Nota de premsa
La Llei d’Educació és un projecte de país i la Cecot demana un vot de confiança per la Conselleria d’Educació
La situació actual de la formació incideix directament en l’àmbit del desenvolupament social i econòmic del nostre país, i és crític per millorar la competitivitat de Catalunya. Cal un consens polític i social.
11 de gener de 2008 . La patronal catalana Cecot creu que no és el moment de convocar vagues per la proposta de Llei d’Educació que la Conselleria d’Educació vol posar en marxa. Entre altres motius perquè només s’ha elaborat un document de bases i encara no s’ha arribat ni a una proposta de Llei.
L’entitat considera que el text anomenat “Bases de la Llei d’Educació de Catalunya” promogut pel Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall és un pas important en el procés de reflexió per la millora del nostre sistema educatiu. “Creiem, des d’un punt de vista empresarial, que el document de bases va en la bona direcció per afrontar un problema que considerem crític: la competitivitat del país. Una competitivitat que es basa, sobre tot, en les persones” , afirma Antoni Abad, president de la patronal.
Des del punt de vista empresarial és una bona manera d’abordar aspectes com recuperar la cultura de l’esforç o promoure l’emprenedorisme entre l’alumnat. No obstant, des de la Cecot es considera necessari un paper més actiu del sector empresarial en el sistema educatiu i ha fet arribar al Conseller Maragall un document amb diverses aportacions al text de “Bases de la Llei d’Educació de Catalunya”. Entre les propostes desenvolupades destaquem les següents:
Aportacions de la Cecot a la Llei d’Educació
Aprenentatge basat en el coneixement pràctic
Prioritzar els coneixements de base científica en detriment dels memorístics que tenen data de caducitat i poca aplicació dins del món laboral. Fins i tot, un reforçament de la comprensió lectora.
Reforçament de la formació cívica i dels valors humans
L’empresariat últimament està detectant una pèrdua molt significativa en les actituds del personal jove que contracten. Ens referim a valors com la responsabilitat, el sentit de l’obligació, el compromís, la cultura de l’esforç etc… Tot el que podríem englobar dins del concepte d’intel·ligència emocional s’hauria de tractar a les aules.
La igualtat també hauria de possibilitar la llibertat per triar escola sense tenir en compte els criteris de proximitat ni els nivells de renda
Aquests criteris no són igualitaris perquè fomenten la concentració d’alumnes en determinats barris i a la vegada penalitza a les rendes altes en l’accés a centres públics que puguin ser del seu interès.
Garantir que l’orientació dels centres educatius als alumnes que han finalitzat l’ensenyament post-obligatori sigui plural i no dirigida
És a partir d’aquest moment en que els alumnes han d’escollir entre batxillerat i formació professional. Orientació plural i no dirigida. Aquests objectius haurien d’anar en línia als aconseguits pels països més avançats en educació a nivell europeu (40% d’alumnes de Batxillerat i 60% alumnes de Formació Professional).
Planificació estratègica de la FP no en funció de la demanda per part dels alumnes sinó tenint en compte els sectors econòmics existents al territori i la seva demanda de personal
Adaptar formes innovadores que combinin formació i treball
Integrar l’experiència d’estudi i treball existent al País Basc. Consisteix en que el grau superior de la formació professional en determinades especialitats té una durada de tres anys enlloc de dos. Durant aquests tres anys, l’alumne és contractat per una empresa durant mitja jornada. Això li permet estudiar i tenir un primer contacte amb el món laboral.
Foment de l’emprenedoria
Els alumnes de FP són un bon punt de partida perquè a diferència dels universitaris, ja tenen una experiència professional derivada de les pràctiques a empreses.
Departament de Comunicació de la CECOT