Una mesura contraproduent del Departament d’Educació en temps de pandèmia
Ja tornem a entrar en el procés de matriculació i en les jornades de portes obertes dels centres educatius públics, els quals els últims anys i instigats en part pel propi Departament, han intensificat les campanyes de captació i competència entre ells. Aquest plantejament està emmarcat en els principis de la LEC (i la LOMCE) que han impulsat una política de privatització de l’educació pública; així com de diferents iniciatives de suposada “innovació educativa” aprofitades perquè molts centres es publicitin amb determinat segell o distintiu de qualitat (Escola Nova 21, Magnet etc.). Aquesta política, lluny de produir una millora global del sistema, el que fa és marcar més diferències entre escoles, cosa que el mateix Síndic de Greuges ha denunciat.
Un dels objectius que té el sistema educatiu és la reproducció de les classes socials de les famílies que porten els seus infants, quan pel contrari, el que ha de fer és garantir l’equitat d’oportunitats, la inclusió i sobretot la transformació social. Per tant, estratègies competitives i de màrqueting el que fan és marcar encara més les diferències de punt de partida de les famílies i els barris.
L’esforç legítim per a presentar el treball pedagògic que fan els centres queda molt eclipsat per l’intent d’oferir més que l’altre, especialment en aquestes mal anomenades jornades de portes obertes. Creiem que l’educació és un servei públic i que la competitivitat, en comptes d’afavorir una millora de la qualitat ens allunya i confronta als centres, i dificulta el treball cooperatiu, imprescindible per a millorar un projecte global. L’administració (Generalitat i Ajuntaments), com a ens públic, és responsable dels centres públics i la seva finalitat ha de ser apostar, davant la comunitat educativa, per aquest servei públic que és l’educació.
Des de CGT pensem que cal un compromís ferm des de totes les administracions perquè que assumeixin la defensa de l’educació i la seva qualitat. Per això, haurien de dissenyar campanyes per mostrar la realitat de les escoles públiques, els quals són centres on, gràcies a la diversitat i a la professionalitat i esforç del professorat, hi ha qualitat educativa, un alt grau d’innovació i són garants de l’equitat social. A més, són així malgrat les retallades sagnants que hi ha hagut i continua havent-hi.
Aquesta competició entre escoles, a més, està emmarcada sota la llibertat per escollir els centres, cosa què és un dels màxims exponents, juntament amb els concerts a centres privats, que provoquen la segregació escolar a Catalunya. Per tant, des de l’administració ha d’haver-hi una aposta clara per revertir aquest model i això passa perquè cada família vagi a l’escola pública del seu barri i tombar així el sistema segregador. El dret el té l’infant a una educació de qualitat no les famílies a triar centre.
Des de CGT entenem l’escola i l’institut com un espai obert a la comunitat educativa, tant pel que fa al seu ús, com a la seva participació com al seu interès pedagògic. Lluny d’entrar en aquest joc neoliberal i competitiu l’escola ha de ser veritablement una comunitat d’aprenentatge on tothom pugui participar al llarg del curs, ja sigui les famílies, la comunitat veïnal, com les persones que la formen. Solament així incidirà en el que realment pretenem, és a dir, que l’educació (pública) tingui aquesta vessant transformadora.
A més, ara mateix ens trobem en una situació d’emergència sanitària i social i la demagògia de la Conselleria d’Educació va en augment. El desgavell és imparable. Mentre les restriccions de presencialitat segueixen sense garantir-se, cosa que afecta la intervenció de la comunitat educativa en els centres, o fins i tot, a la tasca sindical, perquè no ens deixen entrar a molts d’ells, la conselleria ara anima a les escoles a obrir-se a les famílies durant aquesta jornada, marcant unes preteses instruccions de màxima seguretat. No té sentit que per una banda no deixin entrar les famílies a participar en les escoles i per una altra faci una crida perquè entrin en aquest procés de competitivitat i de màrqueting.
Per últim insistir que un cop més el que caldria fer des de la conselleria d’educació és que tinguessin un grau màxim de responsabilitat i el senyor Bargalló i tot el seu equip de confiança dimitissin en bloc.
Per un model d’educació pública, equitativa, inclusiva i justa! Som la pública!
Gener 2021 – CGT ENSENYAMENT