L’inici de curs sempre és un bon moment per posar sobre la taula de manera clara la situació en la que ens trobem, per reflexionar sobre l’estat de l’educació i per proposar objectius de millora. Després de l’any convuls viscut a Catalunya amb la implantació del 155 i la repressió cap als professors i cap a la comunitat educativa, és urgent i necessari recuperar i garantir una educació crítica que elimini la por a realitzar la tasca docent. Per això, serà molt important acompanyar i defensar col·lectivament tota la comunitat educativa que pateixi qualsevol atac a la seva dignitat o professionalitat.
D’altra banda, també hem viscut canvis convulsos en el govern català, que han provocat que el Departament d’Ensenyament estigui liderat per un altre partit (ERC). Un canvi que a priori semblava que comportava revertir certes actuacions però que a l’hora de la veritat s’ha vist que tot queda en paper mullat. En el cas de Lleida, amb el canvi desitjat per bona part de la comunitat educativa, s’ha aconseguit canviar de cara però ens preguntem si això implica un canvi de model. Malauradament, tot i ser conscients que tot és molt recent, les previsions no són gaire positives amb aquest ball de cadires. No hem vist una voluntat ferma de canviar la tendència. Com a exemple, trobem tres casos flagrants que s’han de revertir. Per una banda, i malgrat les ensarronades inicials d’eliminar els concerts, la continuïtat de la subvenció a les escoles que segreguen per sexes (Terraferma i Arabell). Per una altra banda, la nul·la transparència i la poca igualtat en les condicions i criteris de contractació del professorat, ja que algunes adjudicacions d’aquest estiu fan pudor de corporativisme de partit. Sempre hem defensat que cal eliminar els perfils i la contractació a dit per part de les direccions. I com a tercer punt, ens dol començar el curs amb el tancament d’algunes escoles públiques (La Pobla de Cèrvoles i Preixens), cosa que només contribueix a desvertebrar el territori. Ens preguntem, hi ha alguna voluntat ferma de revertir aquest desmembrament i afavorir les escoles rurals amb mesures concretes? Des de ERC, es farà quelcom per garantir la cohesió del territori? Tenen clar quin és el paper de l’escola respecte la cohesió territorial i social?
Per marcar nous propòsits cal revisar els greuges pendents que arrosseguem de fa temps a causa d’una crisi calculada que ha servit per desballestar el sector públic. Així doncs, a més de les ja esmentades anteriorment, hem de rescabalar les retallades sofertes en educació, que ja fa temps que formen part d’una llista massa llarga:
- Retorn del 7% del sou robat a tots els treballadors i treballadores.
- Retorn a l’horari lectiu de 23 i 18 hores a primària i secundària respectivament (no intercanviables per guàrdies o hores de permanència al centre).
- Retorn del caràcter lectiu de les 2 hores de reducció a majors de 55 anys.
- Reducció de ràtios (20 alumnes a les escoles i 25 als instituts)
- Substitucions de tot el professorat des del primer dia, també a 1 de setembre.
- Cobrament del 100% de les baixes des del primer dia.
- Cobrament del juliol per part de tot el personal interí i substitut.
- Alta laboral al personal interí i substitut des del primer dia del seu nomenament, al marge de si està en situació IT, eliminant el greuge discriminatori per gènere que afecta principalment a professores embarassades, que actualment des d’aquest curs les dona de baixa de la SS.
- Detecció i eliminació dels materials d’amiant nocius per a la salut d’infants i adults.
- Retornar la Filosofia al lloc que li correspon com a vertebradora del sentit crític i la reflexió.
- Eliminar el protocol PRODERAI de detecció de radicalització islamista als centres educatius.
- Dignificació de la situació educativa i laboral en referència a les escoles d’adults, les escoles bressol, la plantilla de personal laboral que treballa pel departament i tot l’àmbit de l’educació no formal.
- Augment del pressupost dedicat a educació, del 3% actual al 6% que regula la llei i que garanteixi que els centres i famílies puguin triar el tipus d’educació que volen sense les pautes de La Caixa, que s’està introduint a través de l’Escola Nova 21.
Revertir aquest llistat de greuges s’ha de fer amb compromís sindical, polític, ciutadà i també amb la mobilització per part d’estudiants i l’autoorganització dels treballadors de l’educació, incloent-hi mesures de pressió com la vaga, que van donar els seus fruits en la darrera convocatòria del 2017, i amb la qual es van aconseguir 2000 mestres més. Amb aquesta situació, recordem el trist i lamentable paper que van jugar els sindicats majoritaris comprant el discurs institucional davant les falses promeses durant la negociació dels pressupostos i que els va fer desconvocar una vaga.
Aquelles promeses se les va emportar el vent. Per això fem una crida a la resta de sindicats a endegar processos de debat (sí, amb nosaltres també si cal) i assemblees per debatre i concretar, des de baix, un calendari i un pla de lluita per assolir les reivindicacions que entre tots definim de mínimes. En aquest sentit, si s’inicia tot aquest procés que demanem, esperem que la seua continuïtat, les dates de les mobilitzacions i si aquestes es desconvoquen o no arran de les engrunes que ofereixi el Departament, també es decideixi assembleàriament en lloc d’en despatxos a porta tancada.