28S dia d’acció global per l’avortament legal, segur i gratuït
PERQUÈ ÉS EL NOSTRE DRET.
AVORTAMENT LEGAL, PÚBLIC, GRATUÏT I UNIVERSAL
Des de la CGT volem unir la nostra veu a la lluita de tantes pel dret a l’avortament lliure, legal, en el marc de la sanitat pública, gratuït i universal. Quan una persona pren una decisió tan dura sobre el seu cos ningú no té dret a decidir per ella. A qualsevol lloc, amb la responsabilitat que això comporta, ha de ser una opció que cadascuna ha de prendre lliurement, amb tota la informació al seu abast, sense coaccions, paternalismes, ni falses demostracions de moralitat. El nostre cos és nostre i de ningú més.
L’extrema dreta intenta prendre’ns el dret a avortar i apoderar-se dels nostres cossos intentant mantenir una societat patriarcal i feixista. Les declaracions que fan constantment els qui representen l’Església, sectors de la ultradreta i els seus col·lectius afins, assenyalant l’avortament com a “cultura de la mort”, sorprenen per la impunitat amb què pretenen decidir sobre els nostres cossos.
La conseqüència més directa de les prohibicions per avortar a tot el món són les maternitats forçades. Moltes dones acaben tenint criatures que no volen. Si es troben en una situació de precarietat econòmica, això encara les empobreix i precaritza més. Tenim una consciència clara que la maternitat ha de ser escollida i desitjada. Perquè quan parlem d’avortament, també parlem de maternitat. L’avortament no segur està inclòs dins de les principals causes de mortalitat materna, tot i que es pot prevenir completament.
És molt important tenir clara la distinció entre avortament segur i avortament no segur, i també l’especificació de les dues condicions que fan que sigui segur: personal qualificat i mètodes segurs. Segons un estudi realitzat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), del 2010 al 2014 hi va haver 55,7 milions d’avortaments cada any. Prop de 25 milions van ser avortaments no segurs, o sigui gairebé la meitat.
Ja l’any 2013, Alberto Ruiz Gallardón va intentar eliminar els nostres drets en voler derogar l’actual llei de terminis aprovada l’any 2010 per tornar-nos a la del 1985 que només permetia l’avortament segons els tres supòsits bàsics. Manifestacions multitudinàries a tot l’estat el van obligar a cancel·lar el projecte i a abandonar la seva carrera política. Des de la CGT continuem donant suport a les lluites feministes.
La proposta de llei que es preveu aprovar a principis de setembre és un pas cap a la llibertat de decisió, però vigilarem perquè aquesta vegada, i no només sobre el paper, a tots els centres sanitaris públics s’asseguri l’accés a l’avortament, tant farmacològic com instrumental. Segons dades estadístiques del Ministeri de Sanitat del 2020, no s’ha realitzat cap avortament voluntari a cap centre sanitari públic de les comunitats autònomes de Castella-la Manxa, Extremadura, Comunitat de Madrid ni Regió de Múrcia, ni a les ciutats de Ceuta i Melilla, malgrat la llei aprovada l’any 2010.
Així mateix, no hi ha un accés equitatiu a l’avortament per a tots els territoris. A tota Extremadura només hi ha un centre concertat, dos per a tota Castella-la Manxa i cap a Ceuta i Melilla. En àrees amb població dispersa o illes no capitalines, es veuen en l’obligació de desplaçar-se fins a les grans ciutats, capitals o, fins i tot, a altres províncies, sovint diverses vegades, per poder avortar, amb el cost personal i econòmic que això suposa.
Igualment, estarem vigilants per comprovar que les persones gestants i les dones treballadores que avortin accedeixin a una incapacitat temporal per a la recuperació, com recull el projecte de llei.
La nova llei segueix sense despenalitzar totalment l’avortament, ni tampoc l’universalitza, exigint la targeta sanitària per accedir-hi, tot i que aquesta no és necessària, en canvi, si es decideix continuar amb l’embaràs.
A països com Espanya, on “suposadament” l’avortament és legal, hi ha la “trampa mèdica” per la qual qualsevol personal sanitari pot declarar objecció de consciència i negar-se a executar un avortament, fins i tot el farmacològic, encara que després aquestes mateixes persones puguin acabar realitzant-lo a les clíniques privades. I es produeix la circumstància que, com a la majoria de centres públics NO S’EXERCEIX L’AVORTAMENT, a la majoria de dones i persones gestants no els queda més remei que exercir el seu dret en centres privats (on es van dur a terme el 85% dels avortaments voluntaris), sovint veient-se obligades a pagar els costos de la seva butxaca en veure que les setmanes passen i el temps apressa.
No pararem fins que a tot el món puguem decidir sobre els nostres cossos. Si es deneguen els nostres drets en qualsevol part del planeta, són els drets de totes les persones els que estan sent amenaçats.
La realitat actual és que encara hi ha països on l’avortament està penalitzat. Actualment, l’avortament està molt limitat a la majoria d’estats llatinoamericans on tenen una legislació molt restrictiva que el tipifica, en alguns casos, com a crim i el limita principalment als tres supòsits bàsics.
La lluita de les dones argentines, amb la creació d’una gran Marea Verde a escala internacional, va suposar un gran triomf aconseguint el dret a l’avortament a l’Argentina i, per això, els donem l’enhorabona i desitgem sumar-nos al moviment perquè la lluita pel dret a l’avortament legal, segur i gratuït continua al conjunt de països de l’Amèrica Llatina i del món que repliquen l’experiència de la Marea Verde i se sumen a la lluita per aconseguir aquest dret que tenim denegat.
A la majoria d’estats europeus l’avortament és legal per terminis o per supòsits molt amplis. Els únics estats de la Unió Europea on està prohibit l’avortament són Malta, que penalitza l’avortament amb fins a tres anys de presó, a més del Vaticà i Andorra on l’avortament no és legal sota cap supòsit.
Cal més que mai la visibilització d’altres realitats.
Les intenses mobilitzacions de dones a tot el món demostren que amb les nostres lluites diem PROU. Des de la CGT estem amb totes les lluites feministes i continuarem donant suport a les lluites pel dret a l’avortament i acompanyant les lluites de tots els països on l’avortament no és legal.
Per això us cridem a participar en les mobilitzacions que es facin a pobles i ciutats el 28 de setembre, el dia d’Acció Global per l’Accés a l’Avortament Legal i Segur, per aconseguir:
EL MEU COS LA MEVA DECISIÓ.
NI UN PAS ENRERE, DRET A L’AVORTAMENT LLIURE, PÚBLIC, GRATUÏT, SEGUR I UNIVERSAL.
