Malestar i inestabilitat emocional, canvis en la conducta, necessitats bàsiques no cobertes, manca de concentració recurrent a l’hora de fer les tasques escolars o impossibilitat de realitzar-les fora de l’àmbit escolar, absentisme, etc., poden ser indicadors de vulnerabilitat i de risc que encenen tots els senyals d’alerta als centres educatius.
El context de l’actual emergència habitacional exigeix una resposta del sistema educatiu, ja que sense habitatge assegurat per al nostre alumnat i les seves unitats familiars, no hi ha lloc per a l’aprenentatge i el desenvolupament evolutiu adequat que requereix l’educació primària i secundària. Per tal de descriure l’actual situació cal prestar atenció a algunes dades:

• La taxa de pobresa infantil i juvenil a Catalunya se situa a prop d’un 35%.
• Més d’un 10% dels menors viuen en habitatges insalubres, en situació d’amuntegament, amb manca de subministraments o alimentació (situació de privació material severa).
• En gairebé el 70% dels desnonaments hi ha menors.
• Els alts percentatges de matrícula viva són indicadors de desplaçaments forçats deguts a la inseguretat de l’habitatge, amb el consegüent desarrelament i desestabilització de l’itinerari educatiu de l’alumnat.

Davant d’aquesta situació, el paper que prenem els centres educatius com espai de confiança, comunitat i acompanyament és molt important per ajudar a les famílies que es troben en situacions límit de seguretat residencial. Una bona transmissió d’informació és un pas imprescindible per trencar l’aïllament que sovint viuen les famílies quan es troben en aquestes situacions.

1. Com podem fer que el nostre centre educatiu sigui reconegut com un espai que acompanya l’emergència de l’habitatge?

En primer lloc, cal que situem i expliquem la problemàtica al si de la comunitat educativa perquè alumnat i famílies reconeguin el centre educatiu com un espai de suport i acompanyament. Cal que actuem en diferents espais:

Professionals dels centres educatius

Aquest protocol va adreçat a tot el personal educatiu de l’escola. El personal docent i el personal d’atenció educativa (PAE) són qui més en contacte està amb les famílies i poden ser uns dels agents que primer detectin un cas d’emergència o problemàtica de l’habitatge. Hem de tenir clar que aquest problema pot afectar tothom, fins i tot a membres del personal del centre (docents, PAE, equips de neteja, etc.).
Si l’equip educatiu detecta qualsevol cas dels descrits, cal que es posi en contacte amb altres agents del centre i faciliti una reunió amb la família per traspassar la informació que conté aquest protocol i, si és necessari i possible, acompanyar la família.

Tutors i tutores

Les tutores i tutors són referents per a l’alumnat i les famílies i poden esdevenir una persona clau en la detecció d’un possible desnonament. Aquesta és una posició privilegiada perquè són un node entre els diferents agents de l’equació.
Per una banda, tenen contacte amb famílies, poden tenir tracte proper i estar al corrent de la informació de quin és l’estat en què es troba el procés.
D’altra banda, el fet de tenir una panoràmica de l’alumne/a permet saber l’estat anímic en què es troba.
Cal que les tutores i tutors informin la resta d’equip docent sobre la singularitat que viu l’alumne/a amb l’objectiu que hi hagi una comprensió de les possibles conductes disruptives, de tristor o de malestar en general. Aquesta tasca és fonamental per mirar de generar un espai segur en el centre.

Comissió social i departament d’orientació

Als instituts existeix el departament d’orientació. A les escoles, pren el nom de comissió social, de convivència o equip socioeducatiu. En aquests espais es fa xarxa amb la comunitat educativa i altres ens on es reforça l’atenció personalitzada sobre l’alumnat i el treball en xarxa amb l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) i serveis socials. Si es detecta algun cas, pot dirigir-se a aquest departament per traslladar la problemàtica. Ara bé, a ningú se li escapa que les retallades i l’infrafinançament cronificat també afecten aquests serveis públics.
En aquest sentit, aquest protocol en cap cas pretén limitar l’acció a una derivació al departament d’orientació per tal d’activar el circuit burocràtic de serveis socials. Aquest intercanvi d’informació és necessari però absolutament insuficient. Cal actuar com a centre i comunitat educativa arrelada al territori.

L’educador/a social i el tècnic o tècnica d’integració

Els perfils professionals que treballen en alguns centres com són l’integrador/a social (INS) i l’educador/a social (ES) esdevenen una oportunitat per aconseguir una mirada socioeducativa global tant de l’infant o adolescent com de la seva família. Aquests professionals són els encarregats de garantir l’acompanyament i suport de la comunitat educativa en coordinació constant amb serveis externs (serveis socials, centres oberts, EAIA…) que també intervenen en el procés vital dels infants. A més també són clau en la detecció, mediació i treball amb els agents educatius i comunitaris del territori tot col·laborant i fent de l’escola molt més que un espai d’aprenentatge acadèmic.

AFA

La detecció també es pot donar a l’AFA atès que sovint, sobretot a les escoles de primària, les famílies es coneixen. Per tant, és important que les AFA coneguin aquest protocol.

2. Com respondre davant dels diferents
problemes?

A continuació s’ofereix una llista de respostes a les diferents tipologies de problemes. En general, però, cal tenir en compte que les famílies que es veuen exposades als abusos i violència immobiliària tenen molta por de ser elles les culpables del que els està passant, i molta por de perdre la llar. A més, moltes vegades les administracions públiques no són espais fàcils de navegar per a les famílies, i encara més quan hi ha barreres lingüístiques. La sensació de vulnerabilitat fins i tot es produeix davant de l’administració, on el circuit institucional és lent, solitari i burocràtic.
Els següents passos van dirigits a donar una primera resposta/consell, però és molt important col·lectivitzar el problema i aconsellar la família que es dirigeixi a l’assemblea del col·lectiu d’habitatge més proper (apartat 3 d’aquest protocol). Quan les persones se senten acompanyades i ajudades pel col·lectiu de defensa del dret a l’habitatge, perden la por i guanyen la força per lluitar pels seus drets.

Desnonament imminent (bé sigui en cas d’hipoteca, lloguer o ocupació)

En els casos de desnonament els temps dels processos legals sempre són molt importants per a reaccionar, tant des de la comunitat educativa, com des del sindicat o col·lectiu d’habitatge a l’hora de donar suport en un eventual desnonament.
Cal recollir les citacions judicials. Moltes vegades les famílies, per desconeixement i por ignoren les cartes de jutjats. Sempre és millor recollir i atendre les notificacions, per estar assabentat del procediment i poder endarrerir-lo. Si les famílies han rebut una denúncia de desnonament, cal aconsellar-los que han d’anar a la ciutat de la justícia/jutjats i demanar la justícia gratuïta. Aquest procés en si mateix endarrereix els temps d’execució del desnonament. Immediatament després de fer aquest pas, s’ha de recomanar a les famílies que vagin a l’assemblea d’habitatge més propera (vegeu directori).

Si ja tenen data de desnonament, cal anar immediatament a l’assemblea més propera (directori).

La plataforma d’afectats per la hipoteca (PAH) ha realitzat una sèrie de guies i documents jurídics per sol·licitar acollir-se als diferents mecanismes legislatius que existeixen per suspendre desnonaments i guanyar temps per seguir negociant amb la propietat i l’administració una solució que garanteixi el dret a l’habitatge.

Documents útils en cas de desnonament creats per la PAH

Finalització del contracte de lloguer

La gent sol pensar que quan el contracte de lloguer acaba i la propietat no el vol renovar, està obligada a marxar. Creuen que no fer-ho pot tenir fatals conseqüències. És normal, la gent té molta por. Però és important calmar els ànims i deixar molt clar que l’endemà que s’acaba el contracte NO cal marxar de casa. Ningú pot venir a fer-los fora si no hi ha hagut un judici, i això pot tardar mesos a produir-se des que s’acaba el termini contractual. Cal mantenir la calma i apropar-se a l’assemblea del Sindicat de Llogateres més propera o enviar un email (vegeu directori), ja que els ajudaran a negociar un nou contracte.

Augment del preu de lloguer

Molt semblant al cas anterior. Si s’acaba el contracte i la propietat apuja el lloguer, no s’ha d’acceptar de totes passades, o marxar. El Sindicat de Llogateres i la campanya EnsQuedem el que fa és precisament desobeir les pujades de preu del lloguer, ja que les considera il·legítimes. A més, en aquests moments, està prohibit apujar el lloguer als municipis que han estat declarats àrea tensa de mercat i fins i tot cal abaixar-lo en alguns casos (guia de la regulació de preus del lloguer). Tant si la pujada que s’està fent és legal com il·legal, cal dirigir-se a l’assemblea del Sindicat de Llogateres més propera o enviar un email (vegeu directori) per poder redirigir la situació.

Impagament de lloguer, retards o dificultats en el pagament de lloguer

Si detectem que hi ha una família en risc de ser expulsada o desnonada degut a dificultats per pagar el lloguer, el primer que s’ha de fer és saber si ja hi ha denúncia de desnonament. En cas que hi hagi denúncia cal seguir els passos del punt 1. Si no hi ha denúncia i el que hi ha és estrès financer, cal aconsellar a la família que s’apropi a un Sindicat de Llogateres proper per a ajudar-la a negociar una baixada de preu de lloguer (vegeu directori). Ningú ha de viure ofegat sota preus de lloguer abusius!

Impagament de quotes hipotecàries, retards o dificultats en el pagament de les quotes

Poc se’n parla del problema de les hipoteques malgrat tot el que va passar a partir de 2008 amb conseqüències que encara arrosseguem. Les clàusules abusives que fan augmentar el preu, les males pràctiques dels bancs que no han millorat, la pujada de l’euríbor o els preus cada cop més elevats, entre altres factors, promouen que les persones hipotecades hagin de fer malabarismes per estar al dia i no acumular impagaments que acabin provocant l’activació d’una execució hipotecària i la pèrdua de l’habitatge.
La situació d’angoixa i patiment que això comporta, costa molt d’assumir i sobretot de verbalitzar, ja que socialment es relaciona com a fracàs personal, provocant que massa vegades es demani suport quan ja és molt tard per poder trobar una solució. És un tema molt complicat per afrontar-lo sense els coneixements necessaris, ja que ningú te’ls dona.
Els bancs només informen de mesures que continuen vetllant pels seus interessos i no pels drets de les persones que tenen una hipoteca.

Les assemblees de la PAH són expertes. Cal evitar haver d’escollir entre menjar o donar tots els ingressos al banc, que fa temps va deixar de ser “l’amic” al qual acostar-se quan tens problemes. Ha quedat molt patent l’estafa hipotecària i els abusos al seu entorn i no es pot permetre que continuïn com si res.

Falta de manteniment de l’immoble

La propietat té l’obligació de mantenir els pisos en condicions d’habitabilitat. Moltes vegades, per pura deixadesa, els arrendadors no compleixen amb les seves obligacions, i són les famílies més vulnerables les qui es veuen abocades a malviure en condicions fins i tot perilloses per la salut. Això és un fet denunciable per la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya (2007). Cal posar-ho en coneixement de l’administració local (oficina d’habitatge) i fer una denúncia administrativa. A més aconsellem que s’apropin a la seva assemblea d’habitatge, Sindicat de Llogateres o PAH més propera (vegeu directori) per tal de fer el seguiment, ja que les administracions moltes vegades no són eficients a l’hora de sancionar o obligar els propietaris a complir amb la normativa.

Assetjament immobiliari

L’assetjament és un conjunt de pràctiques que van dirigides a crear un ambient hostil per forçar el desplaçament de les persones que el pateixen. En els casos dels llogaters, aquest sovint es produeix quan la propietat de l’immoble els vol fer fora abans que acabi el termini contractual. Assetjament pot ser: una degradació deliberada de les condicions d’habitabilitat, sorolls i obres no informades, presència de persones amenaçant o fins i tot la negativa a cobrar les rendes de lloguer, entre d’altres. L’assetjament és una pràctica il·legal que les administracions públiques tenen l’obligació d’evitar i castigar, segons el que es recull a la Llei del dret a l’habitatge
de Catalunya (2007). Tot i això, l’assetjament és difícil de detectar. El més important és aconsellar que es registrin totes les qüestions que poden ser constitutives d’assetjament (fent fotografies o vídeos). Cal recollir proves per dur a terme una denúncia administrativa i dirigir-se a l’assemblea d’habitatge més propera (vegeu directori).

Pobresa energètica

La pobresa energètica és una realitat per a un 17% de la població, que es troba amb dificultats per mantenir casa seva a una temperatura adequada els mesos freds i/o càlids, i fer front al pagament de les factures de la llum, el gas o l’aigua.
Els efectes sobre la salut física i mental són profunds i diversos. En paral·lel, l’oligopoli energètic ‒Endesa, Naturgy, Iberdrola, Repsol i EDP‒ i les grans subministradores d’aigua com Agbar o Aqualia augmenten els seus beneficis any rere any i no dubten a incrementar tarifes.
Amb l’entrada en vigor de la Llei 24/2015, impulsada mitjançant una ILP per l’Aliança contra la Pobresa Energètica
(APE), la PAH i l’Observatori DESCA, la situació a Catalunya va canviar radicalment i es va iniciar un gran descens en el nombre de talls de subministrament. En aquesta guia es descriuen els passos a seguir.

Altres: No renovació dels lloguers socials, lloguers informals, lloguer per habitacions o en situacions de precarietat

Els abusos immobiliaris que pateixen les llars amb infants poden ser de moltes tipologies, algunes d’elles en situacions d’informalitat o precarietat extrema: lloguer d’habitatges sense cèdula, lloguer informal sense contracte, ocupació de locals en estat precari, lloguer d’habitacions sense contracte, finalització dels contractes de lloguer social amb negativa absoluta per renovar-lo i un llarg etcètera. Quan les situacions són complexes, també s’aconsella dirigir-se al Sindicat de Llogateres o PAH més propera.

Altres: abusos menors

És possible que els docents tinguin coneixement d’abusos menys greus que poden estar patint les llars del seu alumnat, que sobretot en llars amb dificultats econòmiques poden suposar un greuge important. Alguns d’aquests poden ser el cobrament d’honoraris quan es formalitza un nou contracte; el no retorn de les fiances quan s’acaba un contracte i s’abandona l’immoble; o la no reparació de la caldera.

Tots tres són il·legals: 1) les llogateres ja no han de pagar els honoraris de les immobiliàries, sinó que ho han de fer els propietaris; si hi ha cobrament il·legal s’ha de denunciar (enllaç web sindicat). 2) les fiances s’han de retornar; si la propietat detecta desperfectes, ha de justificar la porció de la fiança que vol quedar-se (enllaç web sindicat). Finalment 3) el manteniment de la caldera és un element estructural que és obligació de la propietat.

3. Assessorament i resposta col·lectiva

3.1 Des del centre educatiu

Segons l’article 146.2 de la LEC, “El claustre de professorat és l’òrgan de participació del professorat en el control i la gestió de l’ordenació de les activitats educatives i del conjunt d’aspectes educatius del centre.” El claustre té, entre d’altres, la funció d’intervenir en l’elaboració i modificació del projecte educatiu de centre. Normalment, el claustre és convocat per l’equip directiu, però també pot ser convocat a petició d’un terç del professorat. Segons l’article 48.6 del Decret 102/2010 de 3 d’agost (decret d’autonomia de centres) “El claustre de professorat es reuneix […] sempre que […] ho sol·liciti almenys un terç de les persones membres.”.
El compromís del centre en l’acompanyament i suport a alumnat en aquest tipus de situacions es pot vehicular mitjançant l’aprovació al claustre d’acords que facin palesa la necessitat de donar resposta a aquestes situacions i que es vegin reflectits en el projecte educatiu de centre. Això és important en l’hipotètic cas que la defensa al dret a l’habitatge de l’alumnat pugui arribar a alterar el normal funcionament del centre escolar. Com per exemple, en el cas de la sol·licitud de permisos per tal d’anar a aturar un desnonament.
Tanmateix, segons l’article 148 de la LEC, el consell escolar “és l’òrgan de participació de la comunitat educativa en el govern del centre” i entre d’altres, té la funció d’aprovar els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l’entorn.

Afrontar el desnonament com a centre educatiu

En el cas d’haver-hi un desnonament hi ha diferents dimensions a tenir en compte:

1. Donar suport a l’alumne/a i la família. Ja sigui com a centre en conjunt, com a membres de l’equip educatiu que s’ha mobilitzat o com a educador/a que vol posar el cos. Entenem com a donar suport el fet de tenir present que s’està transitant aquest procés tan dolorós, de manera que se sigui comprensiu en les possibles reaccions que pot tenir l’alumne/a, així com tenir clars els tempos del procés i poder oferir-li suport. D’altra banda, hi ha la possibilitat també d’estar en contacte amb el col·lectiu de defensa de l’habitatge (Sindicat d’Habitatge, PAH, etc.) en qüestió per estar a l’aguait de l’hora del desnonament, així com disposar d’informació legal en el cas de ser necessari.
2. En cas d’assistir al desnonament. Cal estar emparats legalment per si hi ha identificacions o qualsevol altre problema en l’execució del desnonament. Hi ha les següents possibilitats:
   1. Fer torns segons l’horari del dia de cadascú. En una experiència recent els membres de l’equip educatiu es distribuïen les hores lliures per acompanyar la família i els infants durant el desnonament. Les hores lliures són “forats” dins l’horari, no s’han de confondre amb hores de permanència al centre. És una forma de coordinació entre membres del mateix institut i d’altres instituts per donar resposta a la situació d’emergència. Aquesta possibilitat té com a contratemps el fet que no es puguin cobrir totes les hores, ja que el temps en un desnonament sempre és molt flexible i hi poden haver moments en què ningú pugui quedar-se allà.
   2. Encàrrec de serveis. Aquest permís podria ser una opció si la direcció té voluntat, ja que és qui el pot assignar. Els encàrrecs de serveis s’han de comunicar al claustre i no poden superar els cinc dies lectius a l’any per docent. Té com a contratemps, com ja hem dit, que depèn de la voluntat de direcció.
   3. Demanar el permís d’assumptes propis. Aquesta opció permet disposar de tota la jornada per preparar el dia de desnonament sense la pressió d’haver d’assistir després a classe, de forma que es pot acompanyar en tot moment la família i l’infant o jove. És un permís sense sou que es demana a l’ATRI. Té com a contratemps que és convenient demanar-lo dues setmanes abans de la data prevista i que la seva concessió està subordinada a les necessitats del servei.
   4. Vaga indefinida. Es podria convocar una vaga indefinida per poder tenir cobertura sempre que es necessiti. La poden convocar els sindicats o el 25 % de la plantilla del centre. La vaga indefinida ha de tenir data de finalització, aquesta podria ser el 30 de juny. El motiu sempre ha de ser un conflicte laboral. Cal escollir una persona representant de l’assemblea on es pren la decisió de convocar vaga, que serà qui comunicarà directament la vaga. S’ha de recollir una acta on es reflecteixi tot això. La comunicació de la vaga es pot fer a través d’internet, al portal de tràmits habilitat per la Generalitat. En cas que es convoqui vaga indefinida, les treballadores poden adherir-se els dies que vulguin i sols es descompten els dies que no han anat a treballar.

En el cas d’haver-hi un desnonament hi ha diferents dimensions a tenir en compte: Considerem que té un gran pes simbòlic que hi hagi membres de l’equip educatiu presents durant el desnonament d’un/a alumne/a del centre. El centre educatiu és un dels espais on es desenvolupa la comunitat de l’alumnat, ser-hi presents demostra la implicació i no la indiferència de la comunitat educativa davant un moment tan violent com és l’expulsió de la seva llar.

3.2 Des del sindicalisme d’habitatge

El sindicalisme per l’habitatge és practicat per un gran nombre de col·lectius amb noms molt variats (PAH, Sindicats de Llogateres, Sindicats o Grups o Xarxes d’Habitatge). Tot i això, són col·lectius que es coneixen i treballen, a través del suport mutu i la solidaritat, totes les problemàtiques que hem descrit. Aquests col·lectius assessoren, donen suport i es mobilitzen en situacions de desnonaments, negocien amb propietaris, fan acompanyaments i, en definitiva, fan valer el dret a l’habitatge de les persones.
És important que les persones contactin amb els col·lectius i acudeixin presencialment a les seves assemblees i reunions, que són obertes a tot el veïnat que vulgui o ho necessiti. Aquesta part és molt important, ja que estem parlant de situacions que no es resoldran amb una trucada o un correu electrònic.
En el cas de problemes de pobresa energètica, és recomanable derivar a la família a l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE). També té assessoraments presencials.

Si no pots contactar amb cap grup d’habitatge proper, posa’t en contacte amb la plataforma de docents de la teva zona o contacta amb alguna persona delegada sindical del teu centre.

4. Canviem el paradigma

1. Dret a un habitatge digne i dret a l’educació van plegats

L’habitatge esdevé un dret paraigua davant la pobresa i la precarietat. És un eix vertebrador que s’interrelaciona amb molts altres d’indispensables, com ara el dret a subministraments bàsics, el confort tèrmic o l’alimentació saludable.

2. Transmetem més que continguts

Entrem cada dia a unes aules plurals i diverses assumint que la tasca docent supera la transmissió de coneixements i ens pertoca acollir i acompanyar un alumnat que viu i conviu en una societat cada cop més desigual en un context de canvis constants i desafiaments globals, en una situació de crisi social cronificada i d’emergència de l’habitatge. No forma part de la nostra acció tutorial?

3. Igualtat d’oportunitats? Condicions materials

La taxa de pobresa infantil i juvenil gairebé arriba al 35%, del qual més de la meitat viu en situació de pobresa greu. Això es tradueix, per exemple, en el fet que el 19% d’infants viuen en llars que no poden mantenir una temperatura adequada i no se’n poden satisfer altres necessitats bàsiques com són l’alimentació, l’educació, l’oci o la conciliació. Com es donen

4. No són casos aïllats: és una qüestió comunitària

Aquesta situació de pobresa i emergència de l’habitatge afecta directament el nostre alumnat en el procés d’aprenentatge, tensiona la convivència a les aules i augmenta el deteriorament de la salut mental i física. Tot això és col·lectiu: ens neguem a despreocupar-nos del dolor aliè, ens neguem a acceptar la hipermercantilització de totes les esferes de la vida i múltiples ofensives simultànies del capital.
Quant alumnat hi ha a les nostres aules amb dificultats econòmiques?

5. L’escola com a espai segur i inclusiu

L’escola mira de ser espai d’acollida, de seguretat, de compensació i d’inclusió, on facilitar el creixement i els aprenentatges, però l’escola no és una esfera independent i aïllada de l’entorn. No pot donar resposta, d’una forma exclusiva, als problemes socials, però ha de ser una eina compensatòria.
Perquè si no tenim un sistema protector dels drets bàsics per a la infància i adolescència, que reconegui i compensi les diferents condicions socioeconòmiques, no tindrem inclusió.

Aquest protocol ha estat elaborat entre els sindicats d’educació USTEC·STEs (IAC) i CGT i les organitzacions per l’habitatge PAH i Sindicat de Llogateres.