La proposta sota el títol de “Gratuïtat dels llibres de text” la va fer el Conseller de la ma de la Fundació privada “Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació”.
El pla contempla que els pares comprin els portàtils als fills i filles; que els centres tinguin l’equipament necessari pel projecte o es comprometin a posar-lo; i que s’acullin a la utilització dels llibres Digital Text que paga el Departament –El cost de la plataforma de gestió i les llicències dels continguts digitals aniran a càrrec del Departament d’Educació, diu el comunicat del Departament-.
Com a CGT estem per que les TIC s’implantin als centres públics, però creiem que els ordinadors i les instal·lacions dels centres són responsabilitat del Departament i en cap manera pot traspassar més despeses a les famílies, així com tampoc als centres als quals a la vegada retalla despeses.
Tampoc podem acceptar sota cap concepte la “reorientació” de les ajudes per la reutilització de llibres de text i les beques per llibres a les famílies en un fons que anualment caldrà pagar pels drets dels llibres de text, i menys encara amb monopoli exclusiu de Text. Al contrari, estariem a favor de que amb tot el material el·laborat aquests anys pel professorat (dispers en Xtec, edu365, WQ, JClic…) un equip de professionals públic pogués fer un material curricular gratuït i també públic que ajudes a la feina del aula Aquesta podria ser una gran oportunitat per millorar la qualitat de l’ensenyament públic i abaratir despeses a les famílies.
Des d’aquest punt de vista, compartim i transcribim les paraules d’un company que ens feia arribar el seu anàlisi:
“… al web del Departament d’Educació, després que el senyor Ernest Maragall ho difongués a “bombo y platillo”, hi ha la notícia que el curs vinent 10.000 alumnes catalans disposaran de llibres de text digitals. Això no seria una notícia greu, al contrari, seria una bona notícia, sinó fos pel currículum ocult que suposa.
Resulta ser que hi ha una empresa, Digital-text (http://www.digital-text.com), que es dedica a elaborar continguts digitals en forma d’unitats didàctiques (de dubtosa qualitat didàctica i pedagògica, al meu modest entendre). A la seva web hi tenen un llistat de centres que utilitzen els seus materials (adjunto relació). Aquesta llista ja fa temps que està publicada.
I, oh casualitat, la llista del Departament (l’adjunto també) coincideix fil per randa amb els centres de Catalunya que hi ha a la llista de l’editorial (només un no apareix a la llista del Departament, el Mare Nostrum de Tarragona –segur que el que va picar a màquina la llista se l’ha deixat-).
Us adreço aquesta informació per tres raons que al meu entendre són molt greus:
· la primera és la monopolització del treball dels continguts curriculars a partir d’una sola línia editorial, amb tots els inconvenients que això suposa (és una perversió brutal d’allò que abans hom feia de treballar sense llibres de text),
· la segona és més de caràcter filosòfic, de concepció dels materials: si observeu algun exemple dels materials que aquesta empresa proposa i que estan penjats a la seva pàgina web us trobareu que es tracta d’un tipus d’ensenyament extremadament clàssic que no té res a veure amb el que la visió socioconstructivista del currículum que la legislació educativa actual proposa.
· i la tercera: la manera com s’ha plantejat aquesta digitalització es ventila d’un sol cop tot el que fins ara els docents han fet per la democratització dels coneixements a través d’internet i tendir cap el pensament únic.”
Informació del Departament aquí