Començarem el curs vinent 24-25 amb canvi de govern i a la conselleria d’educació. Des de CGT Ensenyament sabem, que ni aquest nou govern, ni el nomenament com a consellera d’Esther Niubó suposaran, per si sols, cap millora ni en la qualitat de l’educació pública ni en les condicions laborals. La seva voluntat inicial en algunes qüestions podria, més aviat, anar en el sentit contrari. Només cal recordar alguns aspectes del recent acord en l’àmbit educatiu entre ERC, PSC i Comuns per a la investidura de Salvador Illa: mantenir l’avenç del calendari escolar o tornar a implantar la 6a hora. No hem sentit res d’invertir de manera immediata el 6% del PIB a la pública, baixar les ràtios, aturar els tancaments i la privatització, o derogar els decrets autoritaris de la LEC. Sol veiem més mesures en la línia de seguir convertint l’escola en un magatzem de criatures a temps complet i per esgarrapar vots, com per exemple, quan en lloc d’apostar per la gratuïtat de l’educació pública es pretén perpetuar un val escolar que arriba a totes les famílies i que dificulta la gestió dels centres si es vol cedir a aquests., En canvi, cap mesura significativa de les que demanem les professionals per sortir de l’emergència educativa en què ens trobem.
Cal recordar que va ser l’anterior govern del PSC, tripartit amb ERC i ICV (pares dels comuns) amb Ernest Maragall de conseller, qui va impulsar l’aprovació de la LEC: blindatge dels concerts a la privada, competència entre centres públics i treballadores, i el desenvolupament dels decrets (de plantilles, de direccions i d’autonomia) que han deteriorat greument la democràcia als centres públics i, en molts casos, han fet aliens als mateixos claustres de decisions rellevants i dels projectes pedagògics que han de dur a terme, amb les nefastes conseqüències educatives que tot això ha suposat.
Els darrers anys, el PSC no ha aportat propostes gaire diferents ni ha estat gaire bel·ligerant amb les polítiques educatives dels governs de torn. Aviat veurem si les propostes d’aquest nou govern no segueixen en la línia precaritzadora i privatitzadora dels darrers, però a més pretenen una acceleració de la destrucció de la immersió lingüística i una recentralització al caliu de les darreres sentències judicials contra el català i de l’auge de l’extrema dreta. No oblidem tampoc que el PSOE va ser part essencial de la imposició d’aquell article 155 que va escapçar el Departament i que ens va deixar als i les docents als peus dels cavalls de denúncies per adoctrinament i altres atacs gravíssims que han deteriorat la convivència que hi havia als centres educatius i els efectes dels quals encara persisteixen.
I com no, insistim i us encoratgem a organitzar la lluita per l’educació pública i les nostres condicions laborals des de començament de curs, amb les vostres companyes de centre i també amb nosaltres, la CGT. Perquè estem convençudes que, independentment de qui governi, les millores que necessitem les aconseguirem organitzant-nos i lluitant. Pròximament, us convocarem a l’entrega de signatures recollides a finals del curs passat exigint al nou govern un pla de xoc urgent davant l’emergència educativa en què ens trobem (formulari digital).
Entre totes, TOT.
CGT ENSENYAMENT
Agost 2024