A Catalunya hi ha una llarga tradició de promoure, entre altres sortides complementàries, les colònies escolars. Les colònies són una eina pedagògica i de socialització que la docència té al seu abast per fomentar uns hàbits de convivència, les dinàmiques comunitàries i el sentiment de grup així com el coneixement del medi natural i del territori de forma realment atractiva per l’alumnat.
Més enllà dels aspectes positius de les colònies, que en són molts, hi ha un neguit entre el professorat que es manifesta quan cal trobar les persones que hauran d’acompanyar als infants.
– És obligatori anar de colònies?
L’article 135.1 de la LEC diu que “El Govern ha d’establir la jornada horària (…) del personal docent, la distribució ordinària de la dedicació horària setmanal a les activitats escolars del centre i la participació en les activitats extraescolars i complementàries”.
Per molt que el projecte de Direcció o els documents de centre PEC i PGA contempli aquesta activitat pedagògica, l’article legal no ha estat desplegat, fins al moment. La normativa vigent és anterior a l’aprovació de la LEC i, pel que fa als nostres drets laborals, queda clar que no existeix una obligació prescriptiva d’assistir a les colònies.
Ara bé, una vegada més, el Decret d’autonomia de centres possibilita la retallada dels drets laborals i la llibertat de càtedra dels i les professionals. La direcció, tot i que ha de respectar la jornada laboral setmanal de 37 hores i 30 minuts, pot encarregar a les docents activitats fora del seu horari personal de compliment al centre. Si se supera el total de la jornada laboral setmanal, l’escreix de dedicació horària s’ha de compensar, a criteri de la direcció del centre, amb hores no lectives d’activitats complementàries al centre, preferentment dins els 10 dies lectius següents.
– Un gran negoci en mans privades
En el cas que la docència cregui oportú dur a terme aquesta activitat pedagògica, no podem obviar que les activitats del lleure estan controlades majoritàriament per grans empreses del lleure privades i fundacions com Fundesplai, Pere Tarrés i Samu. Aquestes entitats poden ofertar una ampla varietat d’activitats i cases de colònies perquè reben subvencions abundant i perquè exploten les seves treballadores. El conveni de lleure en mans privades l’únic que proporciona són condicions precàries de treball perquè el que realment els interessa és maximitzar el benefici econòmic i fer-se amb el monopoli del sector.
Com a professionals de l’educació, entenem que el lleure és un servei educatiu que potencia el desenvolupament integral i benestar del nostre alumnat. La possibilitat de fer colònies ha d’estar garantida i han de ser gratuïtes per tot l’alumnat dels centres públics. Això és imprescindible per aconseguir l’equitat i igualtat d’oportunitats, acabant amb possibles discriminacions per raons econòmiques, territorials, socials, culturals o de capacitats que sovint pateix l’alumnat de la classe treballadora. Alhora, considerem que aquesta activitat pedagògica no pot comportar de manera estructural l’explotació de les treballadores i el lucre privat mitjançant l’extracció de diners públics.
– Colònies per tothom: Gestió pública. Internalització treballadores del lleure. Remuneració docents acompanyants.
Per tot això, com a treballadores de l’Ensenyament Públic i per tal que sigui possible la igualtat d’oportunitats dels nostres infants així com el respecte absolut als drets laborals de docents personal del lleure, exigim:
- La gestió directa del Departament d’ensenyament de les activitats del lleure com a garantia d’equitat del servei.
- La internalització de tot el personal del lleure (monitoratge, vetlladores, cuina) per tal de respectar les condicions laborals i oferir un servei de qualitat.
- La remuneració d’aquest tipus d’activitats que impliquen una màxima responsabilitat i que requereixen sobrepassar la jornada laboral com a docents.
Per tal de fer possibles aquestes reclamacions és necessària l’organització de tota la comunitat educativa (docència, vetlladores i monitoratge, famílies). És imprescindible explicar la necessitat d’acabar amb la privatització i precarització del lleure. Aprofitem tots els espais: claustres, assemblees als nostres centres obertes a tota la comunitat educativa i assemblees de zona. Aquest és el camí per tal de defensar l’educació pública i de qualitat de la classe treballadora. Evidentment la CGT hi serà allà on ens reclameu perquè nosaltres creiem en l’organització de base com a eina primordial de la lluita i de defensa dels nostres drets.