CGT DAVANT LA REOBERTURA A CORRECUITA DE CENTRES PER “ATENDRE” PRESENCIALMENT L’ALUMNAT:
NO TORNEM SENSE GARANTIR L’EDUCACIÓ I LA SALUT!
reobertura_centres_web.pdfEl Departament d’educació ha fet públic el seu “Pla” de reobrir els centres educatius dels territoris que passin a la fase 2 de desconfinament per “atendre” presencialment a l’alumnat. Per als nivells que canvien d’etapa es diu que es durà a terme una “Acció educativa presencial –sempre de caràcter voluntari- en grups de 13 com a màxim (6è de primària) i 15 alumnes com a màxim, en els següents casos: (4t d’ESO, proves lliures d’ESO, 2n de Batxillerat, 2n de CF i 2n d’ERE) o han de superar proves d’accés (PAU, CF, ERE).” I per al conjunt dels nivells i etapes es diu que hi haurà “Atenció personalitzada del tutor amb l’alumne en qualsevol curs i nivell” que “s’atendrà de manera personalitzada i presencial a aquell alumnat que ho requereixi”, que es farà “suport lectiu i d’orientació” i, fins i tot, “la formulació d’un pla personalitzat per a cadascun dels alumnes que ho requereixin”, entre d’altres. Segons el Departament, totes aquestes tasques s’han de combinar amb “garantir la continuïtat de la docència telemàtica sense que això comporti una doble jornada per al professorat encarregat d’acollir cada grup d’alumnes.”
Fa pocs dies des de CGT fèiem públic un comunicat responent als criteris de confecció de plantilles del curs vinent al qual exigim que es dupliqui el nombre de personal educatiu dels centres per tal de poder garantir el dret a l’educació i alhora complir amb les mesures sanitàries que impliquen el desdoblament de tots els grups d’alumnes. És un despropòsit que el Departament ordeni ara obrir els centres a correcuita, per una o dues setmanes, pretenent que alhora seguim duent a terme un ensenyament telemàtic, sense instruccions clares de com mantenir les mesures de seguretat i, sobretot, sense l’increment exponencial de personal educatiu que cal per complir-les i per atendre l’alumnat en grups desdoblats.
És evident que aquesta reobertura de centres al juny no va encaminada a garantir el dret a l’educació en condicions de seguretat sanitària sinó a facilitar que els centres esdevinguin un lloc al qual poder deixar infants i joves davant la incompetència de la pròpia administració per fer possible la conciliació laboral i familiar. És a dir, es tracta d’una nova cessió a la pressió de les empreses que es neguen a garantir horaris que permetin aquesta conciliació o concedir permisos retribuïts (i no recuperables) per cura d’infants. Això s’evidencia quan es diu que es farà “Acollida en un espai específic per a l’alumnat d’educació infantil (0-6) de famílies els progenitors de les quals, per motius laborals i professionals, hagin de realitzar treball presencial sense possibilitat de flexibilitzar-lo.”
El propi Departament coneix la impossibilitat de dur a la pràctica aquest pla en les condicions necessàries i per això diu constantment que l’assistència de l’alumnat serà en tot moment “voluntària”. Sospitem que aquesta voluntarietat pot deixar fora gran part de l’alumnat que es troba en condicions sociofamilars més desfavorides, que ja ha patit més la segregació escolar per les retallades dels darrers anys, i durant el confinament també ha patit la manca de recursos humans i materials per acompanyar-lo educativament. D’altra banda, aquesta assistència voluntària generarà un trasbals organitzatiu important, ja que dificultarà enormement saber quants alumnes vindran cada dia. Qui decidirà i amb quin criteri quins alumnes poden assistir al centre?; la direcció, la família segons les seves necessitats econòmiques i/o organitzatives?
I davant la impossibilitat de concretar aquest pla sense duplicar plantilles i sense el temps necessari per planificar protocols, adaptar espais i activitats educatives, etc, el Departament passa la pilota de com fer-ho a les direccions dels centres, emparant-se en el Decret d’autonomia de centres. No podem admetre que, mentre l’administració no compleix amb la seva responsabilitat de garantir els recursos suficients, ens delegui a nosaltres la responsabilitat d’obrir els centres a l’alumnat amb les conseqüències que se’n poden derivar de fer-ho sense les condicions necessàries en l’actual context de crisi sanitària.
Per això, des de CGT Ensenyament cridem a les direccions i als claustres a negar-se a reobrir els centres educatius sense garanties de compliment de les mesures sanitàries, ni d’atenció educativa per a tot l’alumnat. I reiterem, això vol dir, duplicar les plantilles i ampliar exponencialment els espais.
I també reiterem la nostra crida, tant a Substitutes en Lluita com al conjunt de professorat i sindicats, a debatre des de ja sobre com pressionar per exigir les mesures necessàries per al curs vinent i a valorar conjuntament la possibilitat de fer vaga indefinida des de l’inici del proper curs si el Departament no garanteix les mesures sanitàries, el dret a l’educació i unes condicions laborals dignes.