La lluita interina continua. Impugnem les adjudicacions d’estiu per tombar el decret de plantilles

La política educativa del Departament d’educació del senyor Gonzàlez-Cambray està regida per la lògica neoliberal que fa que la situació de l’escola pública i les condicions laborals a Catalunya siguin manifestament pitjors que en altres parts de l’Estat.

Un clar exemple d’aquesta situació és la derivada del Decret de Plantilles (2014) i d’altres normatives com el Decret d’Autonomia de Centres (2010) i el de Direccions (2010), que sota el paraigua de la LEC (2009) han convertit l’escola pública catalana en el laboratori de la mercantilització i la gestió empresarial del sistema educatiu: des de l’aplicació d’aquests decrets la democràcia als centres ha desaparegut progressivament al mateix temps que ha crescut la inestabilitat de les plantilles.

Els i les docents interines ja pateixen una situació de precarietat molt greu a la resta de l’Estat Espanyol, recordem que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea reconeix que la situació d’aquest col·lectiu a l’Estat Espanyol és irregular i que hi ha una desproporcionada quantitat de personal interí en frau de llei per abús de temporalitat, ja que no es va transposar la normativa vigent des de 1999 a les administracions públiques. Ara l’Estat Espanyol ho reconeix i ha legislat una sèrie de mesures urgents per estabilitzar un percentatge important de les places que estan ocupades per personal interí de forma irregular.

Aquestes mesures són insuficients, perquè no cobreixen la totalitat de les places ocupades en frau de llei. Només al Departament d’Educació de Catalunya hi ha més de 25.000 treballadores en situació d’abús de temporalitat, el Concurs de Mèrits d’aquesta tardor només n’oferirà unes 12.500 i no serà restringit al personal abusat. Per tant, és possible que moltes treballadores amb més de tres anys treballats al Departament es quedin sense feina a causa d’aquesta “estabilització” de places i no de persones.

El col·lectiu interí català, el més maltractat de tot l’Estat Espanyol

La vulnerabilitat del col·lectiu interí a Catalunya encara és considerablement major, ja que es troba a mercè de la voluntat de les Direccions. Conservar la feina per a milers de docents interins significa ser “reclamades” per les direccions, des d’una visió purament subjectiva, filtrada en relació als perfils que activen les mateixes Direccions, a través d’entrevistes de  “selecció” de personal o simplement a través de la relació existent amb la Direcció del centre.

El personal interí català s’ha d’adaptar a la lògica empresarial: callar i obeir per caure bé a la Direcció i que tinguin la gràcia d’escollir-lo per agradar més que un altre. Les argúcies de moltes Direccions són ja cada vegada més visibles i, amb el beneplàcit d’Inspecció, es fa una aplicació abusiva de la normativa per saltar-se el número d’ordre de la borsa de personal docent. Així, es deixen de respectar drets bàsics de les treballadores amb l’opacitat, el xantatge i el nepotisme. Ja no cal ni fer les temudes “No Continuïtats” per fer fora algú del centre donat que són injustificables. Alguns exemples de les noves tècniques neoliberals de selecció de personal passen per:

• Manca d’informació: amagar que no reclamaran algú i que la persona afectada cregui que sí.
• Dir a un/a docent que la reclamaran, però posar-la al final de la llista per a una mateixa especialitat sense avisar-la (les direccions poden ordenar a les interines segons les seves preferències, sense que s’hagi de respectar l’antiguitat ni el número de la borsa). 
• Tan sols reclamar-te per una de les especialitats de les 3 que et poden reclamar, d’acord amb el seu criteri subjectiu.

Així, persones amb molta antiguitat i experiència (fins a 15 anys amb vacant al mateix centre!), són acomiadades dels centres per demanar millores horàries, haver estat de baixa, no claudicar a imposicions de coordinació o caps de departament o, simplement, no caure bé.

Tot un despropòsit d’acord amb la improvisació del Departament d’Educació, amb Gonzàlez-Cambray al capdavant; la preparació de les plantilles docents amb l’avançament de curs ha estat un caos, sent un procés opac que no segueix una normativa lògica. La ineficiència dels Serveis Territorials sumada al desgavell que significa la fase de selecció del personal interí, ha convertit la provisió de vacants en un infern per a les persones que estan esperant una vacant: canvis de dates a última hora, milers de queixes acumulades, mesos sense contestar mails, inexistència d’una línia directa telefònica i, sobretot, nomenaments a números molt baixos o només a mitges jornades.

La mercantilització i la liberalització de l’Educació Pública

No és només una problemàtica derivada de la mala gestió del Departament del senyor Cambray (tot i que evidentment també hi influeix), és més aviat el resultat de la dinàmica neoliberal que la política educativa dels últims governs catalans està imprimint a l’escola pública. La gestió empresarial del personal educatiu ja era una realitat en el context del lleure i les extraescolars, vinculades a l’horari escolar, ara també ho és a l’hora de nomenar les vacants i configurar les plantilles. Aquesta “liberalització” en la contractació de personal interí permet a més poder acomiadar i deixar sense feina a les treballadores que es troben en abús, tot i tenir més anys d’experiència i antiguitat.

Tot plegat suposa un cercle de perversió i tractes de favor que comença a ser contraindicatiu per als centres educatius públics. Ara mateix les inspeccions posen a dit a les Direccions, les Direccions posen a dit al seu equip directiu i trien les plantilles docents. Això comporta una clara pèrdua de democràcia als centres, de poder i implicació dels Claustres, Consells Escolars, departaments, seminaris, etc. I també augmenta el malestar que provoca la constant competició entre companys i la incertesa que genera la inestabilitat dels llocs de treball.

Aquest curs 2022-23 una gran quantitat de docents interines en situació d’abús de temporalitat i considerable antiguitat no han obtingut nomenament de plaça vacant, han vist reduïda la seva jornada laboral a mitja jornada, han estat desplaçades del centre o el territori on eren des de feia anys perquè s’han obert vacants per perfils a través d’entrevistes o perquè la Direcció no els ha reclamat, permetent que s’obviï la seva antiguitat i el número d’ordre establert.

Les adjudicacions provisionals publicades el 27 de juny demostren que la selecció de les plantilles per part de les Direccions, tal com ordena el Decret de Plantilles, és ja una realitat a l’hora de proveir les places vacants. El 80% de les places vacants han sigut cobertes en la fase de selecció, per tant, s’han hagut d’adaptar als perfils, les entrevistes i la voluntat de les Direccions a l’hora de proposar la continuïtat a les treballadores. Només el 20% ha estat cobert en la fase d’elecció i en conseqüència els números nomenats per cobrir vacants han sigut molt baixos. Els números han continuat sent extremadament baixos en les convocatòries d’estiu, cosa que demostra com, a Catalunya, l’antiguitat en la borsa ja no és un criteri amb el qual pot comptar el personal interí.

Impugnem el Decret d’adjudicacions de vacants i el Decret de Plantilles.

A CGT no pensem callar, no ens importa caure bé o malament als nostres patrons i encara menys als que s’empadronen dels serveis públics i els volen fer funcionar com l’empresa privada. Per això utilitzem totes les vies de lluita que tenim al nostre abast. Anunciem que iniciem una impugnació legal del Decret d’adjudicacions provisionals d’aquest curs, que ha deixat sense feina a un gran nombre de docents interines en frau de llei per abús de temporalitat, d’acord amb uns criteris gens transparents ni democràtics, recollits al Decret de Plantilles amb l’objectiu de tombar aquest Decret i començar a recuperar la democràcia als centres educatius.

Aquesta és una lluita que ens afecta a tothom, la configuració de les Plantilles a voluntat de les Direccions ataca primerament els drets del personal interí, en tant que més vulnerable, però els i les funcionàries també s’han de sotmetre a la voluntat de les direccions als concursos de trasllats o amb les comissions de serveis. En tot cas, la manca de democràcia als centres és una qüestió que afecta directament la qualitat de l’escola pública i per això ens hi hem d’enfrontar amb unitat i fermesa.

Les condicions de treball del professorat són les condicions d’aprenentatge de l’alumnat.

Tombem el Decret de Plantilles!

Retornem la democràcia als centres!

Les que hi som ens quedem!

CGT ENSENYAMENT – SETEMBRE 2022