Davant l’amenaça del possible acomiadament de dues treballadores de les Llars d’Infants amb titularitat pública de la ciutat de Balaguer, el sindicat CGT LLEIDA vol manifestar que dóna suport i assessorament en la defensa jurídica a aquestes treballadores.
Així doncs, havent-nos reunit el passat 14 de setembre amb el Paer en Cap, Joan Ignasi Vodal, i la regidora d’Ensenyament, i la setmana anterior amb el Comitè d’Empresa de l’ajuntament, estem percebent amb preocupació que l’única solució contemplada d’aquestes dues parts davant la davallada en les inscripcions sigui acomiadar, en un inici, dues treballadores de les Llars d’Infants i una reducció dràstica i considerable de la jornada laboral de la resta.
Per tant, a CGT Lleida no desistirem en que cal estudiar, avaluar i oferir altres possibilitats a l’acomiadament. Propostes tant viables com podrien ser la creació de projectes educatius innovadors per tal d’oferir un servei educatiu amb identitat pròpia en relació a l’educació infantil pública; programes de formació per al professorat per tal d’oferir les novetats educatives emergents i la renovació i millora del sistema; o una potent estratègia de comunicació i difusió per a la població balaguerina i voltants de l’oferta educativa amb campanyes informatives de matriculació, jornades de portes obertes durant el curs escolar, avantatges econòmics en les taxes de matriculació suficientment competitives, garantir l’accés universal a l’educació pública infantil, etc. Aquestes son algunes pinzellades entre altres moltes accions que es podrien fer per evitar aquest lamentable fet que seria l’acomiadament de dues treballadores.
Tanmateix, creiem que cal apostar perquè tota etapa educativa, sigui obligatòria o no, esdevingui pública i anar més enllà d’una visió de “producte” mercantilista i empresarial consistent en un vulgar flux d’inversions i despeses. El veritable capital humà de les Llars d’Infants són les seves pròpies treballadores. En aquest punt, cal fer una seriosa i profunda reflexió sobre quina relació laboral com a “treballadores públiques” han tingut les seves mestres, les educadores i les TEII.
En aquest sentit, val a dir que fins a dia d’avui, aquestes treballadores han estat més de 10 anys amb situació de caràcter temporal i amb una successió de contractes de servei i obra renovables anualment en algun cas, allunyant-se del que la normativa europea obliga als seus estats membres incomplint, a part del dret europeu, la pròpia normativa interna (Estatut dels Treballadors – art.15- i Estatut Bàsic del Treballador Públic ). Després de l’anàlisi d’aquestes variables, considerem que només existeix un culpable: els Governs municipals tant presents com passats.
D’altra banda, podríem intentar justificar aquests acomiadaments per raons “objectives” tals com la disminució de la taxa de natalitat, però el que resulta injustificable i inadmissible és la relació laboral soferta per aquestes treballadores en frau de llei i abús de la temporalitat durant més d’una dècada, incomplint sistemàticament i de forma reiterada tot el marc legislatiu laboral, tant nacional com europeu.
La visió de futur per adaptar els serveis públics a la situació econòmica i social escaient és de màxima importància i urgència, a més a més de l’obligació dels responsables administratius a respondre davant de l’incompliment de normes tant bàsiques com les estipulades en la regulació del món laboral. D’aquesta manera, parlar d’acomiadaments amb indemnitzacions per sota de l’Estatut dels Treballadors no és de ben rebut, així com tampoc pot ser moneda de canvi, després de més d’una dècada de serveis prestats i l’incompliment successiu de la normativa reguladora per part de l’ocupador, que actualment aquest només trobi com a solució viable un acomiadament o una reducció dramàtica de la jornada laboral de dites treballadores. En aquest cas, cal una sanció vers l’ocupador i una indemnització suficientment dissuasiva vers al treballador, tal i com marca la clàusula 5ª de la directiva 99/70 de la UE.
A més a més, hi ha la necessitat d’estabilitzar la plantilla dins dels terminis establerts i marcats per l’Estatut dels Treballadors i el Propi EBEP.
Tota la resta de discursos i opcions plantejades per la part ocupadora és, a més a més de paper mullat, fugides endavant i la no acceptació de la responsabilitat com administració ocupadora de les obligacions que li venen marcades per llei.
FEDERACIÓ INTERCOMARCAL CGT LLEIDA
19 SETEMBRE 2021
