Aquesta tarda la Junta de Personal Docent de Lleida s’ha reunit per debatre i aprovar el suport a la Vaga General de l’Ensenyament Públic Català del proper 13 de novembre. La situació viscuda ha estat realment grotesca, ja que els delegats de CCOO no han aparegut, escusant-se amb que tenien molta feina “congressual”. Només ha assistit un dels vuit delegats, que no donava crèdit a la situació. És lamentable que no siguin capaços de defensar la seva posició enfront la convocatòria de vaga i del projecte de Llei d’Educació de Catalunya. Els que el 14 de febrer encapçalaven la concentració a Lleida i demanaven la dimissió del conseller, ara amaguen el cap sota l’ala. La UGT, que tampoc dóna suport a la vaga, ha tingut la dignitat d’assistir i els 2 delegats presents han votat en contra del manifest.
Finalment, ha estat aprovat per àmplia majoria, amb 13 vots a favor, 2 en contra i 1 abstenció, el següent manifest:
“MANIFEST DE LA JUNTA DE PERSONAL DOCENT DE LLEIDA
Durant la reunió celebrada el dia 5 de novembre de 2008, el Plenari de la Junta de Personal Docent No Universitari de Lleida, per acord majoritari dels seus integrants manifesta públicament la seva oposició al Projecte de Llei d’Educació de Catalunya, dona el seu suport a la convocatòria de vaga de l’ensenyament públic català del dia 13 de novembre de 2008 i encoratja al professorat i a tota la comunitat educativa de les Terres de Lleida a participar activament en les mobilitzacions que se celebraran en la ciutat de Lleida durant la referida jornada de vaga tot considerant que la LEC:
És una Llei que no aporta cap millora al nostre sistema educatiu, que col·loca la xarxa pública en condicions de subsidiarietat i que empitjora les condicions de treball del professorat.
Consolida i augmenta el poder i la influència de les patronals religioses en l’àmbit educatiu. Destina més diners als centres privats sense cap obligació ni cap mecanisme per evitar la distribució desequilibrada de l’alumnat. A partir d’aquesta Llei, la xarxa de centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema educatiu català.
Consolida el camí obert cap a la privatització de determinats sectors, a partir de la municipalització i altres vies del 0-3, de l’Educació de Persones Adultes, de la Formació Professional, dels Serveis Educatius i de les activitats extraescolars.
Estableix un model d’autonomia basat en la diferenciació dels centres segons els resultats escolars. Afavoreix l’autofinançament dels centres públics que conduirà a incrementar les diferències segons el seu entorn social. Proposa un model de gestió empresarial que dificulta el treball en equip. Defineix els directors/es dels centres públics com a “personal directiu”, amb règim jurídic específic, els permet de seleccionar, avaluar i nomenar el professorat i els atorga la condició d’autoritat pública amb presumpció de veracitat en l’exercici de les seves funcions.
Desregularitza les relacions laborals. Introdueix formes de provisió subjectives i discrecionals, que deixen una porta oberta a l’arbitrarietat. Proposa un nou sistema retributiu jerarquitzat basat en un model d’avaluació punitiu. Proposa increments retributius al professorat per resultats obtinguts. Obre la via a la laboralització del personal substitut amb el conseqüent empitjorament de les seves condicions de treball i redueix el salari del professorat durant els tres primers anys.
El compromís d’inversió pública que proposa el Departament és absolutament insuficient. Entenem que s’ha de prioritzar la inversió pública a l’ensenyament públic i que aquesta ha de ser, com a mínim, del 6 % del PIB de Catalunya.
La millora de l’educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarial, ni per la lògica del mercat i la privatització, sinó per una aposta real per la xarxa pública i un augment seriós de la inversió que faci possible afrontar tota la problemàtica i cobrir les necessitats dels centres i de l’alumnat.
Lleida, 5 de novembre de 2008.”