Hola,
Avui tinc una sensació estranya, trista i decebedora. Aquest vespre s’ha fet un col·loqui sobre l’educació a Cambrils, o almenys aquest era l’objectiu. Formo part des de fa 1 any, quan es va crear, de la Taula pel Suport a l’Educació a Cambrils, i juntament amb els companys de la Taula, hem cregut oportú fer públicament la nostra petició per a que escoltin des del consistori les propostes de la Taula i el treball fet en els darrers mesos, per tal que el departament d’Educació de l’Ajuntament de Cambrils sàpiga de primera ma les necessitats imminents de les escoles i la comunitat educativa i treballar constructivament plegats.
Avui hem trobat una regidora enfadada, gens compromesa i ni constructiva, sí dic tot això perquè es veritat, perquè érem uns quants que ho hem pogut veure i sentit, fins el punt de treure dels nervis a més d’un.
Hem convocat aquest col·loqui per a poder pal·liar les necessitats dels i de les nostres alumnes i sols ha estat una justificació, amb el llibre de les lleis a la ma, de les retallades imposades per altres i sense cap mena de compromís amb la ciutat ni amb la ciutadania. No oblidem que la regidora és qui vetlla pel benestar de l’educació del nostre, el de tots, poble. I a sobre hem hagut de sentir que farà l’esforç de trucar a les escoles, set trucades, per fer un recompte del cost de la reutilització de llibres, projecte que la Taula, després de reunir-se durant els mesos d’octubre i novembre de 2012 amb tots els claustres de les escoles de Cambrils, per tal de quantificar una problema actual, sí les de Cambrils, i que consisteix en la implantació i/o el seguiment de la reutilització de llibres, ja que a hores d’ara hi ha nens que encara no tenen llibres, ni probablement el tindran ni aquest curs ni el vinent.
En definitiva, la conclusió de la necessitat prioritària va ser els llibres i va ser per això que la taula es va reunir amb la regidora d’Educació, i aquesta va venir recolzada pel regidor d’Hisenda, i els hi vam poder explicar la tasca realitzada per la Taula i que la necessitat imminent i traslladada pels claustres eren la reutilització de llibres i per tot això demanàvem que reflexionessin per tal d’incloure-ho als pressupostos de 2013. La regidoria va prendre la decisió de fer l’estudi del cost, posant-se en contacte amb els directors d’escola i que ho estudiarien i ens ho comunicarien. Ni ho han quantificat, ni ens han comunicat res i a sobre la regidora ens ha dit que no ho vam entendre bé i que aquesta feina, la de quantificar l’havíem de fer nosaltres i reclamar-ho a la Generalitat de Catalunya. En fi ho detallo perquè crec que és important però no entraré en la batalleta de si tu ho has dit, o no, bé en fi, tothom queda retratat de la feina feta i la predisposició.
Em dóna la sensació que vivim en un estat on les persones, els infants, no valen res. On es més important defensar els colors polítics enfront les necessitats reals de les persones, i en aquests cas d’infants i adolescents, és a dir, escolars. I on aquest consistori està més pendent d’acabar el mandat havent eixugat el màxim de deute possible, encara que sigui a costa de la població. Potser s’obliden que qui vota es la població, doncs que no pensin tant en els vots confiats i facin més política treballant colze a colze amb la ciutadania, veien els problemes reals.
La regidora d’Educació avui m’ha acabat de confirmar que a mi no em representa i que lluitaré perquè el meu fill tingui una escola pública de qualitat i visqui en una ciutat on defenguin els valors i la igualtat d’oportunitats, d’ensenyament i es senti orgullós de pertànyer. Doncs ara mateix aquests valors no els hi puc mostrar, perquè no hi són.
Amb tot això estic aprenent a que es pot, i es deu, escoltar a tots els costats, siguin polítics o bé simplement ideològics. I som la ciutadania on es equivoquem quan diem que aquests o els altres estan al poder. Poder? Que son supermans o spidermans? Aquí ningú està al poder, són representants eventuals del poble i gestors dels diners públics per un temps, per voluntat pròpia, i la resta de treballadors municipals els qui els assessoren i fan el dia a dia del poble.
Hi ha tantes coses a millorar i tantes coses a fer que si hagués alguna que aquesta regidora hagués fet bé la diria, però no en trobo cap: enguany torna a retallar els pressupostos, o bé no defensa els diners que li han atorgat, com: el descens de pressupost corrent de llar d’infants municipals, de substitucions, de inspectors, de treballadors, ufff podia detallar-ho per seria etern, doncs us facilito els pressupostos inicials per a què pugueu fer una ullada.
La regidora ens ha detallat, amb la llei a la ma, i no es textual sinó real, que l’ajuntament sols estar per cobrir les necessitats bàsiques i la resta ho cobreix la Generalitat i que anem a reclamar allà.
Em sembla d’una mala pràctica i professionalitat quan s’ha dedicat a l’ensenyament, i ella mateixa ha dit, en altres ocasions, que abans en altres èpoques es feia classe amb 40 alumnes per classe i era horrible, i ara està recolzant a polítiques educatives que afavoreixen l’escola privada enfront la pública i a pujar ràtios d’alumnes, retallar en millores educatives i en desprestigiar els propis mestres i educadors. És a dir que vol tornar 30 anys enrere.
Doncs jo dic que NO. Els meus pares, que en temps difícils tan econòmics com polítics l’economia de casa, aquella que reclamava l’alcaldessa en el seu darrer acte públic però opac, doncs com deia, a casa el darrer que es retallava era l’educació, el primer era anar a l’escola i estudiar, si volies pantalons nous o un joc nou, res de res; ara bé si necessitaves els llibres, el menjador, el transport escolar o el que fos però era per anar a l’escola, doncs la mare no anava la perruqueria en un any perquè havia de fer front a les despeses de l’escola, que era el primer. Així que no em diguin que es prioritari i que no, doncs això actualment i amb l’argot diríem polític, se li en diu VOLUNTAT POLÍTICA, i aquí no hi ha gens per no dir CAP. És clar que si mirem qui està de representants del poble, cap d’ells deu saber el sacrifici de moltes famílies perquè els seus fills vagin a l’escola. Doncs això em demostra que quan fan discursos macos i electoralistes que governaran per a tots el cambrilencs i cambrilenques, és MENTIDA, sols governaran per a ells, per a qui son de la seva condició i per als seus votants. I em de sentir-nos dir a la feina, que molesta que parli alt i clar perquè no deixo d’estar treballant en una empresa on dona el servei de l’aigua a l’ajuntament, ara entenc als meus pares en l’època franquista on no podien expressar lliurement la seva opinió.
Però encara que avui tingui aquest mal gust o regust amarg de veure un atac, uns sentiments, o malestar, en general i sobretot en el col·loqui d’avui, no defalliré les meves energies en lluitar pels meus valors i principis.
Ànims !!!
SOS EDUCACIÓ
Laura Moreno Dinaret