El “Ministerio de Educación y formación profesional” i el departament d’educació de Catalunya estan fent una reforma de la Formació professional aprofitant els fons europeus, que pagarem tots. La Generalitat ja fa temps que ho imposa.
Igualment que amb el «Pla Bolonya» a les universitats s’ha obert un gran ventall de branques a estudiar, però amb la trampa d’una manca d’oferta universal en centres públics i un augment descomunal de les quotes de matriculació (preu públic): UN NEGOCI RODÓ PELS FONS VOLTORS ESPECULADORS.
– La REALITAT és que els docents animem, orientem i impulsem els joves vers el seu millor futur en finalitzar l’etapa de l’ESO:
– Però [i la Generalitat n’és la culpable conscient] és que no hi ha una Oferta Pública Universal de cicles de FP. Casualment de privats, Sí. (MOLTS subvencionats per la Generalitat).
ELS PREUS:
– Centre Públic: Uns 360 € l’any + 100 € en concepte de material = 460 € l’any
– Centre Privat (subvencionat): sobre uns 300 € al mes + matrícules i materials.
[EVIDENTMENT NO ÉS CASUALITAT I ELS AMIGUISMES SÓN A L’ORDRE DEL DIA ENTRE ELS POLÍTICS I EMPRESARIS CATALANS]
– De cop i volta, just després de l’alegria de la graduació en l’ESO les famílies il·lusionades es troben el cop a la cara: No en sabien res, no les havien informat. Com pot ser aquesta injustícia? Queden aïllades en situacions individuals, abandonades a la seva sort: en situacions de precarietat econòmica familiar el dilema és prou transcendental.
NO ÉS CASUALITAT SINÓ UN NEGOCI DELS POLÍTICS PER BENEFICIAR ELS SEUS AMICS EMPRESARIS:
L’oferta a la FP privada (subvencionada) de Sant Paganini és immensa!
## Sobre la «tan lloada» FP DUAL:
Els continguts dels cicles s’estan escurçant en favor d’augmentar:
– Les hores de Formació en centre de treball (les pràctiques en empresa).
– La Formació DUAL, o formació en l’empresa.
Les principals conseqüències d’aquestes polítiques aplicades sense el consens dels professors són:
– Es presenta i es veu com una solució per poder pagar les quotes de matriculació per a les persones amb menys recursos econòmics que es veuen obligades a fer la DUAL simultàniament a les classes. Això és un efecte pervers del model de DUAL.
– Hi ha una baixada de la qualitat de la formació per a la persona, ja amb prou carències de coneixements. S’escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.
– Es buida els cicles professionals de continguts específics de cada ofici. Això fa que les persones arribin a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i millorar la seva qualificació i possibilitats de progressar en el seu sector.
– Les empreses participants, en general no poden assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució només de les necessitats de cada companyia. Tampoc existeixen controls ni sancions per les empreses que no compleixin els convenis de DUAL. Les perjudicades són les persones en formació.
– No són pocs els casos en que empreses validen com a equivalent de la formació qualitativa que abans feien professionals docents activitats habituals de les «pràctiques» com escombrar o fer fotocòpies. No són tots els casos però sí una majoria, i amb tota la impunitat.
– Les persones en pràctiques es converteixen en mà d’obra gratuïta, ja que no existeix remuneració i encara per més temps. I les persones en DUAL es converteixen en mà d’obra barata, però exigint com si fos personal professional. La remuneració amb prou feines arriba a 300 € mensuals.
– Es produeix una separació entre l’alumnat que opti per una modalitat i una altra. Hi ha una segregació en estudiants de primera i de segona classe, per tant, es renuncia a la funció d’equiparació que hauria de fer l’escola pública.
– La formació queda en mans de tutors de les empreses dels que no es requereix un mínim de qualitat i formació prèvia com si es fa amb els docents de la FP.
TOTA UNA «FORMACIÓ» PER INNOVAR RECUPERANT L’ARCAIC «APRENENT» D’ÈPOQUES QUE PENSÀVEM HAVER SUPERAT DEFINITIVAMENT.
SOLUCIONS:
– Que la Generalitat retiri les subvencions amb els nostres impostos a centres privats, que busquen fer negoci i no un bon servei als nostres joves.
– Que la Generalitat aposti per una FP Pública i de Qualitat dotant els centres educatius de recursos reals i deixi estar les promeses volàtils que menystenen els joves generació rere generació.
– Que la Generalitat estableixi, seguint el consell i l’assessorament dels docents, els criteris i mecanismes perquè l’activitat de pràctiques en empresa sigui realment complementària i enriquidora de la formació qualitativa desenvolupada per aquesta.