Actualment em trobo en un moment de la meva vida massa complicat, amb 42 anys a la meva esquena, dos fills adolescents i pares amb malalties prou importants per estar molt preocupada.
Em trobo que no puc dedicar tot el temps necessari, tot el temps que necessito, tota la meva energia, la meva força, el meu temps, tal i com el meu cor, la meva consciència i la meva ànima desitja i necessita.
Després de més de 20 anys treballant en l’àmbit de l’educació i concretament 16 anys treballant pel Departament d’Ensenyament a una escola pública catalana, ara, el Departament ha decidit posar en perill la meva feina i la tasca que porto desenvolupant des de fa 16 anys.
El 2004 el Departament va apostar per millorar la qualitat de l’escola pública catalana i és per això que va invertir i contractar la figura de la TEEI (Tècniques Especialistes en Educació Infantil).
Nosaltres, les TEEI ajudem i col·laborem en les necessitats bàsiques dels infants de P3.
Som una figura imprescindible on la nostra funció i la nostra presència ajuda als petits i petites a créixer com a persones.
Cuidem les seves emocions i potenciem el pensament divergent, apostem perquè siguin autònoms i creatius, amb criteri propi i llibertat.
Els acompanyem en el seu creixement personal, treballant perquè tots els infants se sentin estimats, volguts, integrats, amb ganes d’aprendre i conviure en societat.
El Departament d’Ensenyament, ara per culpa d’una negligència, per la deixadesa, per no convocar aquestes places a concurs d’oposició quan tocava, tres anys després que es creés aquesta figura tan necessària que s’ha convertit en estructural i imprescindible.
Ara, m’obliga a guardar dins d’un calaix la meva vida, m’obliga a que desi les meves preocupacions a un racó, com a mare i com a filla i que focalitzi tota la meva energía a estudiar, a memoritzar i a jugar-me la meva font d’ingressos a un únic examen.
D’aquest paperet sortirà si sóc vàlida o no desenvolupant la feina que porto realitzant des de fa 16 anys.
Resulta que els 16 anys que porto lluitant, treballant, formant-me i millorant com a professional, ara no serveixen!
Portem molt temps demanant solucions, buscant una manera justa de no perdre la nostra feina, però és molt difícil parlar amb un mur indestructible recolzat per grans sindicats que han apostat posicionar-se a favor de l’empresa i no del treballador.
És per això que les TEEI diem PROU!
Vull ser escoltada!
Vull no ser enganyada!
Vull poder seguir treballant!
Vull que es reconegui la meva tasca educativa!
Vull consolidar el meu lloc de treball!
Fixesa ja!
#CapTeeiAlCarrer
#LesQueHiSomEnsQuedem
Laia Llensa Altisent
