Indemnitzacions (i assistències) per raó del servei

decret_indemnitzacions.pdfEl marc normatiu d’aquestes indemnitzacions el trobareu al Decret 138/2008, de 8 de juliol, d’indemnitzacions per raó del servei.

És d’aplicació al personal que presta serveis a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, integrat en els seus departaments, entitats autònomes de caràcter administratiu, comercial i financer, i entitats de dret públic.

Queden exclosos de la seva aplicació el personal laboral i els alts càrrecs.

S’entén per indemnització la quantitat percebuda pels treballadors, en el marc de la seva relació laboral, que no té la consideració de sou, atès que falta el caràcter de contraprestació pels serveis realitzats; és a dir, és la quantitat que indemnitza o compensa el treballador per les despeses ocasionades per l’activitat laboral.

Tipus d’indemnitzacions

Comissions de serveis fora de la localitat

Es produeixen quan s’encarreguen al treballador tasques especials de caràcter circumstancial que s’han d’exercir fora de la localitat del lloc de treball habitual, així com l’assistència a cursos vinculats amb les funcions pròpies d’aquest.

Els òrgans competents per designar les comissions de serveis fora de la localitat són els secretris generals. Aquestes sempre s’inicien i finalitzen en el lloc de treball habitual.

Quan es produeix aquest tipus de comissió, es pot tenir dret a les classes d’indemnització següents:

• Indemnització per dietes: és la quantitat que s’acredita diàriament per satisfer les despeses de manutenció i allotjament. L’import de les despeses de manutenció pot correspondre als dinars i sopars que s’hagin realitzat amb motiu de la comissió de serveis fora de la localitat. L’import de la indemnització es minorarà, si s’escau, amb l’import del tiquet restaurant. Pel que fa a la indemnització per allotjament, s’ha de percebre l’import realment gastat i justificat documentalment, sempre que la despesa s’hagi fet en un establiment hoteler de categoria estàndard. Les comissions de serveis indemnitzables han de tenir una durada mínima de cinc hores.
• Indemnització per despeses de viatge: és la quantitat que s’abona per la utilització de qualsevol mitjà de transport. El treballador té dret a la indemnització del cost del transport des del lloc de treball habitual fins a la destinació de la comissió de serveis, i a la inversa. Si el trasllat es realitza en transport públic, s’ha de percebre l’import del bitllet d’acord amb les tarifes de classe turista. Si es fa en un vehicle particular, la indemnització s’ha de calcular d’acord amb el quilometratge. També s’han d’abonar per l’import que es justifiqui documentalment, els peatges d’autopistes i els aparcaments dels vehicles.

Comissions de serveis dins de la localitat

El personal té dret a ser indemnitzat per les despeses originades pels desplaçaments que, amb la conformitat expressa del cap de la unitat administrativa, es vegi obligat a efectuar per raó del servei dins de la localitat del centre de treball habitual. Aquests desplaçaments s’han d’efectuar preferentment en transport públic de més de nou places, però excepcionalment es poden fer en taxi o vehicles particulars.

Totes aquestes indemnitzacions s’han de justificar documentalment.

Indemnitzacions per trasllat de residència

Aquestes indemnitzacions s’autoritzen quan es produeix un trasllat forçós del lloc de treball, que és d’obligat compliment i que implica un canvi de localitat en el lloc de destinació. Si aquest trasllat és conseqüència d’una sanció disciplinària, no és indemnitzable. Aquesta indemnització dóna dret a l’abonament de les despeses del viatge, les del transport de mobiliari i estris i a una indemnització equivalent a tres dietes senceres per al titular i cadascun dels membres de la família que es traslladin. Aquestes indemnitzacions caduquen en el termini d’un any a comptar des de la data del trasllat.

Assistències

Són les indemnitzacions que s’han d’abonar en els casos següents:

• Participació en tribunals d’oposicions i concursos encarregats de la selecció de personal, o en la pràctica de proves d’aptitud.
• Col·laboració amb caràcter no permanent ni habitual en cursos i altres activitats de formació i perfeccionament del personal organitzades per l’Administració, i col·laboració en publicacions i altres mitjans de difusió d’informació. El conjunt de la realització d’aquestes activitats no pot superar les 75 hores anuals.

Els drets d’assistències, siguin del tipus que siguin, no poden totalitzar un import per any natural superior al 30% de les retribucions anuals que es percebin pel lloc de treball (excloent-ne els triennis).

Les assistències són compatibles amb la percepció de dietes i despeses de viatge que puguin correspondre.