Nota de premsa
L’APROVACIÓ DE LA LEC SUPOSA LA FI D’UN MODEL D’ENSENYAMENT PÚBLIC INTEGRADOR I DE QUALITAT
Al mes de maig una majoria de la comissió d’educació del Parlament (PSC, CiU, ERC i -en una part significativa del text- ICV-EUiA) va aprovar el dictamen de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i el calendari parlamentari ens situa davant l’aprovació definitiva de la LEC al mes de juliol.
Tot sembla indicar que aquesta llei d’educació rebrà el suport del partits del govern tripartit i de la principal força de l’oposició, d’esquenes durant dos cursos a l’opinió del professorat de l’ensenyament públic i dels seus representants sindicals, que de manera multitudinària i sistemàtica hem manifestat el nostre rebuig amb vagues, concentracions, manifestacions, signatures…
Tot i que en el camí que ha seguit (bases, avantprojecte, projecte i dictamen) s’han eliminat articles directes de menyspreu de la tasca docent i intents d’abordar una privatització salvatge i descarada dels centres públics (gràcies a les mobilitzacions i no a la voluntat política precisament) el dictamen parlamentari referma tots els aspectes fonamentals amb els quals hem estat en contra.
No estem parlant d’uns apartats polèmics, sinó d’una estructura que al llarg de tot el cos de la llei, pretén convertir l’ensenyament públic de Catalunya en una extensió subsidiària dels centres privats concertats amb regles de funcionament comuns quant a finançament i gestió. Ara el dictamen de la comissió parlamentària ja és clar, estem parlant de la “concertació dels centres públics”.
El Servei d’Educació de Catalunya equipara pública i privada concertada. Una igualtat peculiar que ja hem pogut tastar prèviament a l’aprovació de la llei. Mentre que en els darrers mesos l’excusa de la crisi ha servit al Departament per justificar les nombroses retallades de recursos humans i materials (substitucions, plantilles, projectes, oposicions, hores extres..), el dictamen de la LEC garanteix l’increment dels concerts a la privada accelerant l’equiparació salarial en 3 anys pel professorat de la privada, creant fons d’inversió per la construcció o l’ampliació i remodelació de centres concertats, assegurant el futur pels concerts dels centres que separen nens i nenes, augmentant les etapes educatives que poden ser concertades…
El dictamen incideix també en la competitivitat (zones educatives, adscripcions), la categorització (de referència, normals i desafavorits) i la recerca de recursos econòmics (dotació de suficiència, projectes, concerts, sponsorització) dels centres públics. Els Plans d’autonomia de Centres (PAC), en un futur proper comuns a tots els centres, amaguen restriccions futures mitjançant els reajustaments de plantilles, l’autofinançament o la competitivitat de mercat entre els centres públics.
El paper d’autoritat màxima amb que es defineixen les direccions dels centres públics, cada cop amb més capacitat de decisió, té com a objectius retallar la democràcia i el treball en equip dels claustres i, en la mateixa línia de l’empresa privada, repercuteix en les condicions laborals de les treballadores i treballadors del sector de l’ensenyament: complements de productivitat i més ventall salarial, designacions a dit, condicions de treball diverses…
Cal una especial menció al suposat finançament de la LEC. La promesa és situar la despesa educativa a l’entorn del 6% del PIB català en els propers 8 anys. Però, despesa educativa no és el mateix que inversió pública i encara menys inversió en els centres públics. Despesa educativa és la summa de la inversió del Departament (tant en pública com en concertada), de la inversió privada i de les despeses de les famílies en educació. Així doncs, agafant una xifra reivindicada per les organitzacions en defensa de l’ensenyament públic, ens podem trobar que en els propers anys la inversió en els centres públics sigui percentualment inferior a l’actual.
Tornem a manifestar el nostre descontentament amb les línies estratègiques de la futura LEC. Tornem a demanar a tots els grups parlamentaris que escoltin la veu de la majoria del professorat de l’ensenyament públic i no donin el vist-i-plau a una LEC que de no modificar-se substancialment suposarà el final d’un model d’escola pública integradora, cohesionadora, laica i de qualitat i la seva subordinació a l’escola privada i com a conseqüència una fractura social de difícil solució.
Barcelona, 1 de juliol de 2009