Des de l’inici del mandat del nou govern de la Generalitat de Catalunya es va poder intuir que les polítiques educatives que es dissenyarien i aplicarien en aquesta etapa no serien favorables per a l’ensenyament públic. Malauradament, els nomenaments al capdavant de l’administració educativa no han portat aires nous. Fixeu-vos bé en les formes de la consellera Meritxell Ruiz: poca presència pública, alguna declaració per la televisió i gairebé sense interpel·lació. Seguint aquesta línia, que ens recorda allò de les comunicacions per plasma, segurament tampoc va ser casualitat que davant l’avís que a les 9.30 estava programada una acció reivindicativa dels col·lectius que formen part de la plataforma “Desmilitaritzem l’educació”, contra la presència de l’exèrcit al Saló de l’Ensenyament, ella decidís avançar la inauguració de l’espai a les 8.00 del matí, assegurant-se així no trobar contestació.
Aquest és el nou vell estil, ple de discursos estèrils farcits de paraules com cohesió, valors, igualtat… Paraules que només adquiririen sentit si anessin acompanyades de polítiques que les fessin realitat. Per fer-ho possible, però, s’hi ha de creure, i no val emparar-se en la santa crisi per justificar una acció de govern clarament intencionada que consolida un model educatiu que acabarà excloent les persones més vulnerables. I si no, que algú m’expliqui com és possible que, d’una banda, es retallin els recursos públics que afecten tant l’atenció de l’alumnat com les condicions de les treballadores de l’ensenyament, i de l’altra, s’aprovin mocions al Parlament per assegurar la continuïtat de les subvencions de la Generalitat cap als 30 centres privats que segreguen els seus alumnes per sexe a Catalunya (la investigació que va dur a terme Críticva destapar que la Generalitat destina 30 milions d’euros públics anuals cap a les escoles de l’Opus). I ja que hem tret el tema, avui mateix, El Paíspublica la denúncia del Síndic de Greuges al departament pel fet alarmant que davant els casos d’abusos sexuals dels Maristes l’administració hagi prioritzat la imatge del centre privat concertat en comptes de defensar els menors afectats.
Tenim altres exemples contundents que demostren el poc interès que té el Departament d’Ensenyament per defensar la pública. Ara que estem en període de preinscripció escolar els números són clars: es redueixen 64 línies de P3 públics i només 3 privats, i segons la consellera, es podria arribar a 300. Una vegada més, una oportunitat perduda per fer una aposta ferma cap a la millora i consolidació d’un sistema públic veritablement equitatiu que garanteixi l’accés a l’educació per a tothom en igualtat de condicions.
Als serveis territorials de Tarragona, la situació és ben semblant. Silvia Rodes, amb clar perfil continuista, va ser nomenada nova directora d’aquesta delegació. La seva primera presentació pública la vaig veure el dia 25 de febrer al “Diari de Tarragona”, el més llegit del territori. Aquest mitjà, coincidint amb la campanya de matriculació escolar, va publicar un suplement anomenat “Educación”. Fullejant-lo, me’n vaig adonar de la perversitat d’aquell reportatge que, sense estar anunciat com a espai publicitari, recollia les informacions sobre diferents escoles privades concertades, i només elles, tot exposant les suposades raons per les quals aquests centres “han de ser una bona opció” per a les famílies a l’hora de matricular els seus fills i filles. En mig de tot això, i seguint la tradició que havia iniciat l’anterior delegada (ja que l’1 de març de l’any passat va col·laborar en el dossier del mateix caire “Les millors escoles de Tarragona”), hi apareixia l’article “La cohesió social i l’èxit escolar, prioritat del Departament d’Ensenyament a Tarragona” que signava la nova delegada. Les característiques eren les mateixes, un article de la màxima representant del departament del nostre territori en un espai on no hi havia ni una trista menció a l’escola pública. Implícitament doncs, clarament s’estimula la matriculació a l’escola concertada o privada. Això sí, no va oblidar de farcir el text de “parauletes”.
Centrem-nos en la part del títol que fa referència a “Cohesió social”. Bé, no em feu riure perquè si acompanyem aquests termes amb dades objectives de l’actual acció de govern, que de fet és el que compta, ens trobarem amb una gran contradicció. Aquesta mateixa setmana, escoltant la Cadena Ser ens assabentem que, segons fonts del Departament, els serveis territorials de Tarragona preveuen tancar 9 línies de P3 (segurament públiques és clar). Al mateix tall de veu hi intervé el president de la FAPAC a la demarcació qui manifesta la seva indignació pel fet que en una reunió mantinguda amb la directora, aquesta havia explicat que no preveia tancaments.
És així com la senyora Silvia Rodes pretén assolir la cohesió social? Doncs li assegurem que aquesta no és la manera. Un dels factors que l’afavoririen és el de tenir grups amb ràtios raonables, que permetin que l’alumnat tingui l’atenció que es mereix. No m’estendré ara en explicar-li les necessitats de molts i moltes alumnes que, malauradament, només tenen els centres escolars com a espai vital on reben benestar.
És un fet gravíssim que la màxima representant del sistema educatiu a Tarragona hagi traspassat informació falsa a l’associació de pares i mares d’alumnes, les persones que confien els seus fills i filles en el sistema educatiu públic i agraeixen la gran tasca que està fent el professorat. Cohesió no n’ha guanyat, pèrdua de confiança sí. Aquest fet, no ho dubti, ens fa més fortes per lluitar contra aquests tancaments.
.
Marta Minguella Rebull
Delegada sindical de “Deixem de ser una illa” CGT Ensenyament Tarragona
