El text d’aquesta entrada està escrit per unes mares valentes d’una escola pública que pensen que una altra manera d’avaluar és possible i discrepen de l’aplicació de les proves d’avaluació diagnòstica de tercer i competències bàsiques de sisè que imposa el Departament d’Ensenyament
PETITES DESOBEDIÈNCIES QUE TOPEN AMB MURS
El perquè algunes famílies no volem fer les proves d’avaluació diagnòstica de tercer i competències bàsiques de sisè de primària
Les famílies sota signants no durem els nostres fills i filles els dies en què es fan les proves de tercer i sisè. Els motius de la nostra decisió són diversos.
Creiem que aquest tipus d’avaluació parteix d’una concepció academicista de l’aprenentatge, sense tenir en compte altres factors que poden ser determinants per a l’assoliment dels objectius educatius; i obliga tant als centres com als i les mestres a desenvolupar la seva tasca en un entorn mercantilitzat i competitiu, que òbviament acaba distorsionant el sentit de la seva feina que és l’educació dels nostres infants.
Creiem que és obligació de l’escola i del sistema educatiu en general, aconseguir que els i les alumnes gaudeixin amb l’aprenentatge, tot fomentant la seva curiositat i iniciativa, i no simplement instruir-los per superar una prova que preparen des de fa mesos, i que, per tant, poca cosa pot avaluar. En el cas de la nostra escola, per exemple, l’alumnat de sisè va iniciar la preparació de les proves, fa mesos, deixant de fer altres activitats transversals, com la dansa. Aquí es fa palès com les escoles també reben pressió per obtenir uns bons resultats.
Algunes de les famílies objectores vam anar al Departament d’Ensenyament a exposar la nostra negativa a aquests tipus de sistema d’avaluació i a plantejar-ne els dubtes que ens generava… però ens vam topar amb un mur. Els representants de l’administració educativa amb qui ens vam entrevistar no només van mostrar una escassa disposició a resoldre les nostres demandes, sinó que també ens van proporcionar informació confosa (tot i que afirmada amb veu seriosa i rotunditat), i un seguit d’argumentacions poc sòlides.
Ens van dir que les proves són obligatòries, però no ens va saber explicar quines conseqüències té no fer-les. Per nosaltres és obvi que no poden responsabilitzar als infants d’una decisió que han pres els seus progenitors. I quan llegim la Resolució que regula aquestes proves, no trobem la paraula “obligatòria” enlloc. També se’ns va comunicar que la directriu expressa del Departament diu que aquells alumnes que siguin absents el dia de les proves seran examinats el dia que retornin a l’escola, però no se’ns va mostrar cap document normatiu que fonamenti aquesta instrucció (en no existir una resolució específica sobre les proves de tercer, apliquen per analogia la Resolució de les proves de sisè, sense tenir en compte que les proves de sisè són d’avaluació externa, i les de tercer són, teòricament, diagnòstiques i internes). Les instruccions que rep l’escola és que han de fer les proves, però no necessàriament seran les mateixes, per tant no hem aclarit ni quin tipus de prova se’ls farà ni quan. També sorprèn que aquells alumnes que tenen necessitats educatives especials estan exempts de passar aquestes proves. Sembla que al Departament només li interessa avaluar l’eficiència dels alumnes «standar». Curiosa manera de comprovar si el sistema educatiu funciona.
Per justificar la conveniència de fer les proves ens van explicar que formen part de l’aplicació de la LEC, no de la LOMCE. Però considerem irrellevant quina sigui la llei que regula les proves si comparteixen objectius i característiques.
Finalment, ens van argumentar que les proves eren una eina útil per detectar mancances en els centres. I la pregunta era obligada: hi ha reservada una partida pressupostària per a corregir les mancances que es detectin? I la resposta, sorprenent…. No cal, ens diuen, perquè el Departament prioritza l’eficiència a l’eficàcia i per tant, si un centre obté mals resultats, és perquè no està utilitzant bé els seus recursos. Sembla que les retallades que hem patit en educació no hi tenen res a veure.
Ens va sorprendre també que la instància que vam entrar a l’escola fos contestada verbalment. Demanàvem se’ns informés dels dies exactes en què és durien a terme aquestes proves, i que no se’ls repetirien cap altre dia, respectant així la nostra objecció de consciència. Provarem si escrivint directament al Departament d’Ensenyament aconseguim una resposta per escrit que justifiqui aquestes actuacions.
Tot de despropòsits amb l’únic objectiu de no respectar la nostra objecció de consciència a un model d’avaluació que no avalua el sistema educatiu per a millorar-lo sinó que només pretén classificar les escoles i els alumnes entre millors i pitjors.
Per totes aquestes raons i exercint el nostre dret a participar en el procés d’aprenentatge de les nostres filles i fills, hem decidit no dur-los a l’escola els dies 4 i 5 de maig, per visualitzar el nostre rebuig a aquestes proves i a aquest sistema d’avaluació.
Montse Aumatell, Raquel Porcel i Tamara Zorzo