Recordarem sempre que el company Abel Martínez Oliva va morir fent un acte educatiu. Un acte educatiu és generós, compromès, digne. Rebre la mort com a resposta és el més dolorós dels contrasentits. També volem donar el nostre suport i acompanyament a les altres víctimes.
No podem passar de llarg, ni fer com si res no hagués passat. Sembla com si el Departament d’Ensenyament hagués fet tot el possible per mantenir-ho en l’oblit I llençar un bombardeig mediàtic (fins i tot comunicant de forma precipitada el possible diagnòstic d’un menor) per aïllar la seva mort de la degradada situació social en què vivim, argumentant que havia estat un cas excepcional, un accident imprevisible.
Els governs central o català, no donen resposta a la problemàtica social i la seva política de retallades contribueix al deteriorament de la situació. A més, aquestes retallades a l’educació també impedeixen que els centres puguin apaivagar aquestes tensions, i detectar i prevenir conductes de risc. La precarietat no és compatible amb la dignitat ni la qualitat de l’educació.
Hi ha hagut reduccions en els Equips d’Atenció Pedagògica, en els psicopedagogs i departaments d’orientació, en les Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE) i en el personal de suport del Departament (TEI, vetlladores, etc.). També hi ha hagut reduccions en els temps per establir l’atenció tutorial amb alumnes i famílies per part de professorat sobrecarregant l’horari lectiu, supressió de reforços i atenció individualitzada, reduccions d’espai i temps per coordinacions, no cobertura de les baixes des del primer dia, increment de ràtios….
Volem que el dol esdevingui força, reflexió i generi propostes. A les escoles i instituts necessitem les mesures educatives, els recursos i les condicions necessàries per a atendre a la diversitat amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’educació pública.
Us demanem que el resultat dels debats i reflexions li envieu al Departament d’Ensenyament a consellera.ensenyament@gencat.cat a l’atenció de la Consellera Irene Rigau i ens el feu arribar a les organitzacions sindicals que subscrivim aquest manifest.
També us volem animar a participar a la mobilització del dissabte 13 de juny.
USTEC•STEs (IAC) CCOO ASPEPC•SPS CGT UGT