La situació de la pandèmia derivada de la covid-19 en el sistema educatiu va fer necessari establir diverses mesures d’organització i pedagògiques per adaptar el desenvolupament i la finalització del curs 2019-2020. Així mateix, les Instruccions, de 30 de juny de 2020, de la Secretaria de Polítiques Educatives, estableixen els criteris per facilitar la tasca organitzativa i pedagògica dels centres educatius en aquest curs.
La persistència de la pandèmia, i la incertesa sobre la seva evolució, fa necessari l’establiment d’un marc que permeti el desenvolupament de l’acció educativa al llarg del curs 2020-2021. Aquest ha de ser coherent i suficientment flexible perquè cada centre educatiu pugui adaptar la seva resposta en funció de qualsevol dels escenaris que es puguin donar, per tal de garantir el dret a una educació de qualitat. És per això que, per als centres educatius que imparteixen batxillerat s’estableixen les següents instruccions:
20201113-instruccions-batxillerat.pdf
Instruccions per als centres educatius que imparteixen batxillerat durant el curs 2020 – 2021
• Es modifiquen de manera excepcional els criteris de promoció de primer a segon de batxillerat. La repetició és una mesura excepcional que serà adoptada de manera col·legiada per l’equip docent en funció de l’evolució acadèmica de l’alumne, globalment valorada, sense que pugui ser considerada, com a única causa, les possibles matèries que poguessin quedar sense superar.
• Pel que fa a l’obtenció del títol de batxillerat, els equips docents han d’adoptar les decisions de manera col·legiada, i s’han de basar en l’evolució de l’alumne o alumna en el conjunt de les matèries, la seva maduresa acadèmica en relació amb els objectius del batxillerat i les competències corresponents. La decisió de titulació no queda supeditada a la no existència de matèries sense superar per accedir a la titulació. En tot cas, per obtenir el títol de Batxiller és necessària una qualificació mitjana igual o superior a la requerida per superar cada matèria.
ANNEX 1. Criteris d’organització i orientacions pedagògiques
• Als ensenyaments postobligatoris és essencial garantir la docència de forma que el grup d’alumnes realitzi, en conjunt, un mínim del 50% de les hores de forma presencial al centre. A criteri de cada direcció, i d’acord amb el Pla d’organització aprovat pel Consell escolar, cada centre pot adaptar la presencialitat tenint en compte els diferents ensenyaments, les característiques de l’alumnat i l’objectiu de reduir necessàriament la mobilitat establerta per l’autoritat sanitària.
• La no presencialitat de l’alumne es pot abordar de forma que l’alumne rep docència virtual o desenvolupa de forma autònoma les tasques planificades, d’acord amb el model híbrid. En tot cas, les activitats que es desenvolupin en les sessions presencials i no presencials han d’estar planificades i connectades. Sense interferir en les decisions preses en el pla d’organització del curs 2020-2021, cal considerar que aquesta semipresencialitat implica coordinar de forma contínua les sessions presencials i les no presencials.
• En un escenari de docència semipresencial no es pot dissociar allò que fa l’alumne al centre educatiu o virtualment, amb acompanyament del professorat, del que fa de forma autònoma sense la presència del professorat. Les activitats que es desenvolupin en cadascun d’aquests moments han d’estar connectades, atès que ambdues situacions formen part d’un mateix procés que cal programar convenientment. En qualsevol cas, caldrà valorar quin tipus d’activitats són més adequades per a realitzar en situacions de presencialitat i quines en situacions virtuals i de no presencialitat.
• En els casos particulars dels batxillerats de centres amb molt alumnat vulnerable, es considerarà poder incrementar la presencialitat per sobre de l’establert a les Instruccions.
• El professorat no ha de duplicar jornada laboral. Per la qual cosa, és imprescindible disposar d’un model d’organització i de docència que permeti l’encaix d’aquestes dues modalitats, respectant l’horari de dedicació dels docents.
• L’equip docent, tant en situació de presencialitat com en no presencialitat, ha de coordinar les accions educatives que realitza amb els seus alumnes, així com el seguiment del seu procés d’aprenentatge (avaluació formativa) per prendre conjuntament les millors decisions per al progrés de cada alumne. En aquest sentit, la nova situació fa imprescindible la màxima coordinació entre els membres de l’equip docent.
a) Personalització
• Cal vetllar per mantenir o incrementar els espais de diàleg amb l’alumnat. En aquells casos en què s’opti per reduir la ràtio amb presència alterna d’alumnat, es pot aprofitar la sessió presencial per tal de fer aquest seguiment personal de l’alumnat que més ho necessiti.
• Com ja es fa quotidianament en el model presencial, cada docent s’ha de responsabilitzar del seguiment individual de l’alumnat al qual imparteix docència. No obstant això, cada centre ha de valorar, a partir de les noves circumstàncies, la possibilitat de dedicar més recursos a la tutoria, per tal de detectar i conèixer el millor possible les dificultats i les problemàtiques pròpies de l’àmbit personal i emocional vinculades a les experiències viscudes, així com aproximar les formes per aconseguir un rendiment satisfactori en relació a les seves capacitats i punt de partida.
• Cal planificar la semipresencialitat per tal d’afavorir plantejaments de propostes obertes , diversificades , programades per a ser realitzades a mig termini, on s’alterna la feina autònoma de l’alumne, l’atenció directa per part del professorat i el seguiment adequat del procés d’ensenyament i de l’aprenentatge.
• En aquest context es donen les condicions adequades per incorporar el procediment de la classe inversa i enriquir-la, de forma que els alumnes accedeixen individualment a nous continguts i posteriorment els estudiants realitzin virtualment o presencial activitats, estableixen interaccions entre ells i, amb la supervisió del professorat, es puguin aclarir dubtes.
b) Treball competencial
• El treball competencial comporta el plantejament de reptes o problemes que obliguen a l’alumnat a posar en pràctica estratègies que intervenen en el seu aprenentatge i desenvolupar coneixements, habilitats, actituds i competències lligades a les formes de pensar com el pensament crític i creatiu, la resolució de problemes i l’aprenentatge autònom basat en la capacitat d’autoregular-se. També a les formes de treballar, com la capacitat de comunicació o de treball en equip, i als instruments cognitius necessaris per fer-ho, com l’ús de les TIC i el processament d’informació.
• El treball semipresencial amb l’orientació adequada pot promoure les competències transversals generals (gestió i tractament de la informació, comunicativa, de recerca, digital), si es centra la feina de l’alumne en identificar els problemes, imaginar solucions, planificar processos, gestionar el temps, els recursos i la informació eficaçment, trobar respostes i compartir-les, tot mantenint la reflexió contínua sobre els processos d’aprenentatge.
• Els reptes poden formular-se des de les matèries o de manera transversal per donar sentit als continguts que apareixeran en la resposta al problema o la satisfacció d’un projecte o encàrrec. Caldrà incidir especialment en el pensament analític, el pensament crític i creatiu en el context de l’àmbit problemàtic que s’investigui per tal de desenvolupar les diferents competències específiques.
• En aquestes circumstàncies és possible establir cicles bisetmanals o mensuals que equilibrin el nombre de sessions presencials a les que assisteix tot l’alumnat del grup en l’alternança presencial. Aquest escenari obligarà a prendre algunes decisions relatives a la programació de les matèries que incidiran principalment en les finalitats que es volen aconseguir i, sobre tot, en l’organització i gestió de tot el procés d’ensenyament i aprenentatge.
• Per tal de donar continuïtat al treball realitzat a l’ESO en la competència ciutadana en l’àmbit personal i social, cal afavorir conductes pròpies d’una ciutadania responsable per compartir i participar en la vida social i cívica en el context social i econòmic que ens tocarà viure.
c) Avaluació
• L’actual evolució de la pandèmia i el fet que s’hagi passat d’un sistema de presencialitat a un altre de semi presencialitat, obliga a donar un tractament flexible a l’avaluació, atenent les diferents situacions personals, socials i de disponibilitat de recursos dels alumnes.
• Tal com exposa l’ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre que regula l’avaluació a batxillerat, l’avaluació ha de ser contínua, atès que té per objecte constatar els avenços i detectar les dificultats tan bon punt es produeixin, esbrinar-ne les causes i prendre les mesures necessàries per a què l’alumnat pugui continuar amb èxit el seu procés d’aprenentatge.
• Cal aprofundir en els processos d’avaluació formativa i formadora, conferint una major autonomia a l’alumnat pel que fa al control del seu procés d’aprenentatge. Al llarg de les sessions presencials s’introduiran els feedbacks necessaris per promoure la reflexió sobre els aprenentatges.
• EIs centres educatius han d’incloure en el seu projecte educatiu els criteris generals adoptats respecte a l’avaluació i la promoció de l’alumnat, i respecte al disseny d’activitats d’avaluació i de recuperació. Les programacions de cada matèria han d’incloure els criteris d’avaluació, un cop revisats i adaptats a la nova situació de semipresencialitat. Finalment caldrà compartir amb l’alumnat els criteris definits, és a dir, aclarir les modificacions que s’hagin produït en aquesta primera avaluació i preveure propostes que permetin a l’alumne millorar els aprenentatges durant el 2n trimestre, tenint en compte el procés d’avaluació contínua.
ANNEX II. Celebració de les sessions dels òrgans d’avaluació a distància dels centres educatius i adopció d’acords, en aplicació de l’article 17.1 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, del Règim jurídic del sector públic.
Les comissions o juntes d’avaluació, o òrgans equivalents des del punt de vista funcional, sigui quina sigui la seva denominació, en tant que òrgans col·legiats, poden aplicar els mecanismes de funcionament i d’adopció d’acords a distància previstos a l’article 7.1 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, amb tots els efectes jurídics per als acords que adoptin en aquesta modalitat de funcionament, sempre i quan es compleixin els requisits legals per a la formació de la voluntat d’aquests òrgans.
En qualsevol cas, els òrgans d’avaluació hauran de garantir la constància dels acords mitjançant les actes corresponents i l’exercici de les facultats de certificació per part de les persones que assumeixin les funcions de secretaria.
Així mateix, hauran d’adoptar les mesures necessàries per assegurar la correcta pràctica de les notificacions dels acords a les persones interessades, en les condicions i amb les garanties establertes a les normes de procediment administratiu.
A aquests efectes, es consideraran vàlides les sessions dels òrgans d’avaluació dels centres i els acords adoptats al seu sí que se celebrin a distància, independentment de la ubicació física dels seus membres, sempre i quan s’acrediti la seva identitat a través dels mitjans utilitzats per a la comunicació i la interacció entre ells i es garanteixi el desenvolupament a temps real i l’efectivitat del dret de participació activa. Entre d’altres que es puguin establir, es consideraran mitjans vàlids a aquests efectes les videoconferències, les aplicacions tipus Skype, Microsoft Teams, Meet, Zoom i d’altra naturalesa que compleixin amb els requisits i garanties que s’indiquen.
Els criteris a seguir pel que fa a la celebració de les sessions dels òrgans d’avaluació dels centres educatius són els següents:
1. Els òrgans d’avaluació dels centres educatius poden celebrar sessions a distància sempre que quedi garantida la identitat dels membres o les persones que els supleixin, el contingut de les seves manifestacions, el moment en què aquestes es produeixen, així com la interactivitat i intercomunicació entre ells en temps real.
2. Assegurar que tots els membres disposen dels mitjans tècnics necessaris (ordinador, connexió a internet, programari) Entre els mitjans electrònics vàlids per a poder celebrar les sessions a distància, s’admet la videoconferència emprant les aplicacions tipus Skype, Microsoft Teams, Meet, Zoom o d’altra naturalesa similar.
3. La persona que assumeixi la funció de secretaria de l’òrgan d’avaluació, haurà de vetllar perquè es compleixin les garanties indicades, a destacar la relativa a la identificació dels assistents i els acords que s’adoptin.
4. La convocatòria haurà d’indicar que la sessió se celebrarà en la modalitat a distància mitjançant videoconferència, especificant el suport electrònic que s’emprarà, així mateix caldrà que en el primer assumpte a tractar s’acordi la celebració de la sessió a distància.
5. La resta de regles de funcionament de l’òrgan d’avaluació, com ara el règim de convocatòria, vàlida constitució o quòrum per a la presa d’acords, no es veuen alterades pel fet que la sessió es desenvolupi a distància.