esq_atemptats_web.pdfDESPRÉS DELS ATEMPTATS A BARCELONA I CAMBRILS. Comunicat.
Des de CGT Ensenyament ens solidaritzem amb totes les víctimes dels atemptats del passat 17 d’agost a Barcelona i Cambrils i manifestem el nostre rebuig davant d’aquests lamentables fets. Res justifica aquests tipus d’accions i res positiu se’n deriva d’elles.
Manifestem també tota la nostra solidaritat i suport a la comunitat musulmana i a les persones immigrants i refugiades a Catalunya, que res tenen a veure amb aquests actes i que també són víctimes dels atacs i de la criminalització dels qui, fent servir aquests actes, volen estendre la xenofòbia o la islamofòbia. Afortunadament, han estat moltes més les mostres de suport cap a les persones musulmanes i migrades, i una gran majoria de la societat catalana ha tornat a expressar que vol acollir i que la diversitat de procedències és una riquesa i no pas un problema. Aquests dies, als carrers, s’ha sentit ben fort que els problemes són uns altres i que els generen uns altres.
Sense treure un mil·límetre de la responsabilitat a Daesh per les seves repugnants accions, no podem deixar d’assenyalar les institucions que, d’una manera o d’una altra també en són responsables, atès que les seves polítiques generen moltes de les condicions per a que aquests fets esdevinguin factibles. Des de les polítiques internacionals a països com l’Irak o Síria, amb el tràfic d’armes, deixant morir al mediterrani milers de persones que fugen de les guerres, fins a les polítiques interiors que per acció o per omissió són segregadores i generen que molts joves no tinguin expectatives de futur ni se sentin part de la nostra societat. És en aquests contextos on es nodreix Daesh i és en aquest context a on joves que han crescut als nostres pobles i s’han educat a les nostres escoles poden acabar convertint-se en carn de canó del seu fanatisme religiós i reaccionari.
L’augment de la repressió o del nombre de policies no serà cap solució ni aportarà més seguretat, com es demostra a França, on es segueixen produint atemptats tot i l’estat d’excepció decretat i l’enorme desplegament policial i militar. Estarem més segures quanta menys barbàrie hi hagi en altres països, per llunyans que ens semblin, i quanta menys gent a casa nostra es pugui sentir òrfena social i econòmicament. La millor manera d’invertir en seguretat és invertir en cohesió social.
En l’àmbit educatiu, pilar bàsic d’aquesta cohesió social, tampoc representa cap solució, sinó el contrari, l’anomenat PRODERAI (pla de prevenció,detecció i intervenció dels processos de radicalització islamista) que volen implantar les Conselleries d’Ensenyament i Interior i que pot suposar la investigació per part dels Mossos d’alumnat al qual se li detecti que es pot estar “radicalitzant”. Aquest pla, a més de ser islamòfob en si mateix i de voler que els i les docents exercim també de policies i denunciem a menors, pot generar justament allò que creiem que cal evitar: segregació, criminalització i aïllament a edats molt primerenques.
Està molt bé dir que l’escola ha de treballar la tolerància i la diversitat, però això ja ho fem. No n’hi ha prou amb bona voluntat. L’escola integradora necessita molts més recursos dels que ara disposem per poder oferir una atenció prou individualitzada que ens permeti, entre d’altres, detectar i tractar situacions que puguin generar frustracions, desafeccions i aïllament. I quan, no poques vegades, aquestes situacions deriven de problemes socioeconòmics que, per exemple, impedeixen que alguns alumnes puguin participar d’activitats socialitzadores que no poden pagar, necessitem més recursos per posar-hi solució, no pas investigacions policials.
La lluita per una educació pública, de qualitat i gratuïta és també la lluita per una societat més cohesionada i, per tant, més segura.
CGT Ensenyament
Barcelona, agost del 2017
