CGT Catalunya fa una crida perquè aquest 8 de març buidem els centres de treball i omplim els carrers. Tombem el patriarcat, caminem cap a un mon feminista!!

Vegeu els serveis mínims

1.15 Centres docents públics i privats no universitaris i llars d’infants:

Una persona de l’equip directiu per centre de treball, entenent-se com a tal la persona titular de la direcció, del cap d’estudis, de la secretaria o de la coordinació pedagògica del centre.

A més del personal esmentat:

Per a l’ensenyament infantil i primària (de 3 a 12 anys): dos docents per cada 4 unitats.

Per a l’ensenyament secundari (de 12 a 16 anys): un docent per cada 3 unitats.

Per a l’educació especial (de 3 a 16 anys): 50% de les plantilles dels centres.

Per a les llars d’infants: 50% de les plantilles.

Per garantir la seguretat en l’horari de menjador i activitats complementàries: 50% de les plantilles.

Ens sobren els motius! la bretxa salarial de gènere, la pèrdua de poder adquisitiu que afecta especialment les dones, l’increment de la violència sexual i l’assetjament als centres de treball, una extrema dreta que cada dia ens vol més submises. No hi ha alternativa, cal lluitar i demostrar que no ens farem enrere.

Des de CGT Ensenyament fem una crida al seguiment de la vaga a tot el personal dels centres educatius, aquest any amb més motius que mai perquè als que ja vam assenyalar el curs passat, els atacs contra les treballadores han anat en augment..

Es dóna la paradoxa que l’administració, en aquest cas el Departament d’Educació, en comptes de garantir l’eradicació de les discriminacions per raó de gènere no hi tinguessin cabuda i d’invertir els recursos necessaris per fer efectiva una veritable transformació feminista, el que fa és just el contrari.

Per posar alguns exemples de la llarga llista de motius per aturar-nos al 8 de març:

Perdre la feina quan decideixes ser mare:

Ara com ara, i a partir l’aprovació del decret de plantilles, quan una treballadora de l’educació decideix tenir un fill o una filla, corre el risc de quedar-se sense feina. El procés d’entrevistes fa que les direccions descartin les treballadores embarassades. I no tan sols embarassades, també s’exclouen de l’accés al treball persones d’identitats dissidents.

Discriminació de les famílies monoparentals:

Les mares de famílies monoparentals han de passar per una veritable tortura emocional, a més d’un sacrifici econòmic per costejar un periple judicial per exigir que no hi hagi distinció en el reconeixement del permís per la cura dels seus nadons amb relació al que gaudeixen les famílies biparentals.

Exemples d’això són les mares que han tirat endavant denúncies i que, fins i tot quan s’ha reconegut judicialment el dret a gaudir de les mateixes setmanes que les famílies biparentals, el Departament d’Educació ha recorregut les sentències i les mesures cautelars tot negant aquest dret; demostrant, una vegada més, que el seu feminisme és pur màrqueting.

La privatització dels serveis públics té nom de dona:

Deixar els serveis públics en mans de les empreses privades és molt característic de les polítiques neoliberals, perpetrades ara mateix per ERC. El Departament d’Educació no és una excepció, i cada vegada hi ha la porta més oberta a la gestió privades. Així, molts diners destinats a la inclusió són gestionats d’aquesta manera. I no ens enganyem, privatització es tradueix en més precarització, que pateixen especialment les dones, que són les que majoritàriament cobreixen aquest tipus de feines.

Dignificació de les condicions laborals de totes:

Són múltiples els col·lectius que fan una feina imprescindible per sostenir l’educació pública: personal de monitoratge, personal de neteja, conserges, educadores, TEEIs, TEEE, vetlladores, feines majoritàriament dutes a terme dones per dones, a les que se’ls atribueixen tasques que no els corresponen i per tant, tampoc se’ls paga el salari que els pertoca

Educació sexoafectiva a mans de VOX:

En anys anteriors ja dèiem que el programa Coeduca’t era paper mullat per l’accés restringit al programa i per la manca de desgravació d’hores lectives pel responsable de coeducació. Ara la situació s’ha agreujat amb la retirada de materials d’educació afectivosexual del programa Coeduca’t, a causa del contenciós que han interposat els Abogados Cristianos, de la ma de VOX.

Sense una educació sexoafectiva no podem arribar al feminisme.

La vaga del 8M tindrà sentit fins que tot això no s’aturi, perquè no podem permetre que se’ns utilitzi com a mà d’obra gratuïta per mantenir la vida i per reproduir-la, i se’ns exclogui de la vida laboral quan no “servim al capital” i perquè no podem cedir davant l’embat de la ultradreta.

Per això i molt més, us encoratgem a construir la vaga feminista d’enguany, a contactar-nos si voleu organitzar una assemblea o xerrada al vostre centre, a participar als comitès de vaga dels vostres barris, a treballar amb l’alumnat els motius de la vaga, a compartir amb nosaltres els vostres materials coeducatius i a organitzar-vos als centres per difondre i organitzar accions per la vaga feminista.

VISCA, VISCA, VISCA LA VAGA FEMINISTA!!

COMUNICAT 8M CGT ENSENYAMENT EN PDF