- ERC ha aconseguit el que no havia aconseguit ni tan sols altres partits: la unió de totes les forces sindicals i la mobilització massiva del professorat, amb les vagues més multitudinàries des dels anys 80,
- A les manifestacions del 22 sentíem: “Esquerra si això dura, us passarà factura”. Evidentment, la mala gestió en educació durant aquesta legislatura ha perjudicat molt la imatge d’ERC entre la comunitat educativa i entre la societat en general.
- L’escola pública no pot ser un punt de negociació entre partits i ha de ser una prioritat en aquesta nova legislatura, caldrà estar atent a quina és l’aposta dels grups parlamentaris per resoldre l’actual situació.
- Necessitem arribar al 6% d’inversió a l’educació pública per assegurar:
- Cap tancament de línies als centres públics.
- (Els centres educatius del Garraf faran vaga el 19 de març, promoguda per l’Assemblea de treballadores de l’escola Riera de Ribes i extensiva a tota la comarca.)
- Pla director: Institut Vall d’Hebron.
- Tancament de la línia de Valldeflors..
- Baixada de ràtio real, la proposta del Departament de baixada de ràtios, tenint en compte que només tanquen grups a la pública abans de matriculació, suposa trasbalsament d’alumnat a la privada-concertada.
- Millora de condicions laborals de les docents, igualació amb les condicions als altres territoris de l’estat. Necessitem docents a la borsa.
- Internalització del personal subcontractat que treballa a centres públics.
- Simó havia anunciat 50 milions d’euros per portar a terme les mesures a curt termini que proposa el grup d’experts. Moltes de les propostes que fan els “experts” van en la línia de les reivindicacions sindicals, com augmentar i estabilitzar les plantilles. El problema és que aquest és un pressupost insuficient per abraçar totes les recomanacions, per això necessitem concreció en les mesures prioritàries i una dotació realista per fer-les efectives.
- Abandonament dels docents, curs rere curs s’acumulen les substitucions sense cobrir a causa de les males condicions laborals, que cada vegada fan menys atractiva la feina. També les ràtios elevades i la segregació que provoca la doble xarxa provoca tensions dins dels centres públics que difícilment se solucionen amb plans com el que se’ns presenta avui de benestar emocional.
- Molt lligat al punt anterior, el decret d’Autonomia de centre, així com el decret de direccions, propicien l’existència de centres amb direccions posades a dit pel Departament i no triades pel Claustre docent. El centres educatius a Catalunya funcionen com empreses que competeixen entre si per l’alumnat generant un fort malestar al professorat que es veu obligat a “vendre la imatge” del centre.
- La dèria de la innovació sense rumb s’ha materialitzat aquest curs amb el canvi del mobiliari de tots els grups de 1r d’ESO al CEB. Han canviat els pupitres per taules de 4 o de 6 (on l’alumnat no disposa d’espai suficient de treball). També han tret la taula del professor i fins que no s’ha denunciat al comitè de salut, també la cadira.
- És una mesura antipedagògica. Treu flexibilitat en la gestió i distribució de la classe. No forma part de cap PEC ni s’ha discutit als claustres docents.
- És un malbaratament de recursos. El mobiliari és de molt baixa qualitat i no durarà molts cursos. Les taules no disposen de calaixeres ni ganxos per organitzar el material escolar i les cadires són de plàstic.
- El nou pla d’ordenació de l’FP és posar el sistema educatiu al servei del teixit industrial. Els centres integrats gentrifiquen l’oferta de cicles i extirpant-los dels centres ordinaris a barris populars. L’empresa privada podrà dissenyar els curriculums i l’oferta en base als seus interessos.