Cristina Villalba | Professora de secundària. És temps d’estar en un continu estat d’indignació. És per això que s’ha superat el meu límit de tolerància. Llegia amb ràbia i impotència l’article de Celeste López “Un mal professor influeix un 6 % en el rendiment d’un estudiant”.
Com a científica analitzaré les moltes irregularitats tant de l’article com de l’estudi en el que es basa.
1r. Aquest article es basa en l’estudi publicat per dos economistes de l’educació, una branca de la psicopedagogia que entre d’altres fites té: Considerar l’educació com a factor productiu, el corrent més estès se centra en la noció de capital humà, amb aplicació del concepte de rendiment de la inversió que representa els coneixements adquirits en el procés educatiu.
Doncs bé, no som fàbriques de magdalenes, no produïm alumnes -ni ho pretenem-. Pretenem ajudar a formar bones persones, cultes, curioses de saber, amb criteri propi i amb capacitat de treballar en grup i d’adaptar-se als nous temps que vindran.
2n. A l’article es parla de bons i mals professors i es destaca en negreta que els primers: són a les escoles privades i on hi ha famílies amb més recursos. Curiosament sempre surten notícies semblants a prop de les dates de matriculació. Estic farta d’aquestes “coincidències”. Aquí val la pena fixar-se en dues coses:
a) Com es defineix un bon professor? Si s’examina l’estudi deixa molt a desitjar en quins ítems s’han fixat, on han trobat diferències i si aquestes realment marquen què és un bon professor.
b) Les dades de l’estudi no ho indiquen. Encara que els 403 professors fossin una mostra aleatòria (que ni tan sols ho és), la diferència entre 68 i 71 % és massa petita per afirmar on són els “bons” professors, es consideraria matemàticament uns resultats similars. Però és que si es llegeix l’estudi, en aquest s’afirma que no s’ha tingut en compte la situació prèvia de l’alumnat i així no hi ha qui avaluï el pes que ha tingut el professorat.
c) Moltes dades es basen en EEUU i les específiques d’Espanya estan desvirtuades ja que hi havia la possibilitat de seleccionar alumnes en el cas de baix número d’alumnes a l’aula. També voldria saber el número d’escoles catalanes, ja que en anys anteriors Andalusia tenia tanta representació que es presentava a part.
3r. Examinem les proves PIRLS de comprensió lectora. S’han fet el 2011 a uns 8000 alumnes de 4t de primària de tota Espanya. Aquí trobo la falta de rigor de l’article. De debò que a partir d’una sola prova a un sol curs a un sol nivell es pot fer una classificació de tot el professorat segons bons o dolents? Personalment crec que als 9-10 anys l’interès pels llibres ve de casa i de la maduració de l’infant en particular, més que dels mestres, i si es llegeixen les conclusions de l’article ho arriben a dir ells mateixos.
4t. Per últim una reflexió pels futurs pares d’alumnes que busquen escola o institut: pensin on estan els professors que han passat unes oposicions i un màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d’Idiomes. Òbviament són, som, a l’escola pública.