Les claus de l’informe:
- El nombre de denúncies per assetjament en l’àmbit laboral a l’administració pública catalana creix un 354% en els darrers cinc anys.
- Un “preocupant” 72,4% de les denúncies no han estat admeses a tràmit, basant-se majoritàriament en criteris discrecionals, i només el 2,4% d’aquestes han conclòs que hi ha indicis d’assetjament.
- El 71,35% de les denúncies d’assetjament, en el que portem de 2024, s’han efectuat al Departament d’Educació.
- Les denúncies per part dels treballadors de centres educatius s’han multiplicat per més de 5 des del 2017.
- CGT reclama mesures efectives per tal d’aturar i evitar l’assetjament en l’àmbit de l’administració catalana i qualifica de “molt deficients els mecanismes actuals”.
- CGT exigeix la derogació immediata dels decrets de plantilles, direccions i autonomia de centres que aboleixen la democràcia a escoles i instituts permetent a les direccions fer i desfer als centres.
A inicis del 2023, la Generalitat i els sindicats majoritaris a l’administració pública catalana van aprovar la modificació del “protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina”, una signatura que va significar el compromís d’erradicar les situacions d’assetjament en l’entorn laboral i professional.
En realitat, des de la modificació del protocol les dades no han fet més que empitjorar. Des que es va signar aquesta ampliació, les denúncies per assetjament a l’administració pública catalana han augmentat un 62%. Abans de l’acord, una de cada tres denúncies eren admeses a tràmit, mentre que en els últims dos anys només s’han admès un 15%. En el període previ a l’acord es detectaven indicis d’assetjament en un 6,8% del total de denúncies, mentre que en els últims dos anys només s’han vist indicis d’assetjament en un 0,6% dels casos.
A través d’una sol·licitud d’accés a la informació pública, CGT ha obtingut les dades del Departament de la Presidència —en concret de la Direcció General de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques— que mostren com les denúncies per assetjament estan creixent de manera molt preocupant en els darrers anys. També es pot constatar que el protocol de prevenció de l’assetjament no dona resposta a les denunciants inadmetent a tràmit una gran majoria de les denúncies i desestimant l’indici d’assetjament a la pràctica totalitat.
Al llarg d’aquest informe analitzem les dades i fem una sèrie de propostes per tal d’erradicar l’assetjament laboral a l’administració pública, així com assegurar la reparació de les persones assetjades i la garantia de no repetició d’aquest tipus de conductes.
Anàlisi de les dades
El nombre total de denúncies que les treballadores i treballadors públics remeten al canal corresponent ha experimentat un creixement del 354% en els darrers cinc anys. Concretament, s’ha passat de les 40 denúncies registrades l’any 2020 a 178 en el que portem de 2024. Les dades mostren un canvi de dinàmica important a partir del 2021, moment en què es deixa enrere un període on es registraven entre 40 i 50 denúncies anuals, per donar pas a un creixement exponencial que sembla que no s’aturarà fins que es prenguin mesures realment efectives.
Pel que fa a l’origen de la denúncia, tot i que només es tenen dades registrades des de l’any 2022, el denunciant és majoritàriament la persona afectada. Només en el 2,9% dels casos és una tercera persona la que presenta la denúncia per assetjament.
Educació, el departament amb més denúncies
Si ens fixem en l’origen, el 48% de les denúncies s’han fet al Departament d’Educació i el 23% a l’Institut Català de la Salut, seguits del 7,25 a Justícia i el 4,29 a Interior.
Les dades són molt més pronunciades aquest any 2024, on el 71,35% de les denúncies d’assetjament han estat interposades per treballadores i treballadors del Departament d’Educació, un total de 127. És a dir, el nombre de denúncies d’assetjament a Educació el 2024 és pràcticament el mateix que el de tota l’administració catalana l’any passat.
Malgrat que l’informe només recull dades fins a inicis de setembre de 2024, les denúncies per part dels treballadors de centres educatius s’han multiplicat per més de 5 des del 2017.
Admissió a tràmit i indicis d’assetjament
Tot i que les dades facilitades pel Departament de la Presidència no inclouen l’any 2021, esbiaixant les dades, podem veure una dinàmica consolidada: la immensa majoria de les denúncies presentades no s’admeten a tràmit. I és més, es veu un increment —percentual i absolut— de les inadmissions en els darrers anys, quan es registren més denúncies. Es passa del 50% de les denúncies admeses a tràmit l’any 2019 al 15% del 2023 i al 14,6% d’enguany.
Pel que fa als motius, les dades facilitades per la Generalitat assenyalen tres grans causes: “llista de conductes no constitutives” (125), “manca d’elements definitoris” (111) i “altres” (90). Sobta, però, que alguns motius d’inadmissió de denúncies d’assetjament —sense haver iniciat la investigació— siguin “descartada existència de conductes hostils o d’assetjament”, “manca d’objecte” o “no aporta dades identificatives del possible assetjador (PA)”.
Com hem vist anteriorment, tres quartes parts de les denúncies no són admeses a tràmit. Un cop són admeses a tràmit, passen a ser avaluades en una comissió d’investigació. En els darrers cinc anys, la comissió tan sols ha observat indicis d’assetjament en un 2,4% de les denúncies.
Conclusió i propostes
A finals de 2023 es van donar a conèixer els resultats de les proves PISA que apunten a un daltabaix, especialment pronunciat, en la qualitat de l’educació catalana. A l’hora de cercar les causes que han portat el sistema educatiu català a la cua de l’Estat, en trobem dues d’específiques que no es donen a altres comunitats autònomes:
- L’infrafinançament crònic. Estem a la cua d’inversió en percentatge del producte interior brut (PIB). Actualment, a Catalunya només s’inverteix en educació el 3,6% del PIB, molt per sota del 4,2% de mitjana a l’Estat i del 6% indicada a la Llei d’Educació Catalana (LEC).
- Augment del poder de les direccions sense fiscalització. A Catalunya les direccions dels centres educatius escullen a dit una gran part dels seus claustres, una altra singularitat que no es dona a cap altre territori de l’Estat.
Aquest model de governança, popularitzat pel govern de Margaret Thatcher, promou la competició entre centres per la matrícula de l’alumnat i la “fidelitat” del professorat vers les direccions.
Paradoxalment, uns decrets que buscaven l’estabilitat dels claustres han generat la situació contrària. Des que es van aprovar els decrets de plantilles, direccions i d’autonomia dels centres, són nombrosos els exemples on, després de denunciar conductes autoritàries per part de la direcció, la solució sol ser canviar la major part del claustre i mantenir la direcció.
Alguns exemples de centres on el claustre va denunciar públicament males praxis de les direccions:
- Institut Milà i Fontanals (Barcelona): Professorat nou:
- Curs 2024-25: 40% del claustre.
- Institut d’Altafulla (Altafulla): Professorat nou:
- Curs 2023-24: 47% del claustre.
- Curs 2024-25: 38% del claustre.
- Institut Til·lers (Franqueses del Vallès)
- Curs 2023-24: 50% del claustre
- Curs 2024-25: 50% del claustre
- CFA Canyelles (Barcelona): Professorat nou
- Curs 2024-25: 69% del claustre
- CEE Conxa Espina (Barcelona): Professorat nou
- Curs 2023-24: 40% del claustre
- Curs 2024-25: 36% del claustre
- Institut Lluís Vives (Barcelona): Professorat nou
- Curs 2022-23: 56% del claustre
- Curs 2022-24: 49% del claustre
- Curs 2024-25: 25% del claustre
És obvi que no totes les direccions actuen d’aquesta manera, però els esmentats decrets atorguen a totes les direccions el poder per seleccionar al personal afí discrecionalment. D’aquesta manera, cada cop més direccions abusen del poder que els hi donen els decrets, no per triar als docents més vàlids, sinó per escollir als més obedients, als que no els hi discuteixen res.
L’estat de l’educació a Catalunya ha omplert rius de tinta, però en cap cas s’ha qüestionat que una part important d’aquest fracàs es deu a un model educatiu vertical i centralista. Un model, promocionat pels decrets esmentats, que no està funcionant i que penalitza a qui vol aportar un punt de vista diferent en la tasca educativa.
Propostes per erradicar l’assetjament laboral psicològic a Educació:
Garantir la correcta aplicació del protocol:
El gran i preocupant de denúncies d’assetjament a la funció pública no es pot mantenir en l’immobilisme actual. La immensa majoria de les denúncies acaben a la paperera i ni tan sols s’admeten a tràmit.
El problema no és el protocol, de fet aquest recull l’obligació d’expedientar l’assetjador, o la justificació en cas de no fer-ho. Des de CGT posem el focus en la correcta aplicació del protocol, i creiem que és urgent que la Secretaria d’Administració i Funció Pública revisi a fons els criteris d’admissió a tràmit, deixi de revictimitzar a les persones que estan patint assetjament i no encobreixi les persones assetjadores.
L’aplicació actual del protocol està mostrant uns resultats molt deficients que amaguen el problema que es viu a l’administració pública i a tota la societat. Calen mesures efectives per a aturar i evitar l’assetjament, així com garantir que no es tornen a repetir aquestes conductes.
Retornar la democràcia als centres:
Les dades facilitades no indiquen quin és el rol laboral de les persones denunciades per assetjament. No obstant això, tots els estudis indiquen que acostumen a exercir assetjament aquelles persones que parteixen de situacions de poder i d’impunitat, especialment en l’àmbit laboral.
Per aquest motiu, des de CGT reclamem la derogació del decret de plantilles, el decret d’autonomia de centres i el decret de direccions. Aquests decrets han afavorit conductes autoritàries, han minvat l’estabilitat d’aquells equips amb veus crítiques i a la vegada ha consolidat l’aplicació de línies pedagògiques amb l’objectiu principal d’atraure matrícula i sense avaluar els resultats en el seu entorn.
Considerem que l’estabilitat dels equips docents és un pas necessari per garantir la recuperació del sistema educatiu català. Tot i això, l’experiment neoliberal que va iniciar el govern de Convergència i que han mantingut tots els consellers i conselleres d’Educació, lluny de funcionar ha enfonsat l’educació catalana a la cua de l’Estat, tal com s’ha reflectit en el darrer informe PISA.