Et van fer marxar un 20 d’abril de 2015, abans d’hora, a l’Institut Joan Fuster.
El Josep Lluís i l’Esther, professors de secundària i militants de Lluita Internacionalista, ens recorden avui que “L’Abel Martínez va morir el 20 d’abril de 2015 a una classe de l’Institut Joan Fuster de Barcelona. Era substitut i feia pocs dies que estava al centre. Un alumne de la classe del costat generava problemes i ell va anar a ajudar la companya: no va tornar, l’alumne havia entrat amb una ballesta. No per casualitat el profe que va aconseguir calmar el nano era de llarga experiència al centre. També en aquest cas, la precarietat i la manca d’atenció psicològica en el sistema educatiu, van matar. Tres dies després escrivíem l’article Abel, no oblidem!! A l’alumne no se li van presentar càrrecs per ser menor, i va ser ingressat a un psiquiàtric; la Generalitat va regatejar a l’extrem sobre la indemnització que demanava la família i la va reduir a 300.000 euros i va obrir a la Universitat de Lleida –d’on era l’Abel-, la Càtedra “Educació i Adolescència” Abel Martínez Oliva, un espai basat en l’anticipació i detecció de noves necessitats en l’adolescència”. L’institut va canviar el nom al d’una de les primeres metgesses de l’estat, Dolors Aleu, precisament l’any Fuster i just abans del setè aniversari de la mort d’Abel, el març de 2022, potser per ajudar a oblidar. 10 anys després nosaltres no l’oblidem. Menys quan l’aniversari s’acompanya d’altres dos fets luctuosos. Un any de la mort de Núria, cuinera a Mas d’Enric, i fa pocs dies la de Belén, educadora d’un centre de menors a Badajoz. Què ha canviat en aquests 10 anys?” (par. 1).
Del Alcázar Fabregat, J. L., i Del Alcázar i Fabregat, M. E. (2025, 4 abril, par.1). Sense l’Abel. Lluita Internacionalista. https://luchainternacionalista.org/spip.php?article5932
Núria López, cuinera de Mas d’Enric, morta el 13 de març de 2024.
María Belén Cortés, educadora social a Badajoz, morta en un pis tutelat el 9 de març de 2025.
El 20 d’abril de 2015 va ser una data que va colpir profundament la comunitat educativa. Deu anys després, el record de l’Abel Martínez, professor de l’Institut Joan Fuster, continua viu en el nostre pensament i en el nostre compromís.
La violència a les aules no és un fenomen aïllat, sinó una expressió dolorosa de fractures socials cada cop més profundes. L’increment de la pobresa, la precarietat laboral, la manca d’habitatge digne, el racisme, els efectes dels moviments migratoris i la desigualtat en el repartiment de la riquesa són realitats que impacten directament en el dia a dia dels centres educatius. Avui, el 32,5 % dels infants es troben en risc de pobresa, i l’alumnat amb necessitats educatives específiques gairebé s’ha duplicat en l’última dècada.
Les aules acullen, cada cop més, infants i joves amb realitats complexes i amb moltes “motxilles” a l’esquena. Les ràtios elevades i la manca de recursos específics dificulten una resposta educativa realment inclusiva i justa. Aquest escenari també afecta el professorat: el nombre de baixes laborals entre docents s’ha triplicat entre el 2018 i el 2023, senyal d’un sistema tensionat i que necessita cures urgents.
Davant d’aquesta situació, és imprescindible no caure en discursos simplistes ni en la criminalització. L’alumne que va posar fi a la vida de l’Abel no pot ser vist només com un individu aïllat, sinó com la cara més tràgica d’un sistema social que ha fallat en la seva responsabilitat de protegir i educar amb igualtat d’oportunitats.
La memòria de l’Abel ens apel·la, ens commou i ens recorda que l’educació és un dret fonamental, però també una tasca col·lectiva. Només des del compromís, la solidaritat i la justícia social podrem garantir espais segurs i transformadors per a tothom.
Abel, et seguim tenint molt present. No t’oblidem.