El Departament d’Educació publica les instruccions per al curs 2020-2021.
Els centres, en l’exercici de la seva autonomia, hauran de buscar fórmules organitzatives durant tot el curs 2020-2021, que garanteixin la màxima presencialitat de tot l’alumnat.
instruccions-curs-2020-2021.pdfInstruccions per al curs 2020-2021 dels centres educatius de Catalunya (30.06.2020)
Properament es publicaran les directrius, acordades amb el Departament de Salut, sobre prevenció, higiene i promoció de la salut, per tal que el curs es pugui dur a terme amb les màximes garanties sanitàries.
Aquest document té com a finalitat facilitar la tasca organitzativa i pedagògica dels centres educatius i orientar en la presa de decisions per preparar el nou curs escolar en base als següents criteris:
1) Impulsar una acció educativa de qualitat i equitat. Els centres educatius desenvolupen un important paper compensador de les desigualtats. En aquest sentit, caldrà establir les estratègies educatives generals per a tot alumnat i, en particular, per a l’alumnat més vulnerable que ha patit la desconnexió del sistema educatiu durant la pandèmia.
2) Els centres, en l’exercici de la seva autonomia, hauran de buscar fórmules organitzatives durant tot el curs 2020-2021, que garanteixin la màxima presencialitat de tot l’alumnat.
3) L’evolució actual de la pandèmia fa preveure un escenari d’inici de curs al setembre d’una certa normalitat pel que fa als aspectes organitzatius. Per tant, la planificació general dels grups d’alumnes s’haurà d’ajustar als criteris habituals d’organització del centre. Això no obstant, caldrà ser molt curosos en què els agrupaments d’alumnes siguin estables durant tot un trimestre o durant tot el curs, per tal d’establir amb facilitat la traçabilitat en cas de contagi.
4) El Departament d’educació incrementarà el mes de setembre els recursos de personal docent i de suport necessari per afrontar aquest nou context, que haurà de servir per intensificar l’atenció personalitzada de l’alumnat, amb la creació, si és el cas, d’algun grup heterogeni més reduït. La concreció d’aquest proveïment es comunicarà als centres durant la primera quinzena del juliol.
5) Si de l’increment de personal del punt anterior se’n deriven nous agrupaments d’alumnes, aquests es podran constituir per cicles, per cursos continus o per internivells, com es fa habitualment a les escoles rurals i a les ZER, i s’afavorirà sempre una atenció inclusiva de tot l’alumnat. S’organitzaran amb criteris d’equitat i d’inclusió i, en cap cas, es poden establir agrupaments homogènies per nivells d’aprenentatge o per alumnat amb necessitats de suport educatiu.
6) L’equip docent també haurà de ser estable, format, preferentment, per un màxim de 2 mestres a primària i de 5 a secundària obligatòria (distribuïts per àmbits) i en cursos de preparació d’accés a cicles i universitat (CFA), un dels quals exercirà la funció de tutor. En canvi, el personal itinerant, professionals de suport educatiu (SIEI, SIAL, TEI, TIS i monitors), dels Serveis educatius i dels CEEPSIR, podran intervenir en un o a diversos grups, agrupaments o centres.
7) Excepcionalment, els centres de titularitat del Departament d’educació que vulguin continuar impartint la 6a hora hauran de presentar la seva sol·licitud a la direcció del ST abans del 15 de juliol, perquè en valori la seva continuïtat en aquest curs 2020- 2021.
8) Totes les substitucions del personal docent que es puguin produir durant el curs es continuaran cobrint des del primer dia.
9) El centre elaborarà, en el marc de l’autonomia i amb l’acompanyament de la inspecció educativa, un pla d’organització bàsic i provisional (espais, esglaonaments d’entrades i sortides, franges, utilització dels patis, extraescolars …) abans del 23 de juliol i, un altre de definitiu, incorporant els horaris, per a la primera setmana de setembre. Aquest pla definitiu haurà de ser aprovat pel Consell escolar del centre i serà un element clau de la PGA del centre.
10) Per tal de treballar d’una manera preventiva i poder canviar d’escenari amb una certa immediatesa, el pla també haurà de considerar, en el cas de produir-se un brot del virus localitzat en algun moment del curs, hipotètics escenaris de virtualitat d’una part del temps lectiu, o de tot, en algun agrupament d’alumnes o en tot el centre. En aquest sentit, es tindran en consideració tots els estudis efectuats pels Serveis Territorials, la inspecció i els ens locals en la recerca de nous espais en cada municipi.
11) La Comissió Mixta, formada pel Departament d’educació i les entitats municipalistes, elaborarà un Acord Marc que establirà els criteris generals d’aquesta coresponsabilitat.
12) En els ensenyaments postobligatoris, quan no sigui possible garantir la presencialitat de tot l’alumnat del centre, es podran plantejar, de manera excepcional, models híbrids d’aprenentatge. En aquests casos, el percentatge de presencialitat no podrà ser inferior al cinquanta per cent i es podran contemplar diverses opcions: franges horàries reduïdes o dies alterns. En cap cas, la suma del treball presencial i telemàtic no podrà superar la dedicació lectiva dels alumnes ni dels docents establerta normativament.
13) Els centres que imparteixen ensenyaments obligatoris han de disposar de l’equipament digital necessari per l’assoliment de la competència digital del professorat i de l’alumnat. El Pla d’Educació Digital de Catalunya contemplarà unes actuacions prioritàries per dotar els centres dels dispositius i la connectivitat necessària, així com dels productes de suport i les plataformes accessibles.
14) Programació General Anual del curs 2020-2021. Atès que el curs 2019-2020 ha finalitzat en un context de pandèmia, es proposa que la PGA del curs 2020-2021 faci èmfasi en els següents aspectes:
a. Educació i acompanyament emocional de l’alumnat (activitats orientades al retrobament, l’intercanvi de situacions viscudes…)
b. Acció tutorial i orientació en col·laboració amb les famílies, amb la incorporació d’estratègies per compensar les desigualtats dels entorns familiars, més enllà de la bretxa digital, i abordar les necessitats educatives i les dificultats d’aprenentatge.
c. Impuls a l’aprenentatge autònom i creatiu per part dels alumnes, amb propostes que aprofundeixin en la competència d’aprendre a aprendre, per tal de capacitar l’alumne a autoregular-se. Tot això incidint tant en els processos cognitius com en els factors socioemocionals de l’aprenentatge.
d. L’impuls a la cultura digital. Incorporar l’aprenentatge telemàtic i garantir la incorporació d’estratègies per a fomentar la competència digital dels docents i dels alumnes, prioritzant aquells amb una baixa capacitació digital.
e. Impulsar les xarxes de col·laboració entre docents i centres com un element clau per l’intercanvi d’experiències innovadores i avançar vers la transformació del sistema.
Algunes concrecions:
ANNEX 1. Del sistema inclusiu
ANNEX 2. Del primer cicle de l’Educació infantil
El nombre màxim d’infants per grup serà: a) grups d’infants menors d’un any: 8 infants, b) grups d’infants d’un a dos anys: 13 infants i c) grups d’infants de dos a tres anys: 20 infants.
ANNEX 3.- Dels serveis escolars i altres activitats educatives
Es preveu el funcionament del servei de menjador escolar, que inclou l’àpat i, si és el cas, les activitats educatives del migdia, i de transport escolar. Els centres també podran dur a terme les activitats extraescolars, complementàries, sortides, colònies…), amb les adaptacions que calgui i les mesures de prevenció i seguretat que es determinin.
ANNEX 4.- Dels centres de formació d’adults
ANNEX 5.- Dels ensenyaments de batxillerat
Autonomia de centres. Matèries optatives. Agrupaments estables. Recomanen la classe invertida.
ANNEX 6.- Dels ensenyaments de formació professional i règim especial
1. Espais. Quan no es disposin dels espais suficients caldrà aplicar la modalitat híbrida. Doble torn. El centre educatiu ha de complir les mesures de seguretat i les especificacions establertes com a centre educatiu i com a establiment del sector corresponent. Declaració responsable de la persona usuària dels serveis. Alternança,
2. Modalitat híbrida. Caldrà vetllar per garantir que tot l’alumnat disposi de connectivitat, de la formació necessària i de les eines adequades per poder treballar des de casa en modalitat telemàtica en possibles períodes de confinament.
En termes generals, la modalitat híbrida permet dividir el temps de docència per a l’alumnat en tres blocs complementaris: activitat presencial, activitat telemàtica sincrònica (una part de l’alumnat rep la formació dins l’aula i l’altra, al mateix temps, des de casa, o en una altra aula del centre) i activitat telemàtica asincrònica (l’alumnat realitza les activitats proposades pel professorat segons la seva disponibilitat horària). Caldrà establir el percentatge del temps dedicat a cada bloc.
Flexibilitat curricular. Presencial i no presencial (telemàtica sincrònica o asincrònica).
Les activitats d’avaluació específiques sobre l’adquisició dels coneixements i competències, sempre que sigui possible, s’hauran de preveure de forma presencial. No obstant això, les activitats formatives establertes tant presencials com no presencials tenen la mateixa consideració en l’avaluació contínua de l’alumnat.
En relació als recursos telemàtics de suport al currículum, hi ha a disposició dels centres, en obert, tots els materials que es fan servir en aquesta modalitat a l’adreça següent: https://ioc.xtec.cat/educació/recursos.
3. L’acció tutorial i el suport personalitzat a l’alumnat, presencial, telemàtic o mixt. Un tutor o una tutora responsable de cada grup reduït d’alumnat per poder facilitar l’acompanyament i el suport que requereixin.
4. Formació en centres de treball en les diferents modalitats. Planificació estratègica per a reduir el nombre d’hores de presència de l’alumnat al centre, optimitzar els espais i els recursos disponibles dels centres educatius. Es pot iniciar a la segona avaluació del primer curs. En l’hipotètic cas que durant el curs hi hagi períodes de suspensió de les estades a les empreses, la DGFPIERE publicarà les disposicions pertinents per assegurar que l’alumnat no quedarà perjudicat.
5. Consideracions específiques en els diferents estudis professionalitzadors. Programes de Formació i Inserció. Formació professional inicial. Itineraris formatius específics. Idiomes. Ensenyaments esportius, de dansa, música, arts escèniques, arts plàstiques i disseny i artístics superiors.