Les dades suspenen a la Llei Catalana d’Educació de Maragall
Les dades de la Fundació Bofill no donen suport a les bases de la Llei Catalana d’Educació com tracta de mantenir el Conseller Maragall. Al contrari, qüestionen obertament la Llei que presenta l’actual Tripartit.
Així l’informe Bofill assenyala com a crucial la manca d’inversió pública a l’ensenyament en relació al PIB (2,1%): a quin punt de les bases de la LCE està assenyalada la seva correcció? Cal que sigui la base de qualsevol llei educativa: i la mitjana de l’OCDE era del 5,4%. Nosaltres pensem que caldria el 6%.
A més aquesta inversió no va a l’escola pública, sinó que es reparteix entre la pública i la concertada. Cal recordar el que sí diu l’informe de l’OCDE presentat pel MEC a septembre 07: l’estat espanyol és l’únic país de l’OCDE en que decreix la inversió privada i creix la pública i el MEC ho atribueix a l’increment dels concerts. A Catalunya s’han quasi duplicat i la nova llei els posa a la carta. No s’han reduït en canvi les quotes i sí s’han incrementat àmpliament els beneficis (gràfic al document adjunt). Les bases de la LCE no aborden aquest problema, malgrat les dades diuen que en aquells països on tota la inversió pública va als centres públics els resultats de fracàs i abandonament milloren (com Finlàndia entre els països nòrdics i Europa de l’Est).
El Conseller, enlluernat pel que fa uns mesos va qualificar “d’excel•lència de la concertada” planteja una llei en que imposa al sector públic les formes de gestió i avaluació per “resultats” de la concertada. En canvi la concertada, que amb diners públics selecciona alumnat i no agafa ni els sectors més deprimits ni els nouvinguts i li sembla “l’excel•lència” al Conseller per a imposar aquest model a la gestió de la pública, no en dona de tan bons a d’altres estadístiques. Així ho demostra la gràfica que publica el MEC procedent de l’OCDE on resulta que l’alumnat amb menys nivell econòmic treu resultats superiors a la mitjana de l’OCDE, a diferència del més benestant -evidentment a la privada- que queda sensiblement per sota de la mitjana. La pública té moltes deficiències que cal superar, però segons aquest gràfic està més aprop de l’excel•lència que no pas la concertada, contra el que deia el senyor Maragall. (hi ha gràfic al doc adjunt, extret de l’Informe de l’OCDE que està a la pàgina web del MEC)
La nova llei es posa d’esquenes al que les xifres demostren. Cal una llei catalana que comenci per determinar el percentatge del PIB destinat a educació; que plantegi un pla de reducció dels concerts fins a la seva supressió -amb ingrés a la xarxa pública dels centres concertats que vulguin i calgui, o del seu professorat en centres públics nous- per a garantir que tots els recursos públics vagin als centres i serveis educatius públics i a garantir la seva qualitat -com a Finlàndia que tant esmenten per la seva “excel•lència”-. Perquè la Llei que proposa el Conseller Maragall posa el carro davant dels bous, i en lloc d’avaluar-se primer ells com a govern i posar mesures per “aprovar” garantint la inversió necessària -com els diuen totes les dades-, comencen per l’avaluació de centres i mestres, -que ningú no nega- amb els mateixos mecanismes que aplica la privada i que encara no ha demostrat, ni a nosaltres ni a la OCDE, que doni millors resultats.
Si vols veure l’article sencer i les gràfiques i dades que l’acompanyen, clica aquí.