aquest Departament d’Educació no serveix per a defensar els interessos del poble català, sinó per a defensar els interessos d’una part minoritària però molt poderosa enquadrada en lobbies educatius com la Fundació Bofill o Educaixa, en macroempreses del tercer sector o en la xarxa d’escoles privades-concertades.
Per tot això, animem la comunitat educativa a secundar les mobilitzacions programades per a les properes setmanes i a sortir als carrers per exigir al Departament d’Educació i al Govern de la Generalitat que posin a l’abast de l’educació pública tots els mitjans polítics i econòmics per tal de defensar el català a l’escola i avançar cap un sistema d’educació públic, de xarxa única, realment inclusiu i de qualitat.
Cambray cessament!
Ahir, avui i demà, l’escola en català, pública i de qualitat!
