COMUNICAT DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS.
comunicat_de_la_plataforma_en_defensa_dels_serveis_puI_blics_def.pdfJa abans de l’esclat de la situació d’emergència sanitària provocada per la Covid-19, diferents entitats, organitzacions i col·lectius denunciàvem que la proposta de pressupostos que presenta el Govern de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2020 manté les retallades, consolida i aprofundeix en la privatització dels serveis públics i no suposa cap millora substancial de les condicions de vida de les classes treballadores i populars.
Ara, amb la situació d’emergència sanitària del Coronavirus, estem veient les gravíssimes conseqüències de privatitzacions i retallades en forma de falta de recursos per salvar vides i evitar contagis: gent gran morint sense atenció sanitària i en pèssimes condicions en residències, manca d’equips mínims de protecció per al personal sanitari, col·lapse dels hospitals públics mentre sobren llits buits als privats, laboratoris que venen tests de la Covid19 mentre la població més vulnerable no hi té accés i mentre no es renova a doctorandes que podrien estar investigant contra el virus, treballadores de serveis socials treballant amb malalts en condicions de precarietat extrema de la qual el senyor Florentino Pérez en treu benefici, etc.
Les millores socials anunciades són simple propaganda: en aquests pressupostos s’han inflat els números i gran part dels increments de despesa anunciats al seu moment com a millores socials, no són increments reals amb efectes al 2020 sinó que simplement inclouen, les despeses que els darrers tres anys s’han anat consolidant en els pressupostos prorrogats.
La Plataforma en Defensa dels Serveis Públics volem denunciar que aquests són uns pressupostos obsolets, sense sentit en el context actual i que prioritzen el pagament del deute a l’educació, la sanitat i el benestar social: s’hi destinaran més de 10.000 milions d’euros al pagament del deute. Aquesta partida és la que més augmenta, en concret un 31% respecte als pressupostos executats de l’any anterior i supera les despeses dels departaments d’educació, sanitat o afers socials i família.
En l’àmbit de l’educació s’avança en el procés de privatització del sistema educatiu.
S’incrementa un 8% el finançament dels centres de titularitat privada concertats (el doble de l’increment total del pressupost d’educació) tot i que disminueix l’alumnat d’aquests centres. En paral·lel, els centres educatius públics reben encara un 19% menys del pressupost que rebien a l’any 2010 i no disposen dels recursos humans i materials necessaris per atendre l’increment d’alumnat ni per garantir l’educació inclusiva. El Departament d’Educació menysté les necessitats educatives a la vegada que l’incompleix la seva pròpia normativa; ens referim a l’objectiu establert a la Llei d’Educació de Catalunya d’augmentar la inversió en educació fins al 6% del PIB i al contingut de la memòria econòmica que acompanyava a aquesta llei.
En l’àmbit sanitari i sociosanitari aquests pressupostos consoliden les retallades dels darrers anys i, en especial, les retallades a l’atenció primària, perpetuen les llistes d’espera, segueixen apostant per un model de gestió privada dels treballs de cura, en les residències de gent gran o el servei d’atenció domiciliària i apuntalen un model de gestió basat en la confusió entre allò públic i allò privat i en l’infrafinançament, la precarietat laboral i la degradació de la qualitat del servei.
En l’àmbit dels serveis socials aquests pressupostos, consoliden un model de gestió que permet que grans empreses, de vegades sota l’aparença de falses cooperatives o entitats sense ànim de lucre, s’enriqueixin amb les més vulnerables. Un model que no només precaritza a les treballadores sinó que estigmatitza a les persones usuàries i en deixa a moltes altres fora del sistema d’atenció social.
Enlloc d’aquests pressupostos, ens cal un pla de xoc urgent, que escolti les demandes dels moviments socials i que posi a les persones per davant dels interessos del capital. No qualsevol pla de xoc. No un nou instrument propagandístic al servei dels de sempre. Cal un veritable pla de xoc que comenci amb mesures immediates (reobrir els CAPs tancats i dotar- los dignament, augmentar les places als centres hospitalaris públics intervenint els privats que calgui, dotar d’EPIs a tot el personal sanitari i sociosanitari, etc) i que aposti per una veritable transformació social. I això passa per, entre d’altres, un canvi radical en el model de gestió que reverteixi retallades i privatitzacions i que avanci cap a uns serveis 100% públics (de gestió, provisió i titularitat públiques).
Que aquesta crisi la pagui el capital i l’IBEX35, és el moment de rescatar persones i no banquers!
Plataforma en defensa dels serveis públics
22 d’abril del 2020