És molta la violència que diàriament patim les dones en aquest sistema capitalista i patriarcal, que en moltes ocasions s’invisibilitza i es normalitza. No serem còmplices amb el nostre silenci.
Per això, el dia 25 de novembre, obrim els ulls i alcem la veu totes juntes per dir: Prou!!
Prou d´assassinats masclistes, Prou violència vicaria, de violència econòmica … en definitiva, Prou de violència patriarcal! Alcem la veu, per exigir seguretat, respecte i igualtat, en tots els espais de les nostres vides.
El nostre cos i la nostra sexualitat no són armes per destruir l’enemic, ni objectes de tràfic en mans d’explotadors, ni receptacles reproductius al servei del mercat, ni són el territori de cap religió, ni de violadors solitaris o en manada.
La violència que ens treu la vida, que ens tortura i oprimeix, que ens viola, que cosifica els nostres cossos i ens empobreix, és aquí i arreu del món. Algunes vegades dolorosament visible, però moltes altres conviuen amb nosaltres i és acceptada per aquesta societat com, per exemple, l’omissió de la perspectiva de gènere en la medicina.
Per a aquest capitalisme hetero-patriarcal és “natural”, i fins i tot necessària, l’existència d’una ultradreta que nega la violència masclista, persegueix la diversitat sexual, fomenta l’odi cap a les persones Trans i es declara obertament racista, sabent-se protegida per una justícia punitiva. Ens volen callades, submises, obedients, trencades … Però ens trobaran més unides, amb més sororitat i diversitat, més independents, més lluitadores.
L’actual mercat laboral no és aliè a la violència que patim les dones. Tenim els salaris més baixos, les ocupacions més precàries, som la majoria en les cues de l’atur i, quan ens jubilem, percebem pensions de misèria, perpetuant la bretxa salarial i les discriminacions sofertes durant la nostra vida laboral.
Per contra, som la base que suporta els treballs no remunerats, les cures imprescindibles per mantenir la vida i al propi sistema.
Des de la CGT seguirem organitzant-nos per visibilitzar i denunciar la xacra de la violència d’estat.
Per contra, som la base que suporta els treballs no remunerats, les cures imprescindibles per mantenir la vida i al propi sistema.
Un patriarcat
Més de 1.300 dones assassinades
Confederació General del Treball
https://cgt.org.es/panel/25n-2021-abre-los-ojos-ante-las-violencias-machistas/