LOE = Educació pública en perill

LOE: L’EDUCACIÓ PÚBLICA EN PERILL

El projecte de Llei Orgànica d’Educació (LOE) que ha presentat el Govern el passat juliol de 2005 i que s’estarà debatent en les Corts fins a final de desembre, no ha respost a les expectatives que s’havien generat després de la derogació de la LOCE. La LOE no qüestiona radicalment l’anterior llei conservadora i no es concep com la futura Llei d’Educació capaç de donar resposta a les demandes i problemes que planteja actualment l’educació pública, ni a les exigències de qualitat que la societat vol per al nostre sistema educatiu públic, ni a les millores que històricament ve plantejant el professorat, l’alumnat i les famílies perquè l’educació acompleixi adequadament la seva funció de servei públic social. És més, representa un pas endarrere en alguns aspectes pel que fa a la LOCE; ja que, per a CGT, la LOE plasma el desmantellament del sistema educatiu públic.

1 . La LOE representa un atac a l’Escola Pública: En aquesta Llei s’aposta per la doble xarxa de centres, per donar el mateix tractament als centres privats concertats i als centres públics, s’aposta per l’ensenyament concertat i es contribueix al desenvolupament del paper subsidiari que l’actual escola pública està adquirint enfront de la concertada.

CGT proposa una valoració global positiva de l’escola pública enfront de la concertada

2 . La LOE garanteix els concerts de l’Educació infantil, FP i Batxillerat. Amb aquesta llei, els diners públics per a despeses educatives seguiran sent traspassats a les patronals i empresaris del sector privat. No es contempla ni la possibilitat que els centres concertats puguin passar a la xarxa pública.

CGT rebutja els concerts i la privatització dels serveis educatius públics

3 . La LOE no garanteix un finançament suficient de l’educació pública. Les infrastructures dels centres públics són deficitàries, els pressupostos de manteniment i funcionament són reduïts i sempre arriben tard, el mobiliari cal renovar-lo, cal construir nous centres, les aules estan massificades, les beques s’han reduït, les plantilles de professorat i PAS pateixen retallades. Els centres segueixen funcionant gràcies al voluntarisme del professorat i PAS.

CGT exigeix el 7% del PIB per a despeses en l’educació pública

4 . La LOE manté la religió en les aules. Aquesta llei representa la perpetuació dels pactes anticonstitucionals Església – Estat i no atén al principi de aconfessionalitat de les institucions públiques. Amb aquests pactes, la religió adquireix la mateixa entitat que la resta d’assignatures i competeix per la formació en valors.

CGT defensa l’escola pública laica, la aconfessionalitat dels centres educatius mitjançant l’eliminació de símbols i actes religiosos, l’educació en valors universals i la derogació dels Acords amb el Vaticà.

5. La LOE jerarquitza més els centres en apostar pel neoliberalisme empresarial de la gestió educativa, la selecció meritocràtica de les direccions i retallar competències dels claustres, consells escolars i AMPAs.

La CGT aposta per la implicació del conjunt de la comunitat educativa en sistemes de gestió alternatius (equips de gestió triats per un consell escolar paritari…)

6 . LA LOE no planteja millores concretes en defensa de la qualitat del sistema educatiu ni millores de les condicions socials i laborals del professorat. La Llei només planteja generalitats que no garanteixen la reducció dels índexs de fracàs i abandó escolar que patim ni milloren les condicions de treball del professorat. Per contra, recorre a la competitivitat entre els centres educatius, a l’avaluació de diagnòstic externa dels resultats mitjançant proves de rendiment que afectaran a la salut de l’alumnat i del professorat o a la reconversió laboral del professorat dels ensenyaments artístics i de tecnologia.
La LOE no elimina la selectivitat, permet la segregació per motius de sexe, no parla d’increment de plantilles, ni reducció de la ràtio.

Mesures concretes que CGT proposa per a millorar la qualitat de l’ensenyament públic i les condicions de treball:

• Formació inicial de llicenciatura per a tot el professorat
• Implantació de l’Especialitat de Docència en les carreres universitàries.
• Cos únic de tot el professorat.
• No al cossos de directors, de catedràtics, ni d’inspectors.
• Reconversió funcional de la inspecció amb mecanismes supervisors de caràcter participatiu i democràtic. Que potenciïn l’assessorament pedagògic i que ajudin a detectar encerts i errors.
• Mobilitat del professorat entre les diferents etapes del sistema educatiu que permeti la Promoció Professional • Concurs de Trasllats amb previ coneixement de l’oferta de vacants.
• Reducció dràstica de la ràtio • Increment del professorat de suport.
• Atenció personalitzada de la diversitat de l’alumnat.
• Limitació del nombre d’alumnes i grups atesos pel mateix professorat.
• Pla de Formació Permanent del Professorat adequat a la realitat i en horari lectiu.
• Accés diferenciat per al professorat interí: accés per concurs de mèrits.
• Reconeixement de l’antiguitat per al professorat interí.
• Jubilació anticipada de forma indefinida i no només fins a 2.010, per a tot el professorat, tot suprimint les limitacions excloents que ara contempla.
• Reducció horària de la jornada lectiva per a majors de 55 anys, sense reducció econòmica.
• Reducció progressiva de les diferències salarials i de jornada de treball entre els diferents nivells educatius.
• Equiparació salarial i horària entre les diferents Comunitats Autònomes.
• Revisió salarial superior a l’IPC fins a recuperació de la pèrdua del poder adquisitiu.
• Negociació democràtica de l’Estatut de la Funció Pública Docent.

FEDERACIÓ DE SINDICATS D’ENSENYAMENT DE LA CGT
www.cgt.es